Benvolguts,
En les condicions actuals seria bo recordar la posició de
Mario Soares en el temps que estava de moda la frase: OTAN d’entrada no!
A l’any 1976, dos anys després de la desaparició de l’ominosa Dictadura del Salazar, Portugal va
entrar a l’OTAN i li varen preguntar
a Mario Soares, cap del govern portuguès, per què havien demanat d’entrar a l’OTAN i la resposta és aplicable ara al
tauler d’escacs espanyol. Soares va respondre:
Si
som a l’OTAN, podem tenir per segur que l'OTAN no ens envairà!
I nosaltres diem: D’acord amb la Consti78 (recordeu
que es va fer amb soroll de sabres i recordem els articles de la Consti referents a l’exèrcit), ¿Podem assegurar que a semblança de
Mario Soares i l’OTAN, l’exèrcit espanyol no ens envairà?
No podem estar segurs que l’exèrcit espanyol no ens envaeixi (no seria el primer cop), el que creiem que podem estar segurs és que l’OTAN no ho permetria...
No podem estar segurs que l’exèrcit espanyol no ens envaeixi (no seria el primer cop), el que creiem que podem estar segurs és que l’OTAN no ho permetria...
Tanmateix, seria molt bo tenir l'empara internacional, o almenys molts observadors estrangers qualificats!
Vegem l’elucubració del Salvador Cot en referència a la posició de l’executiu espanyol quan posem les urnes:
Vegem l’elucubració del Salvador Cot en referència a la posició de l’executiu espanyol quan posem les urnes:
Li convé a Madrid treure la porra?
"Més
enllà d'una negativa genèrica, l'Estat no ha donat cap pista sobre quins són
els seus plans per evitar una jornada de votació que el 9-N va demostrar
que és perfectament factible"
per Salvador Cot
01/05/2017
Cada cop queden més clars els termes de la
col·lisió entre les legalitats catalana i espanyola. Des de la
plaça de Sant Jaume, l'advertència que es projecta cap a Madrid és que el
referèndum es farà amb totes les garanties, amb l'única excepció que l'Estat
utilitzi la coacció física. En aquest cas -tal i com ha assenyalat, en
paral·lel, l'ANC- l'opció és tirar pel dret cap
a la independència i sostenir-la amb el recurs de la mobilització popular,
que és la palanca més sòlida amb què presentar-se davant les instàncies
internacionals per demanar-ne el reconeixement.
Des de Madrid, silenci.
Més
enllà d'una negativa genèrica, l'Estat no ha donat cap pista sobre quins són
els seus plans per evitar una jornada de votació que el 9-N va demostrar que és
perfectament factible a partir dels recursos de què disposa el Govern.
Sense coacció física és gairebé impossible aturar un referèndum
que, a més, té el suport d'una àmplia majoria social a Catalunya i, en general,
cap hostilitat seriosa a nivell internacional.
La pilota, per tant, és a Madrid.
El
referèndum només es pot impedir per la força, però l'ús de la força és,
justament, el que deslegitima el bàndol que l'aplica.
La porra pot guanyar a l'urna un dia, però és el principi
del final. I ells també ho saben.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada