Benvolguts,
Ahir parlàvem de la maldat dels consells de l’enemic. Avui en Carles Sabaté ens explica com l’Ibarretxe
va seguir els consells de l’establishment, va picar, va anar a exposar el seu
pensament al Congreso de los Diputados
(no en diuen ni Parlament, perquè els espanyols no estan acostumats a parlar), i
varen destrossar l’home i el seu ideari...
Vegem l’article:
21 maig 2017 2.00 h
Un xerpa al Congrés
Carles Sabaté - Csabate@Elpuntavui.Cat
“Ibarretxe deia que ens falta l'atac final a l'Everest. Ell va exposar la
seva ruta al Congrés i no va poder ni intentar fer cim
Els alpinistes
Latorre, Picas i Jornet són a l'Himàlaia aclimatant-se per pujar l'Everest i
algun altre vuit mil. Aprofitaran les finestres de bon temps de maig per als
seus intents, abans del monsó, perquè ja no torna el bon temps... fins al
setembre. Els xerpes que els guien ho saben. Sovint es compara el procés català
cap a la independència amb l'ascens a una gran muntanya aparentment
impossibles. L'exlehendakari Ibarretxe recordava fa unes setmanes: “Nosaltres
ens vam quedar al campament dos. Vosaltres sou al campament tres. Ara podeu
decidir si seguiu fins a l'Everest o torneu cap a Katmandú.”
Rajoy i Soraya
intenten convèncer-nos que hem de plegar i tornar, no al camp base, sinó a
casa, passant pel Congrés dels Diputats,
on ja van enterrar Ibarretxe i la seva proposta de referèndum el 2005. De fet, intenten boicotejar les
explicacions de Puigdemont i Junqueras de dilluns a Madrid, i fer veure que és Catalunya
qui rebutja el diàleg, amagant que és la justícia espanyola qui ha perseguit
penalment els polítics catalans i fins i tot un Parlament, pel fet de voler
debatre la independència. Busquen imatge i, de pas, posar una trampa
al camí, quan el seu mateix partit organitza actes d'intransigència contra l'Ajuntament de Madrid. Doble joc per
provar si algun funciona. I si no, sempre queda el Tribunal Constitucional per anul·lar allò que el mateix Congrés dels Diputats o els ciutadans
aprovin, ni que sigui votant, tal com ja van fer amb l'Estatut del 2006,
anul·lat el 2010.
El cas és deixar els alpinistes sense corda, empantanats al fang i que passi el
bon temps per pujar, com li va passar a Ibarretxe. Va explicar la ruta d'ascens
al Congrés dels Diputats i ja no va
tenir ni empenta ni suport a Euskadi per
fer l'intent.
La seva experiència ens ha de servir per no triar la mateixa
ruta d'ascens.
El govern està decidit
a fer l'intent al cim al setembre, tot i les incerteses que planteja. Tal com
avancin els preparatius per a la pujada i la convocatòria del referèndum,
aniran succeint-se les reaccions de l'Estat,
tant amables com virulentes.
Carles Sabaté
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada