10/05/2017. Franquisme. Valle de los Caidos. Odei A.-Etxearte. Franco en pau. "El cadàver del dictador continuarà en el conjunt monumental d’exaltació al feixisme, únic a Europa; una indigna i vergonyosa fossa comuna de 33.000 persones oblidades pel govern espanyol". I si a la majoria dels espanyols ja els està bé que Franco descansi, gloriós, en el seu temple construït per presoners republicans? I si el franquisme sociològic es barreja amb el cansament i la indiferència de molts altres i el resultat és la deixadesa que regna a Espanya amb el passat dictatorial?

Benvolguts,

El pensament ja és molt greu! L’Odei es planteja dues preguntes:

·       I si a la majoria dels espanyols ja els està be que Franco descansi, gloriós, en el seu temple construït per presoners republicans?

·       I si el franquisme sociològic es barreja amb el cansament i la indiferència de molts altres i el resultat és la deixadesa que regna a Espanya amb el passat dictatorial?

Ja em direu!

Vegem l’article:

Franco en pau

"El cadàver del dictador continuarà en el conjunt monumental d’exaltació al feixisme, únic a Europa; una indigna i vergonyosa fossa comuna de 33.000 persones oblidades pel govern espanyol"

per Odei A.-Etxearte 10/05/2017

I si a la majoria dels espanyols ja els està bé que Franco descansi, gloriós, en el seu temple construït per presoners republicans? I si el franquisme sociològic es barreja amb el cansament i la indiferència de molts altres i el resultat és la deixadesa que regna a Espanya amb el passat dictatorial?

Al Congrés, només el PP rebutja treure Francisco Franco del Valle de los Caídos. Però tant hi fa. S’aprovi o no la proposició no de llei del PSOE, el cadàver del dictador continuarà en el conjunt monumental d’exaltació al feixisme, únic a Europa; una indigna i vergonyosa fossa comuna de 33.000 persones oblidades pel govern espanyol. Els socialistes defensen obrir ara debats que van tancar amb covardia el 2007, amb una llei de memòria històrica insuficient que, per a més inri, el PP va optar per buidar descaradament de pressupost. 

La impunitat que va sustentar la reforma del sistema polític espanyol durant la transició continua imposant-se, encara que ja no pugui fer-ho tan descaradament i es resguardi sota una pàtina d’hipocresia discursiva igual d'indigna. 

Els dos grans partits estatals no deixen de ser un mirall de la societat. Una base silenciosa sembla avalar-ho. Segons una enquesta del CIS del 2008, un 58,2% dels espanyols creu que “el franquisme va tenir coses bones i dolentes”. Tot i que la majoria convenia que l'executiu s'ha d'encarregar de l'exhumació de les fosses comunes, les majories es decantaven amb percentatges discrets a l'hora de defensar l'anul·lació dels judicis polítics que van tenir lloc durant el franquisme (un 50,4%) i de jutjar les autoritats que van violar drets humans sota la dictadura (48,7%). Tan poc importa aquest tema als ciutadans de l'Estat? La poca contundència dels percentatges explica, potser, que els intents tímids del PSOE per avançar en matèria de memòria històrica no hagin estat a l’alçada del que s’espera d’un règim democràtic, i que el PP hagi continuat encobrint i homologant el franquisme dins de les seves files. La mateixa ONU ha qüestionat les polítiques de l'Estat en forma d’advertències reiterades. Però aquests avisos no han merescut ni tan sols una resposta per part de la Moncloa; des d'on sí que surten disparats per placar el procés d'independència, aquests dies per la possible compra d’urnes per part del govern català. 

L'ONU ha suspès Espanya en drets humans pel que fa a la reparació, a la investigació dels crims del franquisme i l’enjudiciament dels seus autors, i els ha acusat d'exercir una deixadesa de funcions impròpia en la recerca dels desapareguts.

 La fiscalia, que tot ho afina, haurà de respondre (o no) a les demandes d'investigació que van fer les joventuts socialistes i Podem pel cant del "Cara al sol" en el funeral de José Utrera Molina, l'exministre de Franco i sogre d'Alberto Ruiz Gallardón. Podrien vulnerar la llei de la memòria històrica. Sí, aquell tímid i paper mullat. Com Franco, Utrera reposa en pau bressolat per cants feixistes. Els seus el van protegir fins al final. El govern espanyol va rebutjar-ne l'ordre de detenció i d'extradició de la jutgessa Maria Servini arran de la querella argentina per signar la sentència de mort contra Salvador Puig Antich. El consell de ministres va acordar tallar-ho en sec: deien que Espanya té la competència de jutjar els seus ciutadans, que els fets haurien prescrit i no eren delicte en aquell moment. No se'n van fer gaires escarafalls. Desvergonyit de vegades, ocult la majoria de dies de l'any, el franquisme és ben viu dins de moltes cases (no tan sols en la de Gallardón) i vetlla amb èxit perquè les institucions de l'Estat preservin la impunitat aprofitant-se de la despreocupació de molta, massa gent.

Odei A.-Etxearte

Joan A. Forès
Reflexions