Benvolguts,
Aquest David Pérez, pel que diuen simpatitzant de
Ciudadanos, o sigui autoodi a l’estat pur, intenta desviar l’atenció
al procés cap al Referèndum i la República Catalana, que com ho intenta Rabell
i Coscubiela i Domènech, segueix el manual d’Espanya de posar pals a les rodes sempre
que Catalunya es mou. En aquest Bloc n’hem dit sovint organitzar sidrals, per tal de
desvirtuar el camí que anem fent.
Durant la guerra va néixer el concepte “Quinta Columna” que ara l’actualitzen. I d’altra part, no creiem que el fet d’haver-hi espanyols
entre els morts i malenterrats sigui un descrèdit per Catalunya sinó tot el
contrari: Si hi havia espanyols era perquè o bé estaven integrats a la terra i
per tant eren catalans i lluitaven per Catalunya malgrat que haguessin nascut
fora o bé havien vingut voluntàriament a continuar lluitant contra el feixisme
franquista, com les Brigades Internacionals...
Potser l'acudit gràfic ajuda a qualificar les idees:
Dissabte, 13 de maig
de 2017 10:17 h
DIVENDRES,
12.5.2017. 23:59 H
David Pérez intenta desviar l'atenció
amb ERC quan el problema és de l'esquerra espanyola
David Pérez és un dels
habituals als actes de Societat Civil Catalana
Quaranta-dos anys després de la mort del
dictador, les ferides de la dictadura encara estan obertes. I aquesta és
la clau de volta per entendre el per què Espanya és un estat de
segona i ho serà per molt temps. Els
fills dels vencedors continuen campant per les institucions de l'Estat aturant
les tasques pendents de memòria històrica i de reparació del dolor als
familiars de les víctimes del franquisme i, és clar, a l'esquerra no li fa cap
gràcia pactar els temes d'estat amb la dreta. No són capaços ni de fer una llei
d'educació de consens. Això sí, donar la
presidència a Rajoy no és problema.
En aquest context,
aquesta setmana s'ha obert per enèsima vegada la qüestió, dies després que es
conegui que
l'ONU tornarà a advertir Espanya per "inacció" en la
matèria després de ja fer-ho el 2013.
El PSOE ha portat al
Congrés un text per instar Rajoy a posar-se les piles fent diverses accions,
entre les quals destaca exhumar Franco del Valle
de los Caídos. La moció, que no obliga el govern espanyol, s'ha aprovat amb
els vots de Podemos i el PDeCAT
entre d'altres, i amb l’abstenció del PP
i ERC.
Els populars perquè ja estan contents de tenir un lloc d'adoració per un dictador feixista
repressor assassí i culpable de crims de guerra.
I els republicans perquè trobaven el text poc ambiciós i perquè
recordaven que, quan Zapatero (o Felipe González!) ostentava el poder, el PSOE va fer un text de mínims.
Podemos també demanava anar més enllà, però hi ha acabat votant
a favor, un gest que en aquest cas ha demostrat menys partidisme que ERC.
Amb tot, la inacció
continuarà, a diferència de la Generalitat,
on el departament de Raül Romeva es pren la
matèria molt seriosament i ja s'estan fent feines d'identificació genètica de
restes d'assassinats durant la Guerra Civil i d'obertura de fosses comunes. Ara bé, una estranyíssima polèmica ha esclatat
aquest dijous quan el diputat del PSC
David Pérez ha acusat ERC de
bloquejar l'obertura de fosses comunes durant el Tripartit, malgrat la suposada voluntat dels socialistes, per por
que es demostrés que també va haver-hi espanyols lluitant a Catalunya durant la Guerra Civil.
Això, segons ell, trencaria
un suposat discurs dels republicans de confrontació entre Catalunya i Espanya també en aquest capítol de la història. L'acusació
és d'una gravetat extrema, i després que ERC ja hagi reclamat explicacions, Pérez ha dit que demostrarà
l'acusació. La suposada intencionalitat d'Esquerra
no té ni solta no volta, ja que ningú discuteix que el capítol va ser una Guerra Civil entre esquerres i dretes i que va ser una època de certa germanor i
col·laboració entre una part de ciutadans de l'Estat amb Catalunya. I és clar
que molts espanyols van anar a lluitar a l'Ebre, així com membres de
les brigades internacionals. Es lluitava per salvar tot l'Estat del feixisme,
és evident.
La llàstima és ara que les complicitats de l'esquerra espanyola
siguin tan minses en la nova lluita de Catalunya per salvar una nova llibertat
essencial: el dret a l'autodeterminació.
Precisament
aquest dret a l’autodeterminació serà el que, tal i com hem
sabut aquesta tarda, aniran a reclamar Carles Puigdemont, Oriol
Junqueras i Raül Romeva a Madrid el 22 de maig, tot just després de l’acte
final del Pacte Nacional pel Referèndum.
Però d’això ja en parlarem demà.
Article escrit per Guifré Jordan
Article escrit per Guifré Jordan
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada