Benvolguts,
Hem fet un apunt fa poc parlant de l'Aeroport del Prat i donant les nostres raons sobre el problema que hi ha. Ens remetem doncs a l'apunt anterior!
EDITORIAL
EDITORIAL
L’aeroport de
Barcelona, com si fos la tanca de Gibraltar?
«Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per
resoldre aquesta situació, si sabien des del 7 de març que s'aplicarien les
noves normes i si sabien quanta gent passaria per cada cabina»
Gentada fent cua a
l'aeroport del Prat.
Per: Vicent Partal
16/05/2017 22:00
Roger Evans es demanava ahir si això que
passa a l’aeroport de Barcelona no és comparable a la tradicional actitud
espanyola a la tanca de Gibraltar. A mi em sembla una pregunta pertinent, per
bé que no té una resposta senzilla.
En posaré un exemple
de l’agost de 2013.
Gibraltar havia abocat setanta-cinc tones de ferro i formigó a les aigües
marítimes, com una mesura per a frenar la pesca il·legal de vaixells espanyols.
El govern espanyol va reaccionar amb una frase que era una amenaça: ‘Les polítiques
contràries a Espanya tenen un cost.’ I
quin va ser aquest cost? Paralitzar el pas de la frontera. D’avui per demà, a
travessar la tanca de Gibraltar s’hi tardava dues hores, pel cap baix. Dues
hores per a fer un trajecte que normalment es fa en minuts. Aquest era el cost de les ‘polítiques
contràries a Espanya’, un cost que tenia conseqüències directes:
molts treballadors espanyols arribaven tard a la feina, molts ciutadans de
Gibraltar no podien eixir del penyal i la circulació esdevenia un caos. Ho
pagaven, sobretot, els espanyols que treballaven cada dia a Gibraltar, però
això no semblava que tingués gens d’importància. Com que aquesta reacció es
manifesta sovint, la cosa ha arribat a ser tan escandalosa que una de les
webs més populars entre els gibraltarencs és una que els
serveix per a veure en temps real la cua de cotxes que hi ha a la frontera.
En el cas de
l’aeroport de Barcelona, se sap que AENA
envia al Ministeri d’Interior,
quaranta-vuit hores abans, la llista de vols que hi haurà a l’aeroport cada
dia. La policia espanyola sap perfectament, per tant, quants passatgers han de
passar el control de passaports i a quina hora. És veritat que hi ha dies amb
més trànsit i dies que no n’hi ha tant, però mai, mai, no hi ha sorpreses.
No s’hi improvisen vols en quatre hores. Els passatgers són els que són i les
hores en què un nombre determinat i concret de gent han de passar els controls
són les que són. La pregunta és com pot ser que amb dos dies no puguen fer res
per evitar el caos?
Segons la policia
espanyola, el problema és que no tenen prou personal. Les normes de control de
passaports han canviat aquest mes d’abril i ara els policies han de comprovar
els noms de tothom en les bases de dades, sempre que isques o entres en la zona
Schengen. És evident, per tant, que hi ha raons tècniques que han complicat
l’operativa policíaca, que l’han alentida. Però també resulta bastant
sorprenent que aquest canvi, que no ha estat improvisat per les autoritats
europees, no haja anat acompanyat de la dotació de recursos per a resoldre’l.
Perquè una cosa és fer un poc més de cua per ensenyar el passaport i una altra,
ben diferent, haver-hi d’estar tres hores, com ha passat aquests dies a
l’aeroport barceloní. A Barajas, certament, també hi ha hagut cues en alguns
moments, però no es pot comparar amb això que ha passat al Prat.
Cal, doncs, que algú
explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si
sabien des de fa un any que s’aplicarien les noves normes i si sabien
–com saben amb quaranta-vuit hores per endavant i amb detall exacte– quanta
gent passaria per cada cabina.
Entre més motius perquè, si les explicacions
són només les respostes tan poc encertades d’Enric Millo, alguns podríem començar
a creure que hi ha alguna cosa més que pura incompetència.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada