diumenge, 3 de juny del 2018

02/06/2018. Jordi Goula. Quina economia es troba el nou govern? Llamps i trons a l'exterior amb la guerra comercial de Trump i moltes incògnites a l'estat espanyol envolten una forta activitat a Catalunya. I a l’estat espanyol encara s’ha de veure què passarà finalment amb el nou govern sortit de la moció de censura, que, per definició, haurà de ser molt feble, com fa pensar l’heterogeneïtat dels partits que li han donat suport. El president Torra va esmentar dijous passat a les Jornades del Cercle d’Economia a Sitges ‘el llast que significa per a l’economia catalana el dèficit fiscal, les greus mancances en infrastructures, de l’aeroport al corredor mediterrani, les promeses incompletes com els anuncis de Mariano Rajoy d’inversions milionàries (4.000 milions d’euros) que mai no s’han materialitzat…’. I, per descomptat, haurà de fer front a un seguit d’incògnites sobre necessitats immediates. Les finances de la Generalitat continuaran controlades i en mans de Madrid? Si fos així, això la continuaria deixant lligada de peus i mans.

Benvolguts,

Hem publicat darrerament unes quantes anàlisis de l'economia catalana, que surt de 8 mesos de règim de 155, que ha comportat una important inactivitat de gestió, i de 40 anys d'espoli, produit per l'odi i la corrupció a parts iguals. I així com l'odi va pujant i el trencament de la convivència, producte d'aquest odi que l'Aznar ja fa més d'una dècada que pronosticava, també, ara tenim una possibilitat de sortir del forat, sempre que no reculem ni una passa i no ens deixem destorbar pels nostres enemics interiors (155) de la feina que hem de fer. Els francesos en aquestes ocasions en diuen "cerchez la femme", perquè les causes dels problemes molt sovint són externes i no hem d'afluixar ni deixar que els nostres enemics externs i interns ens privin del nostre objectiu principal que és tornar a aixecar el país. En els anys 40 estavem ocupats per les forces franquistes i al final ens en varem sortir (gràcies a no deixar-nos trencar la convivència interna) . Ara hem estat 40 anys més dominats per les forces del règim del 78, que a partir del 2010 s'han convertit en les forces del 155, i malgrat tot ens en podem sortir. Només cal no barallar-nos entre nosaltres. El nostre govern republicà a l'exili ens hi pot ajudar molt, i no hem de dubtar, com insinua en Jordi Goula, de si podrem tenir Diplocat o no. És clar que en tindrem! I no podem dubtar que les finances de la Generalitat no estaran en mans alienes! No ho podem dubtar! De fet hem de saber quin és el nostre objectiu i com es diu ara "anar de cara a barraca". Res no és impossible si estem encarats a la jugada final...

Vegem l'anàlisi d'en Jordi Goula:

Anàlisi

Jordi Goula

Quina economia es troba el nou govern?

Llamps i trons a l'exterior amb la guerra comercial de Trump i moltes incògnites a l'estat espanyol envolten una forta activitat a Catalunya


 02/06/2018  

Aquesta setmana el nou govern català es posa a caminar. I ho fa en un moment especialment complicat arreu, inclòs l’estat espanyol. 

Trump acaba de declarar la guerra comercial als seus aliats, passant de les amenaces als fets la mitjanit de divendres. Aquella nit va donar llum verda als gravàmens a les importacions d’acer (25%) i d’alumini (10%) provinents de tres dels seus socis de referència: la UE, Mèxic i el Canadà.

Les guerres com aquesta, se sap com comencen, però no pas com acaben; i menys ara que sembla que s’ampliarà a la Xina d’aquí a pocs dies. La formació del nou govern italià tampoc no ajuda a calmar les tensions en el si de la Unió Europea, ans tot el contrari. I a l’estat espanyol encara s’ha de veure què passarà finalment amb el nou govern sortit de la moció de censura, que, per definició, haurà de ser molt feble, com fa pensar l’heterogeneïtat dels partits que li han donat suport. I deixeu-me que hi afegeixi un altre fet menor però que cal tenir en consideració. La inflació ha pujat al 1,9% a l’Eurozona i al 2% a l’estat espanyol, on, dels darrers seixanta mesos, l’IPC ha estat al 2% o pel damunt solament a sis. Aquesta vegada sembla que la cosa és més greu pel preu del petroli. Funcas ha apujat l’objectiu per al 2018 en 2 dècimes, fins al 2%, per damunt de l’1,6% oficial dels càlculs governamentals.

Vet aquí doncs, un entorn ben enrarit en el qual ha d’arrencar el nou govern català. Llamps i trons per totes bandes. D’entrada, haurà d’afrontar uns quants factors econòmics gairebé estructurals que el president Torra va esmentar dijous passat a les Jornades del Cercle d’Economia a Sitges:

Va recordar ‘el llast que significa per a l’economia catalana el dèficit fiscal, les greus mancances en infrastructures, de l’aeroport al corredor mediterrani, les promeses incompletes com els anuncis de Mariano Rajoy d’inversions milionàries (4.000 milions d’euros) que mai no s’han materialitzat…’.

I, per descomptat, haurà de fer front a un seguit d’incògnites sobre necessitats immediates. Les finances de la Generalitat continuaran controlades i en mans de Madrid? Si fos així, això la continuaria deixant lligada de peus i mans. De fet, ja feia molt temps d’aquesta situació i va essent urgent de tornar a la normalitat per agilitzar tota l’activitat en la qual intervé el sector públic. Caldrà veure com ha resultat la situació després dels mesos d’aplicació del 155 en aquest terreny tan sensible. En aquests moments, la pregunta fa de mal contestar, atesos els canvis que es produiran a Madrid, però no ens en podem fer massa il·lusions. I vet aquí una altra pregunta cabdal, ço és, si hi ha cap possibilitat que es reobri la xarxa de delegacions exteriors que tan bona (i necessària) feina ha fet per a la internacionalització de la nostra economia. Són dos exemples d’allò que el temps respondrà…

Però, al marge de tots aquests entrebancs, quin és l’estat de l’economia que es troba el nou govern? A grans trets, podem dir que Quim Torra i els consellers pujaran a un vaixell que va a una bona velocitat fins ara, creixent a un ritme anual del 3,3% al primer trimestre –quatre dècimes més que Espanya– amb una indústria que presenta uns resultats molt positius (una variació interanual del 5,1%), una construcció que continua avançant fort –encara que a un nivell molt baix– (un 6,4%), un sector serveis que s’accelera (fins al 2,7%) i un turisme estranger que no s’acaba de recuperar del tot en nombre de visitants (-1,9% de gener a abril), però sí en la despesa que fan (+7,4%), segons dades de l’Idescat.

Sobre les exportacions, han prosseguit amb un fort creixement en el primer trimestre (3,4%), cosa que és una mica més de la quarta part del total de les estatals i una nova fita històrica. Per aquí anem bé.

I malgrat tot allò que han dit mitjans de la capital, continua la pluja d’empreses de primera línia que volen Catalunya per instal·lar-hi departaments importants, les darreres de les quals han estat Siemens i Nestlé, després de la ‘bomba’ que va ser Facebook… Sembla que per aquesta banda també anem bé, però cal cuidar molt aquest punt. Barcelona és la quarta capital europea en inversió amb empreses emergents: vet aquí un altre aspecte a prioritzar en termes de facilitats per a desenvolupar l’activitat.

El nou govern, es trobarà, doncs, una economia general amb una bona marxa, però amb alguns punts a vigilar:

·         Un és que la millora en els registres del mercat de treball es desaccelera l’abril. No obstant això, el ritme de creixement d’afiliació a la Seguretat Social i de caiguda de l’atur segueixen essent prou importants (3% i -6,3%, respectivament).

·         I el segon n’és el consum, que ja em preocupa una mica més. Les taxes de creixement de les vendes de l’abril van ser molt baixes en l’índex de comerç minorista de l’Idescat i amb una clara desacceleració a l’indicador de Comertia. Respecte al darrer, sembla que el mes de maig ha estat molt fluix. Això, caldrà analitzar-ho bé, perquè ja fa un parell o tres de mesos que dura. És un efecte de menys poder adquisitiu? O comencen a notar-se ja amb més força les compres a través d’Internet?

Jordi Goula

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada