Benvolguts,
L’Iu Forn fa un article amb un títol
suggerent: Els jutges governen Espanya.
Ens mostra el panorama dels nous ministres que hauran
d’interlocutar amb el govern de Catalunya pels centenars de greuges pendents.
De moment una altra actriu del drama, la ministra per les administracions
territorials Meritxell Batet ja ha explicat que els 46 punts a discutir proposats
pel president Puigdemont són 45! El mateix que deia el Sánchez d’abans...
Ens sorprèn que en aquest cony de país que ens ha
tocat viure, els polítics siguin intercanviables amb els jutges. És una altra manera d’interpretar
les portes giratòries que en la política corrupta universal fa que els
ministres passin a professors universitaris i experts en finances i aquests a jutges
o fiscals i després altre cop a ministres. Portes giratòries molt ben
explicades en pel·lícules com Inside
Job! Sobretot no us perdeu aquest enllaç. Es pot cercar en la Viquipèdia
les vides i miracles de gairebé tots els ministres espanyols que han utilitzat
les portes giratòries, que de tant en tant porten a les garjoles. Un altre film
complementari d’aquest és Margin
Call, que explica com es fan els negocis financers a base d’engatussar els
clients més fidels. No us el perdeu tampoc!
Vegem l’article:
Els jutges governen Espanya
Iu Forn
Barcelona. Dijous, 7 de juny de 2018
2 minuts
Espanya té un greu
problema que es diu Catalunya. I fins ara han intentat resoldre'l per la via
judicial i repressiva. Amb el canvi de Gobierno han tret de
l'habitació dels mals endreços la paraula “diàleg”. Ei, que és molt millor
aquest plantejament que el d’abans, evidentment, però podem confiar-hi?
Catalunya ara mateix està amb allò del wait and see, que és la manera moderna de dir que està a l'expectativa. Fa 14 anys vam assistir a l'estrena del “Apoyaré”, pel·lícula protagonitzada per ZT (Zapatero Tarannà). I tothom sap com va acabar allò. Ara que anuncien l'estrena de la segona part, amb Pedro Sánchez d'actor principal, anirem al cinema “a veure de què va”, esclar que sí. I ho farem amb l'esperança que ens sorprenguin, i tant! Però convençuts de reviure l'efecte Titànic, consistent en pagar entrada per una cosa que ja saps que no s'acaba bé.
Per saber si ens sorprendran o no, el millor és mirar-nos qui ha triat
Sánchez com a guionistes.
La nova
ministra de Justícia és la fiscal Dolores Delgado.
Progressista i molt crítica amb l'anterior ministre, el reprovat Catalá.
Defensora de la justícia universal, va aconseguir la primera condemna a Espanya
per crims de lesa humanitat, la de l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo.
Sí, sí, tot això és cert, però també ho és que s'ha passat 25 anys a
l'Audiència Nacional.
El nou
ministre de l'Interior és Fernando Grande-Marlaska, jutge
de l'Audiència Nacional des de fa 12 anys. Ell va ser qui va arxivar el cas del Iak 42. Ell va ser qui
va obrir judici oral contra els llavors
dibuixants d'El Jueves Manel
Fontdevila i Guillermo per una portada sobre el llavors príncep Felip
i Letizia Ortiz.
I sobre ell hi pesen 5
condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya per no haver investigat suficientment les denúncies de tortures
fetes per detinguts que ell custodiava, hi
pesen crítiques del Comitè Europeu per a la Prevenció de la tortura pels seus
mètodes i hi pesen les crítiques d'altres magistrats de l'Audiència
Nacional sobre la falta de garanties patides per alguns detinguts que estaven
sota la seva responsabilitat.
La nova ministra de Defensa és Margarita Robles, també jutgessa. També progressista com Delgado i amb un currículum on hi destaca que va impulsar la investigació del cas Lasa-Zabala, que va ordenar buscar Luis Roldán i que va retirar els fons destinats als GAL.
Els
fets els jutjaran, però
que el nucli del Gobierno amb control sobre policia, Guàrdia
Civil, CNI, exèrcit i sobre la justícia recaigui en dos jutges i una fiscal ens fa sospitar que la pel·lícula no s'acaba amb el noi
pujant finalment a la fusta i salvant-se.
Vaja, que els primers
fotogrames ens fan sospitar que de moment això no fa cara de final feliç.
Iu Forn
Joan A. Forès
Reflexions
Iu Forn
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada