20/06/2018. Marta Lasalas. Entrevista Puigdemont: "El Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya". I ara té una oportunitat per aclarir exactament quin Rei ve a inaugurar els Jocs de la Mediterrània a Tarragona, el Rei que va dir el a por ellos, el que va avalar la violència i la repressió, el que va parlar només a una part dels ciutadans, o el que es comporta com el cap d’Estat d’una monarquia parlamentària europea. No ho sabem. Això determinarà quina actitud hem de tenir". Aprofitant l'entrevista expliquem la quatrilogia d'esdeveniments previs als darrers que han portat a la situació actual: 1. La proclamació de la República espanyola i l'abdicació d'Alfonso XIII, el 1931. 2. La guerra civil i la guerra d'Espanya contra Catalunya del 1936 al 1939. 3. La mort de Franco i la Transacció del 1975 al 1981 4. Com Adolfo Suárez va cometre el 1978 la seva Cacicada Salomònica amb la reinstauració de la Monarquia. I finalment exposem l'entrevista de Marta Lasalas a Carles Puigdemont.

20/06/2018. Marta Lasalas. Entrevista Puigdemont: "El Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya".  I ara té una oportunitat per aclarir exactament quin Rei ve a inaugurar els Jocs de la Mediterrània a Tarragona, el Rei que va dir el a por ellos, el que va avalar la violència i la repressió, el que va parlar només a una part dels ciutadans, o el que es comporta com el cap d’Estat d’una monarquia parlamentària europea. No ho sabem. Això determinarà quina actitud hem de tenir".   Aprofitant l'entrevista expliquem la quatrilogia d'esdeveniments previs als darrers que han portat a la situació actual: 1. La proclamació de la República espanyola i l'abdicació d'Alfonso XIII, el 1931. 2. La guerra civil i la guerra d'Espanya contra Catalunya del 1936 al 1939. 3. La mort de Franco i la Transacció del 1975 al 1981. 4. Com Adolfo Suárez va cometre el 1978 la seva Cacicada Salomònica amb la reinstauració de la Monarquia. I finalment exposem l'entrevista de Marta Lasalas a Carles Puigdemont.

Benvolguts,

A partir d'una darrera informació sobre la Cacicada salomònica d'Adolfo Suárez del 1978 hem preparat un article especial amb comentaris a la informació de com ha transcorregut la història d’Espanya i com ens varen vendre la Transacció, que no transició, amb la votació de la Constitució de 1978.

Aquest Bloc conté multitud d’apunts sobre la Transacció que no transició del 1975 al 1981.

Recordem prèviament que a començaments del segle XX Espanya estava regida per un règim borbònic des del 1714 amb un rei, Alfons XIII que va iniciar el regnat el 1902. Hi va haver una Dictadura del general Primo de Rivera propiciada pel rei que va començar el 1923. Recordem també que aquesta Primera Dictadura va acabar amb les eleccions municipals del 1931 i la proclamació de la República catalana de 1931 i de la II República espanyola.

Alfons XIII, responsable de la cruel dictadura del general Primo de Rivera del 1923 al 1930 va decidir exiliar-se a l’abril del 1931 amb la seva família tot abdicant en triomfar la república. Per tant la monarquia borbònica s’havia extingit a les Espanyes l’any 1931.

40 i escaig anys més tard, després d’un període republicà del 1931 al 1939, amb una guerra del 1936 al 1939 i d’una dictadura feixista del general Franco del 1936 al 1975, amb la mort, al llit, del dictador, es va produir una anomenada transició amb una llei d’amnistia que va provocar que l’oposició al règim franquista quedés exonerada de tots els crims que hagués comès i els franquistes quedessin també perdonats de tots els crims que haguessin comès...

I el resultat de la transició va resultar en una nova entronització dels borbons i una nova Constitució. I per què els borbons un altre cop?

Recordem que la guerra iniciada pel general Franco i uns quants generals africanistes més, al cap de l’Exèrcit espanyol (los nacionales) i en nom de la República però contra la República i contra Catalunya va començar amb un Alzamiento el 18 de juliol del 1936. L'Alzamiento tenia diverses finalitats: Les dretes i l'Exèrcit i el Vaticà volien carregar-se les esquerres, la República i la Nació Catalana. L'Alzamiento no va reeixir com ho havien planejat i no va aconseguir una victòria total sense baixar de l'autobús que en diem ara, sinó mitja victòria. Aleshores es va iniciar una guerra de trinxeres que va durar 30 mesos de guerra. Els primers 24 mesos la guerra es va desenvolupar per l’oest, el sud, i l’est de la península, successivament, va continuar pel nord amb la pèrdua de l'Euskadi republicana i el desembre del 1938 l’espai republicà va ser trencat en dues parts: València i Castella la nova amb Madrid per una part i Catalunya per l’altra.  I el 1939 va arribar la cruel dictadura franquista molt més bèstia que la primera dictadura de Primo de Rivera.

A continuació comentem un vídeo de l’any 95 on Adolfo Suárez, president del Gobierno el 1978 i Secretario General del Movimiento en la Dictadura franquista explica a Victoria Prego que el 1978 atiats pel PSOE des de l’estranger, i després de 40 anys de dictadura franquista i de la mort del dictador, els països europeus que havien guanyat la II Guerra Mundial contra el feixisme d’Alemanya i d’Itàlia el 1945, aquests aliats de Franco durant la guerra espanyola, demanaven que es cel·lebrés un referèndum a tota Espanya, darrera dictadura feixista encara activa a Europa, per decidir si el poble espanyol volia re-introduir la monarquia o si volia una república. Però tal com explica el vídeo el Suárez es va trobar entrampat perquè les enquestes donaven una victòria de la república!

La solució democràtica era evident: A Espanya a l’any 36 hi havia una república. Els militars franquistes van declarar una guerra, que va durar 30 mesos i després varen governar despòticament el país durant 40 anys. Tard o d’hora el franquisme havia de desaparèixer i havia de declarar-se una nova república com a continuació de la de l’any 36, amb territoris singulars com Catalunya i Euskadi. Es podia haver declarat una nova república a la mort de Franco, que és el que el poble espanyol demanava, o es podia fer un referèndum per triar entre monarquia i república. 

Solució franquista de Suárez:

Cacicada salomònica: introduir la monarquia en els textos constitucionals, i que no se’n parlés més.

Immediatament PSOE i PC van abjurar dels seus principis republicans mantinguts fins el dia anterior i van aplaudir amb les orelles la nova monarquia! Sembla evident que Carrillo i González sabien les trampes que havia fet Suárez. I ja els anava bé!

I hem viscut les trampes de la monarquia, del borbofranquisme, durant 40 anys! 

I no hi hem estat ni hi estem gens d'acord! Catalunya continua sent republicana com ho era al gener del 1939

Vegem ara l'entrevista de Marta Lasalas a Carles Puigdemont:

ENTREVISTA

Puigdemont: "El Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya"

Marta Lasalas


Foto: Sergi Alcàzar


Barcelona. Dimecres, 20 de juny de 2018

"Li hem enviat un missatge argumentat [al Rei], carregat de legitimitat del que representem, no es pot fer l’orni. Això determinarà quina actitud hem de tenir". 

El president Carles Puigdemont ha valorat en una entrevista a El Nacional, de la qual avancem aquest fragment, la carta que el president, Quim Torra, l'expresident Artur Mas i ell mateix han enviat al rei Felip VI com a prèvia a la visita del monarca aquest divendres a Tarragona, la primera a Catalunya des que Torra va prendre possessió i a la qual el cap de l'executiu català encara no ha confirmat l'assistència. "Institucionalment, el Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya", assegura Puigdemont. 

El Rei ha de decidir si vol continuar sent una paret on no es reconeixen la majoria dels catalans o una monarquia parlamentària europea

Aquest divendres el Rei serà a Tarragona amb Pedro Sánchez, en la seva primera visita a Catalunya des que Quim Torra és president de la Generalitat. Hi ha hagut molt de debat sobre si el president hi ha d'anar o no a l'acte encapçalat pel Rei i el Govern ha fet pública una carta dels tres presidents dirigida al monarca. 

És una última oportunitat per al diàleg?
D’entrada, ja és gros que li hàgim de recordar al cap d’Estat que el seu deure és ser cap d’Estat de tots, els que li cauen bé i els que no li caiem bé. Si no, no és el cap d’Estat constitucional i, per tant, la seva figura entra en una crisi constitucional claríssima. Però li hem de recordar. No ha actuat, no s’ha comportat com a cap d’Estat de tots els ciutadans de l’Estat espanyol. En segon lloc, ha negligit un paper que s’ha trobat molt a faltar durant molts anys ―especialment des del 3 d’octubre amb el seu inefable discurs―, que és el paper de moderació i arbitratge davant de conflictes que són constitucionals, que són polítics, que no són penals. Si no, la seva figura de què serveix? Li recordem això. I li recordem que si no s’incentiva el diàleg, si no es posen les condicions per a la resolució política d’un conflicte polític, tornarem a estar allà mateix. I el Rei ha de triar què vol ser, si vol continuar sent una paret en la qual no es reconeguin una immensa majoria dels catalans, tal com diuen les enquestes, siguin partidaris de la independència o no, o si vol actuar, com el que s’hauria de suposar que hauria de fer, com una monarquia parlamentària europea.

Quina ha de ser la seva resposta, quin gest esperen?
Ell sabrà el que ha de fer. No ens toca a nosaltres dir què ha de fer. A nosaltres ens toca enviar-li aquesta carta amb una legitimitat de les majories que ens han avalat, al president Mas, al president Torra i a mi. Per tant, gens menyspreable, gens negligible. I faria bé d’escoltar.

Creu que escoltarà?
No estic en la pell de la Casa Reial. És evident que el 3 d’octubre no va escoltar. Hi ha una tradició de no escoltar. Mai no és tard per a res. Si comencés per escoltar, que crec que fins ara no és inconstitucional, donaria un senyal clar que ha entès el missatge que li envia la societat catalana a l’Estat espanyol: primer, que les coses no poden continuar, en cap cas, d’aquesta manera; segon, que nosaltres volem decidir el nostre futur; tercer, que el nostre futur el volem decidir votant tots; i quart, que nosaltres tenim dret a l’autodeterminació perquè som una nació. I, per tant, tenim un dret no només reconegut per Nacions Unides sinó subscrit pel Regne d’Espanya.

La figura del cap d'Estat s'ha anat encastellant i empetitint

El president Torra en una postdata de la carta li demana una reunió aquest divendres. Podria ser un primer gest?
Fins ara ha anat perdent l’oportunitat de fer gestos. Matisar el discurs del 3-O, adreçar-se a una part molt significativa de Catalunya, que ja no se sent espanyola, que és obertament republicana, ha perdut totes les oportunitats que ha tingut. S’ha anat encastellant i empetitint la figura del cap d’Estat. Té oportunitats, sí, aquest divendres en té una claríssima. Però la nostra responsabilitat és enviar aquest missatge, estar, com ha dit el president Torra, a disposició del moment en què en vulgui parlar, perquè és bastant insòlit que no se n’hagi parlat fins ara, que el cap d’Estat no hagi tingut el més mínim interès a saber què opina aquesta part dels seus súbdits (suposats ciutadans), del conflicte que tenim.

Tenim clar que amb el Rei del 3-O no anem enlloc, que no volem el Rei del 3-O i de moment tenim el Rei del 3-O

Torra no ha dit si hi anirà o no. De la carta hem de deduir que hi anirà...
...

No?
La carta és molt explícita. El Rei del 3-O és el que inaugurarà els Jocs del Mediterrani o és un altre Rei? Crec que mereixem saber-ho. Perquè tots tenim clar a Catalunya, no només independentistes, la immensa majoria de demòcrates catalans, pensin o no a favor de la independència de Catalunya, tenim clar que amb el Rei del 3-O no anem enlloc, que no volem el Rei del 3-O i de moment tenim el Rei del 3-O i ara té una oportunitat per aclarir exactament quin Rei ve a inaugurar a Tarragona, el Rei que va dir el a por ellos, el que va avalar la violència i la repressió, el que va parlar només a una part dels ciutadans, o el que es comporta com el cap d’Estat d’una monarquia parlamentària europea. No ho sabem!

Per tant, en funció de quin es presentarà se sabrà si el president hi ha d’anar o no?
El president Torra decidirà i decidirà bé.

Què li ha aconsellat?
No li aconsello aquestes coses. Al president Torra no li fa falta els consells meus en aquest cas per prendre una decisió. Parlem de moltes coses, naturalment, però la decisió que prengui que la té molt meditada com es desprèn de la carta, serà per a mi la vàlida.

En cas que finalment es reuneixin, aquest hauria de ser el missatge de Torra, una darrera oportunitat d’intentar reconduir la situació?
El Rei té una funció arbitral i moderadora, no ha de negociar contingut polític de res, però, com a cap d’Estat, si vol ser cap d’Estat de tots, té l’obligació d’escoltar, i de respectar, cosa que no ha fet fins ara. Que escoltés i respectés seria un salt important en l’actitud de l’actual cap d’Estat i probablement també en l’actitud dels Borbons en relació a Catalunya. Veurem, no podem ser segurament molt optimistes sobre aquesta rectificació necessària de la monarquia davant de Catalunya. Però, és la seva decisió. Ells decidiran si volen continuar d’esquenes a Catalunya o en contra, fins i tot, d’una majoria important de la població de Catalunya, que no accepta aquesta repressió o, pel contrari, volen començar a actuar com a cap d’Estat d’una monarquia europea.

El Rei del 3-O no ens agrada als catalans

En cas que el president acompanyi al Rei a Tarragona, la gent entendrà que segui al costat del Rei que va fer aquell discurs després de les carregades de l'1-O? En l'altra plat de la balança, si no hi va, temen que sembli que cedeix la representació del país al Rei i al president del govern espanyol?
Dependrà molt de la resposta de la Casa Reial a aquesta carta. És normal. Li enviem un missatge, un missatge argumentat, carregat de legitimitat del que representem, no es pot fer l’orni. Això determinarà quina actitud hem de tenir. Però, en qualsevol cas, la decisió que prengui el president Torra em representarà.

La següent cita que té el Rei és a Girona. L’alcaldessa, Marta Madrenas, ha deixat clar que no vol que es torni a fer els premis princesa de Girona a Girona l'any vinent. Com ho veu, vostè que ha estat alcalde de la ciutat?
La decisió és molt correcta i molt encertada. Institucionalment, el Rei del 3-O no pot ser benvingut a Girona, com no ho és a Catalunya. Ja ha vingut en anteriors ocasions i ha comprovat que els reis del 3-O no ens agraden als catalans. Si ha llegit l’enquesta del CEO, suposo que algú li haurà explicat que ha aconseguit una cosa que no ha aconseguit cap altra institució, que un 60% dels catalans qualifiquin amb un zero la monarquia espanyola. Per tant, és una conseqüència lògica, democràtica, ciutadana, d’un cap d’Estat que actua clarament en contra del que és una majoria de la població a Girona. Per tant, és normal que en l’àmbit institucional l’Ajuntament de Girona i la societat gironina actuï en conseqüència amb això. No hauria de sorprendre ningú.

Què més han de demostrar els germans Roca de servei al país

La decisió dels germans Roca de cedir un espai per al lliurament dels premis ha provocat certa resposta en contra, com la del regidor Lluc Salellas. Vostè ha sortit a fer costat als germans. Li preocupa que es produeixin aquestes situacions?
Home sí, perquè una cosa és la responsabilitat institucional i política i una altra la particular i privada. Jo em sento representat per l’hospitalitat de tothom, en l`àmbit privat em sento representat per la qualitat i excel·lència del Celler de Can Roca, que ahir va tornar-ho a demostrar en la gala dels 50 millors restaurants del món, aconseguint la segona posició després d’estar en la tercera. Què més han de demostrar els germans Roca de servir el país a través d’allò que ells poden servir el país, ells no són polítics, i no se’ls demana que facin política, ells han de fer-ho a través de la qualitat, l’excel·lència, donar valor al producte de proximitat, d'explicar bé els nostres vins, de tenir un compromís molt alt amb el tercer sector i amb la societat en general. Des d’aquest punt de vista el seu establiment té les portes obertes a tot el món. Per a mi, com a país, és un orgull que atragui l’interès de tantíssimes persones d’arreu del món.

Em vaig sentir en la necessitat d’explicar que no hem de confondre les coses. Jo vull viure en un país on tothom és benvingut en el terreny particular. Al restaurant, al futbol o al teatre, tant se val. No només respecte absolut sinó que em vaig sentir en la necessitat de sortir a ajudar a una gent que per altra banda, han fet molt per aquest país.

Marta Lasalas