09/06/2018. José Antich. Ciutadans, la llumeta que s'apaga. Albert Rivera està de mal humor i se li nota. La seva agenda s'ha buidat, les seves entrevistes s'han reduït i ha començat a notar que molts dels poderosos del món financer i dels mitjans que li reien les gràcies ara tenen coses més importants a fer. Ho està també, i per partida doble, Inés Arrimadas. Les empipades del cap sempre qui primer les nota és el seu segon, i a Catalunya el partit de la crispació ha perdut un aliat i mig. El PSC no vol en aquesta nova etapa un soroll excessiu i el PP té coses més importants a fer si no vol desaparèixer. Curiosament, els populars tenen ara una oportunitat que no tenien quan governaven, perquè el seu fort és fer oposició.

Benvolguts,

El director d’El Nacional en el deu Editorial del dia filosofa sobre la situació psicològica de l’Albert Rivera and his girls, uns ídols mig caiguts segons l’autor.

Vegem l'Editorial:

EDITORIAL

Ciutadans, la llumeta que s'apaga

José Antich
Barcelona. Dissabte, 9 de juny de 2018 

Albert Rivera està de mal humor i se li nota. La seva agenda s'ha buidat, les seves entrevistes s'han reduït i ha començat a notar que molts dels poderosos del món financer i dels mitjans que li reien les gràcies ara tenen coses més importants a fer.

Ho està també, i per partida doble, Inés Arrimadas. Les empipades del cap sempre qui primer les nota és el seu segon, i a Catalunya el partit de la crispació ha perdut un aliat i mig. El PSC no vol en aquesta nova etapa un soroll excessiu i el PP té coses més importants a fer si no vol desaparèixer. Curiosament, els populars tenen ara una oportunitat que no tenien quan governaven, perquè el seu fort és fer oposició.

L'establishment respira més tranquil una vegada el bipartidisme fa senyals que pot remuntar la seva delicada situació d'aquests anys i els partits independentistes es debaten entre l'acomodament indissimulat a la nova situació espanyola o seguir el camí traçat pel president Puigdemont. Les dues coses juntes no poden ser. Sobretot, perquè a Madrid la comèdia es fa molt millor i són millors professionals.

Les enquestes, ben aviat, comencen a oferir senyals de recuperació del PSOE. I, segurament, la històrica resistència electoral del PP a la caiguda també faci de dic de contenció de Ciutadans, que hauria de començar a tornar vots als seus titulars inicials. Caldran uns mesos per comprovar si tot això és així. Mentrestant, el govern espanyol intentarà viure un temps més d'haver fet caure Mariano Rajoy. També ha posat en marxa la segona part de l'operació diàleg, amb la mateixa força i capacitat comunicativa que al seu dia l'exvicepresidenta Sáenz de Santamaría. Veurem si amb un resultat diferent. Perquè els motius per a l'esperança són pocs, si deixem de banda el soroll ensordidor de tots aquells que ho desitgen tant que ja estan llançant les campanes al vol.

Aquest cap de setmana, una persona, exvotant del PSC, que en els últims temps només ressaltava les virtuts de Rivera i Arrimadas davant el que, segons ell, era la incompetència de PP i PSOE, veia en Sánchez el nou desllorigador de la política espanyola. Només li faltava cridar com un boig contra Rivera com al seu dia va fer Iceta contra Rajoy. Era igual de feliç que quan va guanyar Zapatero el 2004 (i es va cansar dos anys després) i va arribar Rajoy el 2011 (i es va sulfurar abans d'un any). Beneïda ingenuïtat.

José Antich