29/06/2018. Antoni Maria Piqué. Per què la premsa de Madrid no fa ni cas del documental '20-S'. Abans el ulls perdre que mal veure. És el que ha fet la premsa madrilenya amb el documental 20-S, produït per Mediapro i emès al Sense Ficció de TV3. Mentre aquest dijous a la nit la quota de pantalla de la tele pública catalana s’enfilava fins a un estratosfèric 34,8% gràcies a aquesta peça, els diaris de Madrid han fet com l’estruç en perill, que amaga el cap sota la sorra, o com els nens petits, que creuen desaparèixer només tancant els ulls. Ja se sap, la ignorància és el millor menyspreu. Doncs no ha estat així pels diaris de Madrid, impresos o digitals, on la “quota de pantalla” de 20-S ha estat poc més del 0%. El digital Público en diu alguna cosa —val a dir que el seu propietari i el de Mediapro són el mateix. També Tomàs Delclós en fa una columna a El País, on descriu asèpticament els continguts de la cosa: “Testimonis audiovisuals qüestionen la versió judicial sobre la protesta davant la Conselleria d'Economia”.

MÈDIA CIRCUS

Per què la premsa de Madrid no fa ni cas del documental '20-S'

Antoni Maria Piqué 

Barcelona. Divendres, 29 de juny de 2018 

Abans el ulls perdre que mal veure. És el que ha fet la premsa madrilenya amb el documental 20-S, produït per Mediapro i emès al Sense Ficció de TV3. 

Mentre aquest dijous a la nit la quota de pantalla de la tele pública catalana s’enfilava fins a un estratosfèric 34,8% gràcies a aquesta peça, els diaris de Madrid han fet com l’estruç en perill, que amaga el cap sota la sorra, o com els nens petits, que creuen desaparèixer només tancant els ulls. Ja se sap, la ignorància és el millor menyspreu.

El documental el van veure 982.000 persones a Catalunya, més d’un milió en el seu minut d’or. Va arrasar, vaja. A les xarxes socials, va generar 121.400 piulades i 9,7 milions d'impressions. El hashtag #20stv3 va fer més de 50.200 tuits, va ser primer trending topic a Espanya i tercer mundial durant dues hores i mitja de la nit del dijous. En fi, que 20-S va ser el programa de tele més comentat del dia a tot Espanya, segons les dades de Twitter i de Kantar Media, l’auditora de referència.

Aquest divendres, 20-S era també el tema estrella dels dos grans matinals de la ràdio catalana, El Matí de Catalunya Ràdio i El Món a RAC1, que sumats fan vora de 1,5 milions d’oients.

Notícia ignorada

Fa de mal comparar. Si es vol fer a males, amb l’audiència de l’Espanya-Marroc, partit que van veure 1.441.000 espectadors catalans, un 58,3% de quota. Però també s’ha de dir que un blockbuster de la tele arriba, com a molt, al 23%, al 25%. Aquí el documental ja fa millor figura.

Qualsevol diria que és notícia només per aquestes dades. Una notícia tan fàcil de veure com una girafa a la sala d’estar.

Doncs no ha estat així pels diaris de Madrid, impresos o digitals, on la “quota de pantalla” de 20-S ha estat poc més del 0%. El digital Público en diu alguna cosa —val a dir que el seu propietari i el de Mediapro són el mateix. També Tomàs Delclós en fa una columna a El País, on descriu asèpticament els continguts de la cosa: “Testimonis audiovisuals qüestionen la versió judicial sobre la protesta davant la Conselleria d'Economia”. 

El Confidencial ho confina en una peça breu a Vanitatis, la seva secció de continguts paparazzi. Per no parlar-ne no en parla ni Vertele ni Ecoteuve, portals especialitzats líders.

Raons del rebuig

Què té aquest documental, que no el volen?

·         Aporta elements que desmunten la versió del jutge Pablo Llarena sobre la manifestació que encerclava el Departament d’Economia durant l’assalt de la Guàrdia Civil del 20 de setembre del 2017.

·         Mostra com la policia espanyola va provar d’entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial i s’hi va quedar al davant més de tres hores aviam si saltava l’espurna i s’organitzava una batalla campal que justifiqués vés a saber què.

·         Posa en context la icònica foto dels Jordis sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que tant ha servit per a assenyalar-los —van ser els últims a enfilar-s’hi, desprès, entre d’altres, dels periodistes.

·         Pregunta per què els guàrdies van abandonar armes i munició dins els cotxes: no va passar res, ni entre la gent del 20-S —ni tampoc entre els agents que les van oblidar a la vista de la gent.

·         Desmenteix la versió del fiscal que no hi havia agents vigilant per fora la porta del departament. També posa en ridícul el seu sarcasme pinxet en interrogar al Major Trapero.

·         Avisa que van refusar declarar pel documental la Vicepresidenta, Sáenz de Santamaría; el ministre de l’Interior, Zoido; el cap de la policia judicial a Catalunya, Baena.

·         Palesa com els Jordis van descartar qualsevol violència, ans al contrari: en tot moment s’hi van oposar, la van desanimar activament i van fer de mitjancers entre la Guàrdia Civil i els manifestants.

·         Tot això ho fa, a més, amb fonts fins ara inèdites.

És justament per tot això que no el volen, el documental. El que a d'altres serviria d'atractiu aquí té l'efecte contrari. Perquè 20-S no només assenyala les fabricacions policials i judicials que han servit per mantenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart nou mesos en presó preventiva. També assenyala la complicitat dels mèdia en difondre aquestes mistificacions i provar de fer-ne el relat dominant a Espanya. El documental els treu la carota i els hi posa el mirall al davant. No s'han vist bé —i d'aquí plora la criatura.

Antoni Maria Piqué