Benvolguts,
Molts catalans, amb il·lusió, varen empènyer la moció de censura del mes passat que va produir un canvi de
gobierno, el PP va quedar eliminat, com la
“roja”, i el PSOE va passar a governar. Heu sentit parlar dels partits dinàstics, oi? Heu sentit parlar de La
Restauració borbònica: bipartidisme, torn pacífic i caciquisme?
Vegem-ne un esbós històric, tret de la revista Sàpiens:
Cánovas del Castillo
va introduir el 1885 un sistema de govern basat en el bipartidisme i
l’alternança en el poder dels dos grans partits, el Partit Liberal Conservador
fundat pel propi Cánovas, i el Partit Liberal Fusionista liderat per Mateo
Sagasta, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al
govern. El sistema suposava un cert equilibri entre el rei i les corts, la
tradició i la modernitat.Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern
basat en el bipartidisme i l’alternança en el poder dels dos
grans partits, el Partit Liberal Conservador fundat pel propi Cánovas, i el
Partit Liberal Fusionista liderat per Mateo Sagasta, que renunciaven als
pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern. El sistema suposava un cert equilibri entre el rei i les
corts, la tradició i la modernitat.
Aquests dos partits van ser coneguts com a dinàstics perquè pretenien reunir en el
seu si a totes
les formes polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina. S’acceptava, per tant,
que hi hauria un torn pacífic de partits que garantiria l’estabilitat
institucional mitjançant la participació en el poder de les dues famílies del
liberalisme i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida
política. Ambdós partits, però, van haver d’enfrontar-se permanentment amb
problemes de divisió interna per l’aparició de diferents corrents d’opinió,
especialment quan el partit es trobava en el govern.
La decisió més transcendental per al sistema de
partits i l’estabilitat dels governs va ser la signatura del Pacte del Pardo
(1885) després de la mort prematura del rei Alfons XII. Així, els partits dinàstics, per tal de garantir
l’estabilitat de la monarquia, van comprometre’s a suspendre la seva
confrontació i a acceptar un torn pacífic alternatiu (el torn de
partits) per accedir al govern. El
Pacte del Pardo va permetre que el sistema superés la prova de foc que suposava
la mort d’Alfons XII i es consolidés després del buit institucional que deixava
la mort del monarca. La crida política als liberals de Sagasta per alternar-se
al poder amb els conservadors va contribuir i consolidar i ampliar la base
política del règim durant la regència de Maria Cristina d’Àustria.
El
sistema de la Restauració es basava en la falsificació
dels resultats electorals per a perpetuar, sense grans alteracions,
l’estructura oligàrquica del poder. La figura clau en aquest sistema era el cacic, un personatge que
basava el seu poder en la xarxa de
dependències que tenia en el seu territori.
La principal tasca del cacic era explotar la ignorància, la
pobresa, l’analfabetisme i l’apatia política dels electors per influir en les
eleccions a favor d’un o altre dels partits dinàstics. Amb la seva influència, els
cacics orientaven la direcció dels vots, agraïen amb favors la fidelitat
electoral i discriminaven els que no respectaven els seus interessos.
El cacics eren persones notables, sobretot del medi rural, sovint rics propietaris
que donaven feina als jornalers i que tenien una gran influència en la vida
local, tant en l’aspecte social com en l’econòmic i el polític. També podien ser advocats, professionals de prestigi o
funcionaris de l’administració, que controlaven els ajuntaments, feien informes
i certificats personals, dirigien el sorteig de les quintes, proposaven el
repartiment de les contribucions i podien resoldre o complicar els tràmits
burocràtics i administratius.
Pel que fa a l’efecte del bipartidisme-caciquisme en les relacions Catalunya-Espanya, us passem l’enllaç
a un apunt del Bloc Reflexions del 2016 (fa 3 anys o en podria fer 30...).
Ara només cal que vegem similitud amb el règim borbofranquista
del 78, que en traguem conclusions, etc.
Vegem l'article.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada