Benvolguts,
Pel que hem dit en dies anteriors, podem estar contents que la gran majoria dels
nostres capitalistes, els més guais, els que conformen l’Ibex, com el Banc de Santander (esperem que el tal Botin, suposant que hagués sigut
catòlic, ja faci uns mesos que estigui cremant a l’infern), com l’ACS (de
Florentino Pérez i del Puente Aéreo) o com totes les altres grans companyies
(excepte una, Indra, per què no roba
com totes les altres?), tinguin centenars d’oficines en paradisos fiscals...
Aquestes dades se suposa que són de domini públic però ni els gobiernos ni els governs ni els gurus de l’economia ni els
ministeris d’Hisenda n’han dit res i
ha hagut de ser una ONG, Oxfam, qui
ho ha hagut de publicar.
Ahir explicàvem que les tres mil i escaig sicavs, mouen diner negre, opac, per valor estimat
d’uns vint-i-vuit
mil milions d’euros i avui, en aquest reportatge, hi afegim una
carretada de milions d’euros més. L’article diu que el frau fiscal a Espanya és
del voltant de 60.000M€.
L’estudi esmenta un cop més que hi ha una
"evident connexió" entre l'evasió
fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones.
Com més evasió fiscal, sigui de grans companyies o
sigui de mindunguis com l’Urdangarin i la Cristina, menys recapta el ministeri del senyor Montoro i per tant menys serveis poden rebre els ciutadans, i/o més impostos ha
de pagar l”españolito” per compensar (en altres apunts s’ha explicat
que el sindicat dels tècnics d’Hisenda http://www.gestha.es/
estimen que un 70%
de la defraudació la perpetren les grans empreses i el 30% els
pringats com l’Urdangarin & Cristina, o els lampistes que et pregunten con IVA o sin IVA, com si fossin cambrers que
et preguntessin amb tota naturalitat con gas o sin gas...)
També hem d’esmentar que el ministre d’Hisenda Montoro (!) té una empresa privada que
assessora els “españolitos”, particulars, autònoms, pimes, empreses de l’Ibex,
i/o grans multinacionals, per tal que puguin defraudar a Hisenda de la millor manera
possible...
Recordem el trasllat artificial dels beneficis, que esmenta el reportatge, que es va
descobrir fa uns mesos de forma que centenars de multinacionals feien aquesta operació
a través de Luxemburg, mentre
l’actual president de la UE era
precisament el president de Luxemburg
(i segons el Parlament Europeu aquests antecedents no varen immutar ni poc ni
molt ses senyories, quan varen votar el nou president...)
INFORME D'OXFAM
Totes les empreses de l'Ibex, excepte Indra, tenen
filials en paradisos fiscals
La inversió
espanyola en paradisos fiscals va créixer més d'un 200% en l'últim any, segons
Oxfam
Les grans
cotitzades espanyoles posseeixen 810 filials en territoris 'off shore'
Europa Press /
Madrid
Dijous, 5 de març del
2015
La inversió espanyola
cap a paradisos fiscals va créixer un 205% entre el 2013 i el 2014 i representa el 24% del total de la
inversió a l'exterior, i un 12,4% és inversió
circular (la que surt d'Espanya i torna a Espanya després d'haver passat per un
paradís), segons l'informe 'La il·lusió
fiscal', elaborat per Oxfam Intermon.
D'acord amb aquest
informe, totes les empreses de l'Ibex 35 menys Indra eren
presents en paradisos fiscals l'any 2013 amb 810 filials, un 44% més,
a través de les quals poden estar canalitzant els seus ingressos per reduir la
seva tributació, segons l'informe.
L'informe, presentat
aquest dijous en una roda de premsa, destaca que les empreses amb més presència
en aquests paradisos són Arcelor Mittal, amb el 58,3% de les seves filials radicades
en paradisos fiscals, i el Banco Santander, amb 182 filials, un 19,5% del
total del grup, segons el rànquing d'Oxfam,
que només cita aquestes dues empreses.
PRINCIPALS DESTINS
Els destins favorits
per reduir al màxim les seves càrregues impositives són Delaware, amb
352 filials el 2013, Holanda, amb 122 filials, i Luxemburg, amb 62, encara que
la xifra s'ha més que duplicat en els dos últims anys. Altres paradisos fiscals
utilitzats comunament són Irlanda (56), Suïssa (25), Hong Kong (24) i les illes
Caiman (22).
Per pagar menys
impostos aquestes empreses utilitzen diverses tècniques, com l'abús dels
preus de transferència, els préstecs intragrup --que s'han convertit en la pràctica estrella--,
la deslocalització d'intangibles o l'agressivitat en la negociació dels
convenis de doble imposició.
De fet, la responsable
de Justícia Fiscal d'Oxfam, Susana Ruiz, ha assegurat que Espanya
negocia aquests convenis de forma "molt agressiva" amb els països en
desenvolupament per
obtenir una deduïbilitat més elevada per
a les empreses espanyoles.
OPACITAT
Segons la seva opinió,
la línia de la
legalitat és molt "difusa" en
aquesta mena de pràctiques, que poden arribar a ser legals, però que són "moralment
inacceptables" perquè produeixen un trasllat artificial dels
beneficis.
A més, Ruiz ha
denunciat la falta d'informació que proporcionen les empreses de l'Ibex, ja que
només el 10% ofereix informació desagregada dels seus ingressos per països, fet
que genera "molta confusió" sobre les seves pràctiques.
En concret, ha afirmat
que només Endesa dóna certa informació fiscal "consistent" i
atorga rellevància al compromís amb la fiscalitat que han d'adquirir les
empreses. A més, cap explica les subvencions que rep ni a Espanya ni en altres
països en què pugui operar.
GAIREBÉ 60.000
MILIONS DE FRAU A ESPANYA
Per la seva banda, el
director del departament de Campanyes i Ciutadania, Jaime Atienza, ha quantificat el cost d'aquesta mena de pràctiques
a nivell nacional i mundial, i ha assegurat que a Espanya el frau fiscal puja a
59.000 milions d'euros, segons dades del col·lectiu de tècnics d'Hisenda (Gestha).
A la Unió Europea el
frau puja a un
bilió d'euros, mentre que a nivell mundial els actius en paradisos
fiscals sumen entre
20 i 32 bilions de dòlars, una xifra que supera la suma del PIB dels Estats
Units i la Xina, les dues economies mundials més grans.
A més, ha denunciat
que les grans empreses estiguin suportant un tipus efectiu d’Impost de
Societats del 5,3%, pel 16% que
suporten les petites i mitjanes, segons dades de la mateixa Agència Tributària,
i ha assegurat que si les grans companyies tributessin almenys a aquest nivell
s'haurien recaptat 8.227 milions més.
Segons Atienza, hi ha una
"evident connexió" entre l'evasió
fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones. Segons la seva opinió, els
governs tenen la responsabilitat d'establir lleis que eliminin aquestes vies
d'escapament perquè les grans companyies "espremen fins al límit" les
possibilitats de la llei per reduir la seva factura fiscal.
LLEI CONTRA
L'EVASIÓ FISCAL
Així, ha considerat "imperatiu" que
tots els partits espanyols incloguin en els seus programes una llei contra
l'evasió fiscal
que ajudi a generar ingressos per a totes les
persones i garanteixi finançament per a les polítiques públiques de
sanitat, educació, protecció social i cooperació.
En la mateixa línia,
Ruiz ha reclamat un pla de sortida dels paradisos fiscals, malgrat
reconèixer els avanços que s'estan produint a la UE. A més, ha demanat al Govern (Gobierno) una posició "més
forta" a nivell internacional.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada