19/03/15. Disquisicions sobre el successiu, sistemàtic i destraler acaparament per part del Gobierno, via BOE, de totes les funcions estatutàries que li queden a la Generalitat de Catalunya. Espanya ens esborra no des del 1939, ni del 1931, ni del 1714, sinó des del segle XV...

Benvolguts,

Avui hi ha dues aportacions interessants sobre l’afer del successiu, sistemàtic i destraler acaparament per part del Gobierno, via BOE, de totes les funcions estatutàries que li queden a la Generalitat de Catalunya. Ens referim, avui, a la darrera llei de centralització salvatge del Gobierno de España que prima el Boletín Oficial del Estado (BOE) sobre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i que ens demostra que l’engany de la transició franquista del 1978 fou de manual!

Són els articles de l’Èric Bertran al seu Blog del directe.cat i de Jofre Llombart a l’Avui. Els comentarem demà...

Ara volem filosofar sobre com l’estat espanyol ens ha estat putejant de de fa generacions i de com la institució de la Generalitat n’és una mostra fefaent.

I quan escrivim Generalitat ens adonem de la trampa multisecular que l’estat espanyol ens ha fet, sistemàticament, successivament, destralerament...

L’acudit del Ferreres es refereix al Montequieu i a la falsa separació de poders d’Espanya però també seria aplicable a la falsa separació de poders de l’espanya autonòmics creada “atada y bién atada” i amb soroll de sabres i de metralladores de la Guardia Civil, amb un rei franquista no triat pel poble, el 1975-1978-1981, i unes autonomies territorials de fireta. Tots són som titelles!

Si fem un curt relat històric i comencem amb els fets del regnat dels Reis Catòlics, ens trobem amb l’establiment de la Inquisició, mètode destraler d’intentar eliminar els enemics polítics i religiosos (amb les seqüeles de l’expulsió dels jueus i dels moriscos) i d’eliminar la força de la Confederació Catalano-Aragonesa, altrament dita Reino de Aragón. També amb les lleis que impediren que la Confederació comerciés amb la recent descoberta Amèrica. També amb les successives lleis atacant les Institucions i Constitucions de la Confederació i de la seva llengua, el català, que encara continuen...

Amb la Inquisició, començament del genocidi de la llengua, que obligava els editors a presentar cada obra als censors per tal que si s’esqueia hi estampessin el nihil obstat, es va fer que tota la literatura escrita en català o no es permetés de ser publicada, o es traduís al castellà i es cremessin els originals catalans (com en el cas del Tirant lo Blanc o la Bíblia valenciana, de La Celestina o del Lazarillo de Tormes), o eventualment els autors catalans haguessin d’escriure en castellà.

Podríem parlar de la manera deslleial per part del Felip5 de tractar els pobles vençuts de la Confederació Catalano-Aragonesa el 1714 i les lleis d’anorreament d’aquests pobles per part de Reino de Castilla. Seguit pels decrets de Nova Planta. Però no ho comentarem.

Amb les successives lleis que ens assetgen dia rere dia, explicades a l’article, que vàrem comentar no fa gaire, Espanya ens esborra de l’economista i professor d’ESADE Josep M. Comajuncosa, que acaba amb una sentència lapidària: Així, l'eslògan seria: Espanya ens esborra. Una cosa que està passant no des del 1714, sinó des del segle XVI. I, en esborrar-nos, cada nova generació d'Espanya s'ha de redibuixar a si mateixa.

Podríem escriure hores i hores sobre aquestes qüestions, però avui ens remetrem a la idea original de l’article: La Generalitat! Actualment estem orgullosos de la institució que tenim, que segons com és millor que res, però malgrat tot, cal recordar com es va restablir modernament, el 1931. Si fem memòria i molt succintament, recordem els esdeveniments de l’abril del 1931. Francesc Macià, president de la recentment formada Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), guanyadora de les eleccions municipals del 12 abril, va declarar dos dies després la República Catalana. Macià proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica».
https://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8
Aquest acte fou fet el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. El seu parlament des del balcó de l’edifici de la Generalitat (en aquells temps seu de la Diputació de Barcelona) a la Plaça de Sant Jaume començà dient: Catalans, Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. El text sencer és en l’enllaç.

Tal com diu aquest enllaç, tota aquesta seqüència de fets preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol.^[5] En virtut d'aquest acord la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

Ja veieu com va renéixer la institució medieval de la Generalitat de Catalunya. Va malnéixer a partir de la proclamació de la República catalana, feta per en Macià, no acceptada per Madrid, i reduïda (suposem que amb sorolls de sabres) a Generalitat de Catalunya. És per això que com a un dels primers actes del futur Estat Català defenestrarem la Generalitat (signe de submissió a Madrid en aquests darrers 80 anys) i crearem simultàniament l’Estat català independent!

Joan A. Forès

Reflexions