Benvolguts,
Al directe.cat va
aparèixer fa 15 dies aquesta entrevista del Gerard Sesé amb el membre (amb perdó que diu l’Alzamora) d’UDC Toni Castellà, Secretari d'Universitats i Recerca.
L’entrevista és
llarga, podeu llegir-la en diagonal i tot i també podeu no llegir-la,
evidentment. A mi m’ha agradat, perquè suposant que aquest xicot vagi de bona
fe, demostra que els votants d’UDC poden donar-nos una sorpresa
agradable, encara que fins ara no hem tingut mitjà per comprovar quants són! Ningú no es ha comptat mai...
Tanmateix hi ha
coses que no m’han convençut, l’ambigüitat, les mitges veritats. I també m’ha
sobtat l’adoració gairebé messiànica a en Duran...
12.3.2015. 05:00 h
Toni Castellà
Secretari
d'Universitats i Recerca
Gerard Sesé
@gerardsese .- Antoni Castellà és, ara mateix, la cara més visible de
l'independentisme dins d'Unió. Ell ho sap. De fet, des que va decidir entrar a
Unió havia desitjat que arribés aquest moment: que el seu partit fes el pas
definitiu cap a les tesis independentistes. Ell farà tot el possible perquè la
votació a la que es sotmetrà la militància d'UDC guanyi l'opció sobiranista.
Polític des fa anys, s'ha dedicat a l'Ajuntament de Barcelona i al Parlament de
Catalunya. Actualment, és Secretari d'Universitats i Recerca de Catalunya i ha
apagat amb una bona gestió l'incendi creat pel Ministre Wert i el seu
últim decret. Parlem amb ell sobre actualitat del país, del seu partit i de la
situació a les nostres universitats.
Una legislatura complicada aquesta: s’ha
reduït un 24% el pressupost destinat a universitats… Com es gestiona això?
Correcte. Com en tots els àmbits de l’administració hem tingut una crisi molt forta a les finances públiques. Des del 2013, però, no hi ha hagut cap més reducció en el pressupost públic i ha de ser així perquè hem tocat el límit. S’ha de dir que les prioritats del Govern sempre han estat, primer, Sanitat, Educació i Benestar Social i, a partir d’aquí, Universitats i Recerca. Aquest 24% acaba sent la suma de la reducció de sous del decret Zapatero, la reducció de la paga extra, la reducció del fons d’acció social i la no cobertura de jubilacions. Si a tots aquests percentatges li sumem la compensació dels ingressos per l’augment de taxes, ens dóna el 24%. La reducció de sous i l’augments de preus han fet possible que la retallada no afectés la qualitat del sistema públic d’universitats.
No s’ha notat?
A la majoria de rànquings d’universitats, les universitats catalanes han millorat les seves posicions. Això diu molt dels professionals docents i dels funcionaris ja que, malgrat l’impacte a les seves nòmines, han seguit amb les seves responsabilitats d’una manera molt intensa i això es demostra en els resultats.
Em va molt bé que em digui que hi ha hagut un increment de taxes. El preu del crèdit... Es calcula que el 2011, les aportacions monetàries dels estudiants representaven, de mitjana, un 12% de les despeses totals de les universitats públiques, mentre que el curs 2013 havia augmentat fins al 20%.
Més del 20% no podria ser perquè no està permès. El 80% del que costa la universitat ho segueix pagant la Generalitat de Catalunya. Al 2011 la decisió que vam prendre va ser que no s’havia de basar tot en les retallades sinó que calia augmentar els ingressos. Va ser un debat pactat amb els rectors de les universitats. I és important dir que la pujada del 20% no és lineal, no és igual per tothom. A Catalunya, per primer cop, els estudiants paguen en funció de la seva situació econòmica. N’hi ha que paguen més i n’hi ha que paguen menys tot i haver pujat les taxes. Això es fa a través del fons de beques Equitat que no havien existit mai en la història de la Universitat i que són uns 30 milions d’euros, aproximadament.
Correcte. Com en tots els àmbits de l’administració hem tingut una crisi molt forta a les finances públiques. Des del 2013, però, no hi ha hagut cap més reducció en el pressupost públic i ha de ser així perquè hem tocat el límit. S’ha de dir que les prioritats del Govern sempre han estat, primer, Sanitat, Educació i Benestar Social i, a partir d’aquí, Universitats i Recerca. Aquest 24% acaba sent la suma de la reducció de sous del decret Zapatero, la reducció de la paga extra, la reducció del fons d’acció social i la no cobertura de jubilacions. Si a tots aquests percentatges li sumem la compensació dels ingressos per l’augment de taxes, ens dóna el 24%. La reducció de sous i l’augments de preus han fet possible que la retallada no afectés la qualitat del sistema públic d’universitats.
No s’ha notat?
A la majoria de rànquings d’universitats, les universitats catalanes han millorat les seves posicions. Això diu molt dels professionals docents i dels funcionaris ja que, malgrat l’impacte a les seves nòmines, han seguit amb les seves responsabilitats d’una manera molt intensa i això es demostra en els resultats.
Em va molt bé que em digui que hi ha hagut un increment de taxes. El preu del crèdit... Es calcula que el 2011, les aportacions monetàries dels estudiants representaven, de mitjana, un 12% de les despeses totals de les universitats públiques, mentre que el curs 2013 havia augmentat fins al 20%.
Més del 20% no podria ser perquè no està permès. El 80% del que costa la universitat ho segueix pagant la Generalitat de Catalunya. Al 2011 la decisió que vam prendre va ser que no s’havia de basar tot en les retallades sinó que calia augmentar els ingressos. Va ser un debat pactat amb els rectors de les universitats. I és important dir que la pujada del 20% no és lineal, no és igual per tothom. A Catalunya, per primer cop, els estudiants paguen en funció de la seva situació econòmica. N’hi ha que paguen més i n’hi ha que paguen menys tot i haver pujat les taxes. Això es fa a través del fons de beques Equitat que no havien existit mai en la història de la Universitat i que són uns 30 milions d’euros, aproximadament.
Vostè va fer una
primera valoració positiva sobre el decret Wert... La segueix fent?
Crec que s’ha espanyolitzat molt tot aquest debat. El decret diu exactament que el que abans decidia el Ministeri ara ho podem decidir des d’aquí a Catalunya. Només per això ja és bo i podria finalitzar el debat. Em sorprenien, a l’inici, algunes reflexions que demanaven la retirada del decret. Si així fos, Madrid tornaria a tenir el control. En un moment en que estem preparant estructures d’Estat, i jo sóc dels que crec que les hem de crear i tenir, seria una contradicció voler-lo retirar.
Si això és així, aquí hi ha hagut un error de comunicació important...
Només cal llegir el BOE. El debat s’ha espanyolitzat profundament. El “Sindicato de Estudiantes” va ser el primer a oposar-s’hi, i és un sindicat de to clarament espanyol. El problema d’aquest decret, també, és bàsicament que el firma el ministre Wert. Ha tingut una gestió en l’àmbit de l’educació francament millorable. Fixi’s que si anem al 2006, Catalunya ja reivindicava els 3 anys ja que aquí solem mirar cap a Europa. Els espanyols sempre han volgut el 4 perquè els aprovava a l’Amèrica Llatina. El més important és que, ara, decidim nosaltres.
I què podrem decidir?
El que està acordat ja en el Consell Interuniversitari, que la decisió que prendrem ha de ser de sistema i en aquest sentit hem creat tres comissions: una per debatre la qualitat de l’oferta acadèmica, una segona per vetllar que el canvi no tingui cap impacte financer negatiu sobre els estudiants i la tercera que no tingui cap impacte respecte les universitats. Analitzarem àmbit per àmbit i veurem en quins llocs té sentit anar a tres i que no signifiqui un impacte per la universitat ni per a l’estudiant. Això vol dir que no hi haurà canvi de 4 a 3. Hi haurà alguna oferta de 4 i algunes de 3, amb ofertes de màsters d’un any i de dos.
Però hi ha hagut un pacte entre els rectors per aplicar el decret el més lluny possible en el temps...
Més important que això són els acords que ja tenim. Just fa un any la Xarxa Vives, que aglutina tots els rectors dels Països Catalans, van acordar un document que exigia la flexibilitat del model i demanava la possibilitat de fer 4 i 3 i venia a reclamar que per mantenir la qualitat i lideratge del sistema universitari dels Països Catalans això era del tot necessari.
I què ha passat ara?
És perquè el debat a nivell espanyol ha tapat molt el debat a Catalunya. Aquí s’ha vist com una oportunitat a analitzar i que no tingui impacte econòmic. Ja hi ha propostes d’internacionalització i graus en anglès i això només ha passat a Catalunya. El lideratge de les bones pràctiques europees a Espanya sempre comencen aquí.
L’oferta actual de màsters públics és del 40% enfront del 60% de privats. Es pronostica que amb el 3+2 aquesta tendència aniria a l’alça.
No és cert. No té cap sentit. Ara l’oferta ja és de 1 i de 2. No té cap impacte sobre l’oferta. Els màsters públics no patiran cap modificació en l’aportació pública i, per tant, es mantindrà l’equilibri.
Es diu que el grau suprimeix l’especialització, que passa a tenir un contingut molt elemental, i els sindicats assenyalen que es convertirà en una continuació del batxillerat.
Aquesta és una aproximació de qui coneix molt poc sobre el que està passant al món. Més aviat és a l’inrevés. Aquells graus que estan més orientats a la professionalització i a l’ocupabilitat, és molt possible que es mantinguin a 4. Els 3 poden ser ciències bàsiques que després poden tenir continuïtat en recerca. Un des models que combinen les dues ofertes amb èxit és l’Holandès: les ciències aplicades són de 4 anys i les de recerca són de 3. El que hem d’analitzar és com potenciar una oferta de qualitat.
També es creu que hi haurà “elitització” de la universitat ja que s’haurà de fer un màster sí o sí al acabar el grau i, per tant, s’encareix l’educació.
Aquest és un altre tòpic a trencar. I li posaré un exemple.
A veure...
Miri quina contradicció: algun àmbit estudiantil fa aquesta aproximació: ‘amb només tres anys ens costarà més inserir-nos en el mercat laboral i haurem de fer un màster per especialitzar-nos’. Però d’altra banda les universitats diuen: ‘un cop acabats els tres anys, l’estudiant s’insereix en el mercat laboral i per tant perdrem matrícules de màster’.
I doncs...?
Ni una cosa ni l’altra. No hi ha canvi de 4 a 3. Algunes ofertes serà de graus a tres i es mantindran els màsters d’un i dos. Aquest debat no tindrà gaire sentit. I si hi ha una oferta que abans era 4 + 1 i passa a ser directament 3 + 2, el compromís és que el primer any del màster és que mantingui el preu de l’últim de grau.
Certament això és una proposta que ha fet vostè però, segons el diari El País, això contradiu el que estableix el Real Decreto-ley 14/2012 de racionalització de la despesa en l’àmbit educatiu.
No és veritat perquè ja ho estem fent en aquest moment. El Real Decreto el que defineix són els llindars màxims d’un màster però deixa llibertat per a que els consells socials puguin aprovar bonificacions. Ara mateix, els màsters estan bonificats al 30%. Es tan senzill com aplicar la forquilla a la baixa al màster i fer la bonificació permesa per llei.
Per tant, aquesta informació és maliciosament intencionada...
Vull creure que és desconeixement.
Com valora la vaga del 25 i 26F?
Crec que en les vagues d’estudiants hi ha dues consideracions a fer. Primera, les mobilitzacions són més rellevants que no pas les vagues laborals, i crec que hi va haver normalitat i pocs accidents. Sempre hem de reclamar que s’ha de deixar entrar als estudiants que no volen fer vaga però relativament això són problemes menors. La segona consideració és que va ser bo que es diferenciés el posicionament dels sindicats catalans respecte els espanyols. Mentre que els sindicats espanyols demanaven la retirada del decret, les reivindicacions catalanes no ho demanaven perquè voldria dir perdre sobirania. Reclamaven amb més profunditat que qualsevol tipus de modificació no tingui perjudici econòmic pels estudiants.
N’hi ha convocada una altra ara al març.
Sí i aquesta, amb un to més laboral, també està iniciada des d’Espanya. A Catalunya ja puc dir que no hi haurà pèrdua de professors al passar a 3 perquè això no és una mesura d’estalvi sinó de qualitat. Els graus de 3 rebran el mateix finançament com si fossin de 4 i, per tant, fins i tot pot ser una eina de millora perquè per menys anys es rebrà la mateixa dotació. En qualsevol dels casos queda preservat tot el personal. I com que això no és el mateix en d’altres comunitats autònomes, per això, la vaga és molt en clau de l’Estat espanyol.
Tot just dilluns ha començat el judici a l'Isma i en Dani, estudiants de física a la UB acusats d'haver cremat contenidors a la vaga del 29 de maç del 2012. La Generalitat demana 3 anys i mig de presó... amb la mateixa jutgessa del 4F... Quina és la seva posició?
No és cap altra que la de respectar el procés i espero i desitjo, i així ha de ser, que sigui un procés el més transparent possible i que la decisió sigui la més justa possible en funció dels drets i deures de cadascú. I així serà. Jo no sóc el jutge, però, si els Mossos presenten una denuncia és perquè hi ha unes accions i s’han de jutjar.
Vostè és la cara més visible del sector sobiranista d’Unió. És independentista vostè?
Sí, sí.
Radicalment?
(riu) M’agrada més la definició de ‘vull assolir la independència pel meu país’ perquè la independència no és una ideologia. No existeix la Internacional Independentista. Sóc algú ideològicament democristià que defensa que Catalunya ha de ser un Estat sobirà independent.
Però en Duran i Lleida no ho és...
No. Això que li acabo de dir, jo ho defenso des de fa més de 20 anys. En senyor Duran defensa el mateix també des de fa molts anys.
El mateix... el fet de no ser independentista?
Sí, sí, exacte. Vull dir que no és una novetat. Sempre s’ha expressat en aquest sentit.
Al congrés d’Unió del maig del 2012 hi havia la candidatura d’en Vila d’Abadal, de marcat perfil sobiranista, però vostè va anar a la candidatura d’en Duran. No és una contradicció? Com s’entén?
En aquell moment aquest no era el debat. S’han de diferenciar dues coses: les ponències ideològiques que marquen l’estratègia del partit i el Comitè de Govern que és l’òrgan col·legiat que dirigeix el partit. Respecte la ponència ideològica, satisfactòriament, es va aprovar que l’objectiu d’Unió Democràtica era assolir un Estat a la Unió Europea. Per tant, aquella confederació ibèrica s’interpreta avui en termes de la Unió Europea. El segon debat va ser de direcció política. A la candidatura d’en Duran jo hi porto molts anys i en diferents comitès de govern amb ell. En Duran mateix va dir que la seva era una candidatura que incloïa totes les sensibilitats del partit. Fins i tot, va afirmar que hi havia més independentistes a la seva candidatura, a la seva llista, que a la d’en Vila d’Abadal.
I quina opinió té respecte ‘Construïm’ que sembla ser en Duran hi està al darrera...
Desconec absolutament què és aquest partit Construïm més enllà del que he vist a la premsa. No sé si hi ha cap tipus de vinculació amb ell. En el seu moment en Duran va plantejar un debat en una escola d’estiu on hi havia diferents plataformes i societat civil per tenir un debat conjunt de model de societat. Més enllà d’això no tinc més informació.
Dilluns hi ha hagut reunió del comitè de govern d’Unió. Esteu preparant la posició sobre el 27S. Al 9N es va donar llibertat de vot. S’està preparant un document que la militància haurà de votar, oi?
Sí. Això és el que vam decidir a l’últim Consell Nacional. Les reunions del comitè són secretes, però sí puc dir-te que el que hem acordat a UDC és que el comitè farà una proposta que s’ha de sotmetre refrendatàriament a tota la militància del partit.
I per on va aquest document... què plantejarà... És difícil consensuar un document que aglutini les dues parts...
Aquesta és la tasca del Comitè de Govern.
Ja el teniu fet?
No, no. L’hem de debatre en les properes setmanes. Ha de ser meridianament clar i per tant encara no tenim la proposta tancada. Ara encetem un debat intern del Comitè de Govern per arribar a un acord i estic segur que el podrem tancar. La meva posició és que ha de ser un acord sense ambigüitats.
Si la militància no l’aprova el document que surti del Comitè de Govern, es podria produir una escissió entre els duranistes i castellanistes?
Potser el document no és quelcom tancat sinó que podria presentar diferents opcions...
Ah! Serà com una consulta als militants!
Sí. Per exemple, quan es diu que “Unió no té posició nacional” no és veritat. A l’últim Consell Nacional, abans del 9N, es va aprovar un document el qual obliga que l’objectiu de tot militant és defensar la plena sobirania de Catalunya. I per arribar a la plena sobirania, Unió accepta tres vies:
Crec que s’ha espanyolitzat molt tot aquest debat. El decret diu exactament que el que abans decidia el Ministeri ara ho podem decidir des d’aquí a Catalunya. Només per això ja és bo i podria finalitzar el debat. Em sorprenien, a l’inici, algunes reflexions que demanaven la retirada del decret. Si així fos, Madrid tornaria a tenir el control. En un moment en que estem preparant estructures d’Estat, i jo sóc dels que crec que les hem de crear i tenir, seria una contradicció voler-lo retirar.
Si això és així, aquí hi ha hagut un error de comunicació important...
Només cal llegir el BOE. El debat s’ha espanyolitzat profundament. El “Sindicato de Estudiantes” va ser el primer a oposar-s’hi, i és un sindicat de to clarament espanyol. El problema d’aquest decret, també, és bàsicament que el firma el ministre Wert. Ha tingut una gestió en l’àmbit de l’educació francament millorable. Fixi’s que si anem al 2006, Catalunya ja reivindicava els 3 anys ja que aquí solem mirar cap a Europa. Els espanyols sempre han volgut el 4 perquè els aprovava a l’Amèrica Llatina. El més important és que, ara, decidim nosaltres.
I què podrem decidir?
El que està acordat ja en el Consell Interuniversitari, que la decisió que prendrem ha de ser de sistema i en aquest sentit hem creat tres comissions: una per debatre la qualitat de l’oferta acadèmica, una segona per vetllar que el canvi no tingui cap impacte financer negatiu sobre els estudiants i la tercera que no tingui cap impacte respecte les universitats. Analitzarem àmbit per àmbit i veurem en quins llocs té sentit anar a tres i que no signifiqui un impacte per la universitat ni per a l’estudiant. Això vol dir que no hi haurà canvi de 4 a 3. Hi haurà alguna oferta de 4 i algunes de 3, amb ofertes de màsters d’un any i de dos.
Però hi ha hagut un pacte entre els rectors per aplicar el decret el més lluny possible en el temps...
Més important que això són els acords que ja tenim. Just fa un any la Xarxa Vives, que aglutina tots els rectors dels Països Catalans, van acordar un document que exigia la flexibilitat del model i demanava la possibilitat de fer 4 i 3 i venia a reclamar que per mantenir la qualitat i lideratge del sistema universitari dels Països Catalans això era del tot necessari.
I què ha passat ara?
És perquè el debat a nivell espanyol ha tapat molt el debat a Catalunya. Aquí s’ha vist com una oportunitat a analitzar i que no tingui impacte econòmic. Ja hi ha propostes d’internacionalització i graus en anglès i això només ha passat a Catalunya. El lideratge de les bones pràctiques europees a Espanya sempre comencen aquí.
L’oferta actual de màsters públics és del 40% enfront del 60% de privats. Es pronostica que amb el 3+2 aquesta tendència aniria a l’alça.
No és cert. No té cap sentit. Ara l’oferta ja és de 1 i de 2. No té cap impacte sobre l’oferta. Els màsters públics no patiran cap modificació en l’aportació pública i, per tant, es mantindrà l’equilibri.
Es diu que el grau suprimeix l’especialització, que passa a tenir un contingut molt elemental, i els sindicats assenyalen que es convertirà en una continuació del batxillerat.
Aquesta és una aproximació de qui coneix molt poc sobre el que està passant al món. Més aviat és a l’inrevés. Aquells graus que estan més orientats a la professionalització i a l’ocupabilitat, és molt possible que es mantinguin a 4. Els 3 poden ser ciències bàsiques que després poden tenir continuïtat en recerca. Un des models que combinen les dues ofertes amb èxit és l’Holandès: les ciències aplicades són de 4 anys i les de recerca són de 3. El que hem d’analitzar és com potenciar una oferta de qualitat.
També es creu que hi haurà “elitització” de la universitat ja que s’haurà de fer un màster sí o sí al acabar el grau i, per tant, s’encareix l’educació.
Aquest és un altre tòpic a trencar. I li posaré un exemple.
A veure...
Miri quina contradicció: algun àmbit estudiantil fa aquesta aproximació: ‘amb només tres anys ens costarà més inserir-nos en el mercat laboral i haurem de fer un màster per especialitzar-nos’. Però d’altra banda les universitats diuen: ‘un cop acabats els tres anys, l’estudiant s’insereix en el mercat laboral i per tant perdrem matrícules de màster’.
I doncs...?
Ni una cosa ni l’altra. No hi ha canvi de 4 a 3. Algunes ofertes serà de graus a tres i es mantindran els màsters d’un i dos. Aquest debat no tindrà gaire sentit. I si hi ha una oferta que abans era 4 + 1 i passa a ser directament 3 + 2, el compromís és que el primer any del màster és que mantingui el preu de l’últim de grau.
Certament això és una proposta que ha fet vostè però, segons el diari El País, això contradiu el que estableix el Real Decreto-ley 14/2012 de racionalització de la despesa en l’àmbit educatiu.
No és veritat perquè ja ho estem fent en aquest moment. El Real Decreto el que defineix són els llindars màxims d’un màster però deixa llibertat per a que els consells socials puguin aprovar bonificacions. Ara mateix, els màsters estan bonificats al 30%. Es tan senzill com aplicar la forquilla a la baixa al màster i fer la bonificació permesa per llei.
Per tant, aquesta informació és maliciosament intencionada...
Vull creure que és desconeixement.
Com valora la vaga del 25 i 26F?
Crec que en les vagues d’estudiants hi ha dues consideracions a fer. Primera, les mobilitzacions són més rellevants que no pas les vagues laborals, i crec que hi va haver normalitat i pocs accidents. Sempre hem de reclamar que s’ha de deixar entrar als estudiants que no volen fer vaga però relativament això són problemes menors. La segona consideració és que va ser bo que es diferenciés el posicionament dels sindicats catalans respecte els espanyols. Mentre que els sindicats espanyols demanaven la retirada del decret, les reivindicacions catalanes no ho demanaven perquè voldria dir perdre sobirania. Reclamaven amb més profunditat que qualsevol tipus de modificació no tingui perjudici econòmic pels estudiants.
N’hi ha convocada una altra ara al març.
Sí i aquesta, amb un to més laboral, també està iniciada des d’Espanya. A Catalunya ja puc dir que no hi haurà pèrdua de professors al passar a 3 perquè això no és una mesura d’estalvi sinó de qualitat. Els graus de 3 rebran el mateix finançament com si fossin de 4 i, per tant, fins i tot pot ser una eina de millora perquè per menys anys es rebrà la mateixa dotació. En qualsevol dels casos queda preservat tot el personal. I com que això no és el mateix en d’altres comunitats autònomes, per això, la vaga és molt en clau de l’Estat espanyol.
Tot just dilluns ha començat el judici a l'Isma i en Dani, estudiants de física a la UB acusats d'haver cremat contenidors a la vaga del 29 de maç del 2012. La Generalitat demana 3 anys i mig de presó... amb la mateixa jutgessa del 4F... Quina és la seva posició?
No és cap altra que la de respectar el procés i espero i desitjo, i així ha de ser, que sigui un procés el més transparent possible i que la decisió sigui la més justa possible en funció dels drets i deures de cadascú. I així serà. Jo no sóc el jutge, però, si els Mossos presenten una denuncia és perquè hi ha unes accions i s’han de jutjar.
Vostè és la cara més visible del sector sobiranista d’Unió. És independentista vostè?
Sí, sí.
Radicalment?
(riu) M’agrada més la definició de ‘vull assolir la independència pel meu país’ perquè la independència no és una ideologia. No existeix la Internacional Independentista. Sóc algú ideològicament democristià que defensa que Catalunya ha de ser un Estat sobirà independent.
Però en Duran i Lleida no ho és...
No. Això que li acabo de dir, jo ho defenso des de fa més de 20 anys. En senyor Duran defensa el mateix també des de fa molts anys.
El mateix... el fet de no ser independentista?
Sí, sí, exacte. Vull dir que no és una novetat. Sempre s’ha expressat en aquest sentit.
Al congrés d’Unió del maig del 2012 hi havia la candidatura d’en Vila d’Abadal, de marcat perfil sobiranista, però vostè va anar a la candidatura d’en Duran. No és una contradicció? Com s’entén?
En aquell moment aquest no era el debat. S’han de diferenciar dues coses: les ponències ideològiques que marquen l’estratègia del partit i el Comitè de Govern que és l’òrgan col·legiat que dirigeix el partit. Respecte la ponència ideològica, satisfactòriament, es va aprovar que l’objectiu d’Unió Democràtica era assolir un Estat a la Unió Europea. Per tant, aquella confederació ibèrica s’interpreta avui en termes de la Unió Europea. El segon debat va ser de direcció política. A la candidatura d’en Duran jo hi porto molts anys i en diferents comitès de govern amb ell. En Duran mateix va dir que la seva era una candidatura que incloïa totes les sensibilitats del partit. Fins i tot, va afirmar que hi havia més independentistes a la seva candidatura, a la seva llista, que a la d’en Vila d’Abadal.
I quina opinió té respecte ‘Construïm’ que sembla ser en Duran hi està al darrera...
Desconec absolutament què és aquest partit Construïm més enllà del que he vist a la premsa. No sé si hi ha cap tipus de vinculació amb ell. En el seu moment en Duran va plantejar un debat en una escola d’estiu on hi havia diferents plataformes i societat civil per tenir un debat conjunt de model de societat. Més enllà d’això no tinc més informació.
Dilluns hi ha hagut reunió del comitè de govern d’Unió. Esteu preparant la posició sobre el 27S. Al 9N es va donar llibertat de vot. S’està preparant un document que la militància haurà de votar, oi?
Sí. Això és el que vam decidir a l’últim Consell Nacional. Les reunions del comitè són secretes, però sí puc dir-te que el que hem acordat a UDC és que el comitè farà una proposta que s’ha de sotmetre refrendatàriament a tota la militància del partit.
I per on va aquest document... què plantejarà... És difícil consensuar un document que aglutini les dues parts...
Aquesta és la tasca del Comitè de Govern.
Ja el teniu fet?
No, no. L’hem de debatre en les properes setmanes. Ha de ser meridianament clar i per tant encara no tenim la proposta tancada. Ara encetem un debat intern del Comitè de Govern per arribar a un acord i estic segur que el podrem tancar. La meva posició és que ha de ser un acord sense ambigüitats.
Si la militància no l’aprova el document que surti del Comitè de Govern, es podria produir una escissió entre els duranistes i castellanistes?
Potser el document no és quelcom tancat sinó que podria presentar diferents opcions...
Ah! Serà com una consulta als militants!
Sí. Per exemple, quan es diu que “Unió no té posició nacional” no és veritat. A l’últim Consell Nacional, abans del 9N, es va aprovar un document el qual obliga que l’objectiu de tot militant és defensar la plena sobirania de Catalunya. I per arribar a la plena sobirania, Unió accepta tres vies:
a) un model confederal
via reforma de la constitució espanyola,
b) un model confederal
via la independència de Catalunya i
c) que Catalunya sigui
un estat sobirà i independent.
En algun moment haurem
de decidir quina opció és la majoritària.
Imaginem que guanya l’opció que no és la d’en Duran i guanya la independentista. Podria en Duran desmarcar-se d’Unió? O molts membres d’Unió anirien dins de Convergència? No és un plantejament massa sonat...
Això se li diu prospectiva i com que jo sóc el sectari d’Universitats i Recerca, en la recerca no considerem la prospectiva com una ciència.
(riem) Doncs anem a fets concrets: a les europees estava fet que CiU anaven a anar per separat perquè hi havia un pacte CDC + ERC. Però al final es van trencar les negociacions. Llavors?
Bé... a veure... d’experiències de trencament de la federació, jo personalment, n’he viscut moltes. Algunes les he viscut de molt a prop i eren molt greus. Jo crec que ja forma part de la nostra cultura organitzativa. Si algun dia s’esdevé aquest fet, doncs passarà. Fins ara, tot el que són rumors són rumors. Sí que defenso que quan Catalunya sigui un estat sobirà independent la federació de CiU no tindrà cap sentit i defensaria que UDC faci el seu camí amistosament amb els forces polítiques perquè ja serem un país normal.
Més pistes que el trencament no són rumors... Al Congrés dels diputats CDC i UDC van votar diferent. Aquesta decisió no es pren d’última hora. Potser va haver-hi alguna trucada des de la seu de Convergència per voler marcar paquet...
Sí? Públicament ells diuen que no... oi?
Vostè creu que aquesta decisió tan important la prenen els mateixos diputats de Convergència 5 minuts abans de votar?
Doncs espero que bastant sí. No crec que fos una decisió gaire encertada i em quedaria més tranquil pensant que va ser una mica fruit de la improvisació. Perquè els debats es tenen prèviament i es marca la posició, amb tot el debat internament, però, després, la responsabilitat de marcar-la és del portaveu. I ells mateixos reconeixen que va ser un error i és una crisi tancada. Tenim debats molt profunds en termes de país com perquè ara la gran crisi sigui per aquesta llei, amb tots els respectes que mereixi.
A veure què li sembla aquesta teoria: a Convergència estan espantats amb les eleccions municipals pel mig ja que en Duran podria col·locar molts regidors afins a ell no independentistes. Això li serviria per fer contrapès i, per tant, evitar que CiU es separi de cara al 27S...
És una mala lectura. Bàsicament, perquè a UDC, els regidors no els posa ningú del comitè de govern i, això, el propi Duran ho ha defensat. No tenim sistemes de propostes des de dalt sinó que tenim una organització molt assembleària i els regidors els decideixen les assemblees dels municipis. Un factor que complica les coses són els pactes per les posicions a les llistes amb els socis de la federació, però res més. No tenim comissions de llistes ni nomenaments.
Vostè defensava la llista unitària
Sí, bé... la segueixo defensant.
Fins i tot, s’havia arribat a plantejar que a la llista d’en Mas no hi tindria cabuda Unió.
La llista unitària no havia d’anar acompanyada de sigles de partits. Però sobretot és molt important tenir clar què anem a fer en aquestes eleccions del 27S. Jo sempre he defensat que són l’últim recurs que ens queda per fer un referèndum que l’Estat no ens permet fer. Com més s’assemblin aquestes eleccions a unes autonòmiques pitjor. Com més lluny hi estiguin, més substitutives del referèndum seran. Tenia sentit avançar-les per convertir-les en un referèndum i per això parlem de plebiscitàries. Algú ha arribat a dir que una llista única no té sentit perquè hi ha models socials molt diferents. Però és que precisament és això! Europa s’ha de preguntar com és possible que formacions ideològicament tan llunyanes han anat conjuntament. Així podrem explicar que això no són unes eleccions en termes ideològics sinó un referèndum.
No tindria vostè problemes d’anar a una llista amb la CUP?
Cap ni un si les eleccions són per substituir el referèndum. És clar que amb la CUP, des del punt de vista de model de societat, ens separen moltíssimes coses. En algunes, però, podem coincidir però en discrepem en més. Però si es tracta de fer un plebiscit, com més unitat millor.
Quin tan per cent d’independentistes hi ha a Unió?
No en tinc ni idea...
Home... el nas li deu dir una miqueta el què...
El nostre partit té una doctrina que tradicionalment, des de la República en la seva constitució, tots els plantejaments han estat en la línia de defensar la plena sobirania i que la Confederació podria ser un bon mecanisme. Això sí, sempre que les parts a confederar hi estiguin d’acord. Però quan una de les parts diu ‘no’, aleshores l’única solució és la independència. Acumulem molts ‘nos’ en aquests últims anys, tants ‘nos’ que ha fet que un gruix molt gran dins d’Unió que pensi que, com jo, l’única solució passa per esdevenir un Estat sobirà. Per això farem una consulta i així mai més ens ho haurem de tornar a preguntar.
Si a Unió guanya l’opció sobiranista, vostè serà el nou home fort del partit?
Si això fos així jo cauria en el procés que profundament critico: fer tacticisme. L’objectiu meu, en aquests moments com a polític, és que Catalunya se’n surti, que vagi endavant. Ara, la prioritat és aconseguir que al 27S guanyi l’opció per tenir un Estat sobirà. Això és el més important. L’objectiu, sobretot, és esdevenir un país normal. El progrés de la societat i el benestar de les persones només podrà estar garantit esdevenint un país tan independent o tan poc independent com ho és Dinamarca, Holanda o com ho és Finlàndia.
Acostumo a acabar fent aquesta pregunta: què li diria al català que esta desencisat, tristot i que no ho veu clar...
Jo li diria que aquest és el repte més important que aquest país ha tingut en els últims 300 anys i que no és gens fàcil però que hi ha un camí marcat. I que si nosaltres volem, si hi ha una voluntat de ser un Estat i una majoria social que vol esdevenir un país normal, això passarà. Hem de mantenir la constància. Si intentem posar-hi visió històrica, no ve d’uns mesos després de 300 anys. Hi ha una bona notícia: no hi ha marxa enrere.
Toni Castellà
Imaginem que guanya l’opció que no és la d’en Duran i guanya la independentista. Podria en Duran desmarcar-se d’Unió? O molts membres d’Unió anirien dins de Convergència? No és un plantejament massa sonat...
Això se li diu prospectiva i com que jo sóc el sectari d’Universitats i Recerca, en la recerca no considerem la prospectiva com una ciència.
(riem) Doncs anem a fets concrets: a les europees estava fet que CiU anaven a anar per separat perquè hi havia un pacte CDC + ERC. Però al final es van trencar les negociacions. Llavors?
Bé... a veure... d’experiències de trencament de la federació, jo personalment, n’he viscut moltes. Algunes les he viscut de molt a prop i eren molt greus. Jo crec que ja forma part de la nostra cultura organitzativa. Si algun dia s’esdevé aquest fet, doncs passarà. Fins ara, tot el que són rumors són rumors. Sí que defenso que quan Catalunya sigui un estat sobirà independent la federació de CiU no tindrà cap sentit i defensaria que UDC faci el seu camí amistosament amb els forces polítiques perquè ja serem un país normal.
Més pistes que el trencament no són rumors... Al Congrés dels diputats CDC i UDC van votar diferent. Aquesta decisió no es pren d’última hora. Potser va haver-hi alguna trucada des de la seu de Convergència per voler marcar paquet...
Sí? Públicament ells diuen que no... oi?
Vostè creu que aquesta decisió tan important la prenen els mateixos diputats de Convergència 5 minuts abans de votar?
Doncs espero que bastant sí. No crec que fos una decisió gaire encertada i em quedaria més tranquil pensant que va ser una mica fruit de la improvisació. Perquè els debats es tenen prèviament i es marca la posició, amb tot el debat internament, però, després, la responsabilitat de marcar-la és del portaveu. I ells mateixos reconeixen que va ser un error i és una crisi tancada. Tenim debats molt profunds en termes de país com perquè ara la gran crisi sigui per aquesta llei, amb tots els respectes que mereixi.
A veure què li sembla aquesta teoria: a Convergència estan espantats amb les eleccions municipals pel mig ja que en Duran podria col·locar molts regidors afins a ell no independentistes. Això li serviria per fer contrapès i, per tant, evitar que CiU es separi de cara al 27S...
És una mala lectura. Bàsicament, perquè a UDC, els regidors no els posa ningú del comitè de govern i, això, el propi Duran ho ha defensat. No tenim sistemes de propostes des de dalt sinó que tenim una organització molt assembleària i els regidors els decideixen les assemblees dels municipis. Un factor que complica les coses són els pactes per les posicions a les llistes amb els socis de la federació, però res més. No tenim comissions de llistes ni nomenaments.
Vostè defensava la llista unitària
Sí, bé... la segueixo defensant.
Fins i tot, s’havia arribat a plantejar que a la llista d’en Mas no hi tindria cabuda Unió.
La llista unitària no havia d’anar acompanyada de sigles de partits. Però sobretot és molt important tenir clar què anem a fer en aquestes eleccions del 27S. Jo sempre he defensat que són l’últim recurs que ens queda per fer un referèndum que l’Estat no ens permet fer. Com més s’assemblin aquestes eleccions a unes autonòmiques pitjor. Com més lluny hi estiguin, més substitutives del referèndum seran. Tenia sentit avançar-les per convertir-les en un referèndum i per això parlem de plebiscitàries. Algú ha arribat a dir que una llista única no té sentit perquè hi ha models socials molt diferents. Però és que precisament és això! Europa s’ha de preguntar com és possible que formacions ideològicament tan llunyanes han anat conjuntament. Així podrem explicar que això no són unes eleccions en termes ideològics sinó un referèndum.
No tindria vostè problemes d’anar a una llista amb la CUP?
Cap ni un si les eleccions són per substituir el referèndum. És clar que amb la CUP, des del punt de vista de model de societat, ens separen moltíssimes coses. En algunes, però, podem coincidir però en discrepem en més. Però si es tracta de fer un plebiscit, com més unitat millor.
Quin tan per cent d’independentistes hi ha a Unió?
No en tinc ni idea...
Home... el nas li deu dir una miqueta el què...
El nostre partit té una doctrina que tradicionalment, des de la República en la seva constitució, tots els plantejaments han estat en la línia de defensar la plena sobirania i que la Confederació podria ser un bon mecanisme. Això sí, sempre que les parts a confederar hi estiguin d’acord. Però quan una de les parts diu ‘no’, aleshores l’única solució és la independència. Acumulem molts ‘nos’ en aquests últims anys, tants ‘nos’ que ha fet que un gruix molt gran dins d’Unió que pensi que, com jo, l’única solució passa per esdevenir un Estat sobirà. Per això farem una consulta i així mai més ens ho haurem de tornar a preguntar.
Si a Unió guanya l’opció sobiranista, vostè serà el nou home fort del partit?
Si això fos així jo cauria en el procés que profundament critico: fer tacticisme. L’objectiu meu, en aquests moments com a polític, és que Catalunya se’n surti, que vagi endavant. Ara, la prioritat és aconseguir que al 27S guanyi l’opció per tenir un Estat sobirà. Això és el més important. L’objectiu, sobretot, és esdevenir un país normal. El progrés de la societat i el benestar de les persones només podrà estar garantit esdevenint un país tan independent o tan poc independent com ho és Dinamarca, Holanda o com ho és Finlàndia.
Acostumo a acabar fent aquesta pregunta: què li diria al català que esta desencisat, tristot i que no ho veu clar...
Jo li diria que aquest és el repte més important que aquest país ha tingut en els últims 300 anys i que no és gens fàcil però que hi ha un camí marcat. I que si nosaltres volem, si hi ha una voluntat de ser un Estat i una majoria social que vol esdevenir un país normal, això passarà. Hem de mantenir la constància. Si intentem posar-hi visió històrica, no ve d’uns mesos després de 300 anys. Hi ha una bona notícia: no hi ha marxa enrere.
Toni Castellà
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada