Benvolguts,
En Carles Marc del Grup d’Opinió GOAL m’ha fet notar aquest
article d’en Vicent Sanchis. Explica els perquès de moltes coses i
explica la tàctica,
que no estratègia
d’aquest grupuscle de nom Barcelona en
Comú. En Carles Marc es
planteja la qualitat del dubte infinit i recurrent que Barcelona en Comú utilitza.
Sembla que aquesta
tàctica es basa en aixoplugar-se sota un indefinit Dret
a decidir, aixopluc que fa extensiu a tot el magma de partits,
partidets, grups d’opinió i segons diu en Vicent Sanchis la marea de plataformes solidàries i reivindicatives que s’hi
ha aplegat. I tot per no manifestar-se, com en els jocs dels nens, del ni
sí ni
no,
del ni blanc
ni negre,
del ni or
ni plata...
Justament acabem de veure i sentir en el Canal Parlament del canal 3/24 com hi ha una senyora, ex de Jordi Pujol
Ferrusola, que ha adoptat la mateixa posició, que ha consistit a exercir el seu dret constitucional a no respondre ni
sí ni
no, ni
blanc
ni negre,
ni or
ni plata...
a cap de les preguntes que li facin per molt punyents que siguin. Normalment
els ninotaires solen il·lustrar la facècia amb un individu en forma d’estruç,
amb el cap enterrat a terra, o en un conjunt de tres mones que es tapen els
ulls, les orelles i sobretot la boca...
En Vicent Sanchis acaba amb una reflexió críptica: Que decideixin els altres. En nom del dret a decidir...
I la darrera reflexió d’en Carles Marc: La cortina del dret a decidir: en cas de dubte,
una nova consulta. I si la prohibeixen, què?
OPINIÓ. Vicent Sanchis
23/03/2015
La cortina del dret a
decidir
"La conjunció
d’astres i partits que ha acabat donant forma a Barcelona en Comú es regeix per
l’ordre universal. És a dir, pel caos"
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/03/la_cortina_del_dret_a_decidir_107385.php
via @elsingular
Agradi o no agradi, la conjunció d’astres i
partits que ha acabat donant forma a Barcelona en Comú es
regeix per l’ordre universal. És a dir, pel caos còsmic.
Són molts els objectius que uneixen el club d’amics d’Ada Colau, Iniciativa,
Podem, Procés Constituent i la marea de plataformes
solidàries i reivindicatives que s’hi ha aplegat. Però també són sòlides les que els separen. Per exemple,
l’opció que cal prendre davant la independència de Catalunya.
Durant els darrers quatre anys Convergència i Unió i Esquerra Republicana no han volgut portar al ple municipal l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència perquè Iniciativa-Verds els van advertir que no comptarien amb el seu suport. I sense aquests regidors la proposta s’estavellava contra el rebuig del PSC i el Partit Popular.
No és una qüestió anecdòtica en els moments que viu el país. Cal saber, abans de les eleccions, la posició de cada grup en aquesta i altres iniciatives que volen donar cos i vigor a l’anhel independentista. Però Barcelona en Comú és un formiguer de sensibilitats. Per no rebentar de contradicció des del primer moment, les forces que la componen han arribat a un acord de mínims: el dret a decidir. El dret dels barcelonins a decidir-ho tot.
Coherent amb aquesta estratègia, Ada Colau va declarar dissabte que si algun grup municipal porta aquesta proposta, pel que es veu tan incòmoda, al nou ple consistorial, Barcelona en Comú es limitarà a demanar l’aplicació del dret a decidir ciutadà. No se sap què votarà, però sí se sap que apel·larà a la convocatòria d’una consulta ciutadana per aclarir-ho.
És a dir, la pilota quedarà en la teulada dels veïns, perquè una de les forces que aspira a governar la ciutat i aconseguir l’alcaldia amb més bon vent demoscòpic és incapaç d’adoptar una posició concreta i comuna. Bona manera d’espolsar-se les puces. Que decideixin els altres. En nom del dret a decidir...
Durant els darrers quatre anys Convergència i Unió i Esquerra Republicana no han volgut portar al ple municipal l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència perquè Iniciativa-Verds els van advertir que no comptarien amb el seu suport. I sense aquests regidors la proposta s’estavellava contra el rebuig del PSC i el Partit Popular.
No és una qüestió anecdòtica en els moments que viu el país. Cal saber, abans de les eleccions, la posició de cada grup en aquesta i altres iniciatives que volen donar cos i vigor a l’anhel independentista. Però Barcelona en Comú és un formiguer de sensibilitats. Per no rebentar de contradicció des del primer moment, les forces que la componen han arribat a un acord de mínims: el dret a decidir. El dret dels barcelonins a decidir-ho tot.
Coherent amb aquesta estratègia, Ada Colau va declarar dissabte que si algun grup municipal porta aquesta proposta, pel que es veu tan incòmoda, al nou ple consistorial, Barcelona en Comú es limitarà a demanar l’aplicació del dret a decidir ciutadà. No se sap què votarà, però sí se sap que apel·larà a la convocatòria d’una consulta ciutadana per aclarir-ho.
És a dir, la pilota quedarà en la teulada dels veïns, perquè una de les forces que aspira a governar la ciutat i aconseguir l’alcaldia amb més bon vent demoscòpic és incapaç d’adoptar una posició concreta i comuna. Bona manera d’espolsar-se les puces. Que decideixin els altres. En nom del dret a decidir...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada