Benvolguts,
En Partal demostra amb raonaments lògics que els partits
polítics catalans no es poden il·legalitzar, però no es recorda que qui té
potestat per il·legalitzar no s’està d’hòsties i fa el que li surt del folre
dels collons...
Llegiu-vos l’Editorial d’en Vicent Partal, però sobretot llegiu-vos
els comentaris. Entre tots expliquen totes les putades que s’imaginen
que ens poden fer. I cal, com diuen, estar preparats!
Vicent Partal
06.03.2015
Il·legalitzar els partits catalans
El PP ha començat la
campanya electoral del 27-S. I una de les propostes més interessants que se li
ha ocorregut és la d’il·legalitzar els partits polítics ‘que van contra la
constitució’, és a dir, els independentistes. No és que siga el seu
programa encara, però ja ho han començat a dir. Concretament, el diputat Santi
Rodríguez. Aquest senyor va
dir l’altre dia al parlament que a Alemanya els partits que van contra
la constitució eren prohibits. I ja es va entendre que aquesta era la seua
proposta.
Però s'atrapa abans un mentider que no un coix.
I així cal dir ben alt que l’afirmació del senyor Rodríguez és literalment
falsa. No ho sé si és que s'ha cregut una mentida que li ha
contat algú o si és que menteix ell a propòsit. Però el cas és que el que diu
és rigorosament fals.
D’acord amb la llei bàsica d’Alemanya, els
partits polítics han de reconèixer els valors democràtics de l’estat. I si
algun d'ells no ho fa l’única cosa que pot fer el govern és portar-lo davant
els tribunals. Com passa, de fet, en la immensa majoria dels
països europeus. A Alemanya són legals partits nazis, comunistes o
revolucionaris de tota mena. I si bé és cert que n'hi ha dos de prohibits, cal
aclarir que això és des de fa moltes dècades i ha quedat com una anècdota del passat.
Entre altres coses
perquè Alemanya és un país seriós i si algú intenta prohibir un partit li calen
proves de que efectivament aquell partit vol subvertir l'estat. No s'hi valen
les paraules i prou. No hi ha prou amb dir que estan contra la constitució.
Això va quedar
claríssim durant l'intent d'il·legalitzar el partit neonazi NPD, entre els anys
2001 i 2013. En aquell moment el govern federal i els estats, tots, en van
demanar la il·legalització. Però els jutges no la van concedir. Van exigir proves
concretes de com l'NPD ho faria per a implantar una dictadura però ningú no les
va poder aportar i, encara pitjor, el tribunal va considerar que la presència
demostrada de nombrosos infiltrats de la policia dins l'NPD invalidava
qualsevol demanda d'il·legalització perquè les accions més provocatives no se
sabia ben bé si les havien ordenat els líders del partit o el propi estat
alemany.
Aquell procés contra
l'NPD va ser tot un exemple del rigor intel·lectual de la societat alemanya,
que es va esforçar a distingir entre opinions i fets i que va posar els drets
democràtics per davant de les amenaces al propi estat. Un abisme si ho comparem
això amb Espanya.
Un abisme que porta a
l’experiència basca. Al País Basc, en plena desesperació política, l’única manera
que el nacionalisme espanyol va trobar per a aturar la voluntat democràtica del
país va ser il·legalitzar les formacions abertzales i fer unes eleccions a
mida, en què un terç de la població no va participar. Ho intentaran
això també ací? Bé, el problema que tenen és que allà la presència d’ETA encara
podia, remotament, justificar alguna cosa davant alguns. Però ací? O és que pensen
dir-nos que Artur Mas és un perillós terrorista?
L'opinió dels subscriptors
·
No
tinc cap dubte que d'aqui al 27S, entre el Gobierno de la Nación Española, i el
Tribunal Constitucional Español, mano a mano, il·legalitzaran, l'estelada, la
ANC, els partits sobiranistes, les eleccions autonomiques impulsades per ETA
sota el camuflatge de Mas, TV3 i CatRadio, la inmersió linguïstica a
l'escola, les victòries del Barça de futbol i basqeuet i del Vic i el Voltrega
en hoquei, i suspendran la Autonomia. Tot legal i segons el orden constitucional,
perque un Estat te sempre a la maniga l'article 26, (aquell del Califa de la
Trinca, per si algú no ho recorda). L'esmentat article és fonamental en una
Estructura d'Estat, per tal de construir la resta d'estructures. Aixi doncs,
accelerem abans de les municipals, i donem-los feina.
·
La
idea no és nova. De fet, la única manera que té Castella de vendre el seu
"producte", la seva manera de ser i de fer, és prohibir-ne qualsevol
altra. I això és tan vell com la mateixa Castella. A tall d'exemple, només cal
recordar els decrets de Nova Planta, o l'expulsió dels moriscos o la dels jueus
(aquestes dues significaren dues ruïnes) o més recentment, la suspensió de la
Generalitat de Catalunya en la República després de la proclamació de Macià o
amb Companys després dels fets d'octubre del 34. Per no parlar del franquisme o
de l'actual ministro Wert.
Són tan poc atractius que a poc que deixen triar a la gent, es queden sols. Els ha passat amb tot el seu imperi i continuen igual.
El que em resulta sorprenent és que la Unió Europea els aguante. I encara més que deixaren entrar al reino. N'hi ha per llogar cadires. De tota manera, és una bona notícia. Significa que ja s'ho han contat i han vist que ho tenen perdut. Anem bé.
Són tan poc atractius que a poc que deixen triar a la gent, es queden sols. Els ha passat amb tot el seu imperi i continuen igual.
El que em resulta sorprenent és que la Unió Europea els aguante. I encara més que deixaren entrar al reino. N'hi ha per llogar cadires. De tota manera, és una bona notícia. Significa que ja s'ho han contat i han vist que ho tenen perdut. Anem bé.
·
Els
catalans sempre anem amb el lliri a la mà. Jo mateix pensava que després de la transició, España ja no
tornaria mai enrere. Que el salt endavant era definitiu. Ja hem vist
que no. Es un pais amb una capacitat infinita per involucionar. El
poder espanyol té poques virtuts però se li ha de reconèixer que saben quins
són els moments decisius i els juguen molt bé. Les eleccions d'aquest any són
absolutament decisives pel futur del país, i mentre molts de nosaltres encara
sembla que no en siguem prou conscients, ells ho tenen claríssim. Faran tot el que
puguin i més. Totes les trampes, el joc brut, se saltaran tot el que s'hagin de
saltar per guanyar. Siguem-ne conscients. Encara que ens sembli impossible poden
arribar a prohibir partits, a manipular les eleccions, (que es preparin els
catalans a l'estranger que tampoc podran votar). Estan infiltrats a tot arreu
per fer descarrilar el procés. Nosaltres vulguem o no, a part dels vots i de la
legitimitat democràtica, hem d'estar també preparats per actuar contundentment
si cal.
·
L'estat
ha posat la directa i tothom s'ha posat a treballar contra la independència, i per
tothom llegiu la gran burgesia (Gas Natural, La Caixa...), els mitjans de Comunicació (les
tv espanyoles, La vanguardia, El periódico...), els partits polítics (Podemos,
Ciutadans, PP, PSC, Iniciativa, Unió?), plataformes i coalicions (Procés
Constituent, Barcelona en comú, Guanyem...). I això no ha fet més que començar.
De part nostra tenim quasi dos milions de vots, l'ANC, Súmate, Convergència, Esquerra, la CUP i SI.
Suficient, justet però suficient si no fóra perquè estan tots barallats. Quan s'entendrà que cal anar units? Però no units en una llista, sinó units contra l'estat que des d'ara anirà de debò contra la independència. I posar-se a treballar i il·lusionar la gent que tenim la independència a tocar de la mà. Només depèn de nosaltres.
De part nostra tenim quasi dos milions de vots, l'ANC, Súmate, Convergència, Esquerra, la CUP i SI.
Suficient, justet però suficient si no fóra perquè estan tots barallats. Quan s'entendrà que cal anar units? Però no units en una llista, sinó units contra l'estat que des d'ara anirà de debò contra la independència. I posar-se a treballar i il·lusionar la gent que tenim la independència a tocar de la mà. Només depèn de nosaltres.
·
A
mi particularment m’agradaria que feren els administradors de l’estat espanyol
una passa tan contundent com és la il·legalització dels partits
independentistes.
·
Tenint
els “papelitos” del deute signats pel regne d’España que deia en
Sala-i-Martín, ja vindran a genollons, tu !
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada