Benvolguts,
En Joan Canadell,
vell amic nostre i d’aquest Bloc, secretari, figura i veu visible del Cercle Català de Negocis (CCN), durant 4 o 5 anys, compilador
junt amb Jaume Vallcorba al 2010 del
manual indispensable pels
independentistes que no sabien que ho eren fins que varen llegir el llibre, Catalunya, Estat d’Europa, ha publicat
avui, com sol fer
periòdicament, un magnífic i indispensable article sobre els sicaris, ai els periodistes,
i les seves servituds,
en el seu Blog de l’indirecte.cat.
La meva experiència amb aquest llibre va fer que me’l llegís
tres vegades, intentant absorbir totes les dades i criteris que havien usat els
autors, que en fes una Taula de contingut
que no hi era a l’edició original i que repartís abundantment exemplars del llibre
entre parents i amics que no eren independentistes o que no s’ho havien
plantejat mai i que després de llegir el llibre tots han esdevingut
independentistes!
L’existència d’aquest llibre i els coneixements que hi vaig
adquirir, va fer que en l’Assemblea
Constituent de Sant Martí per la Independència del juliol del 2011, un grup
d’amics que havíem creat un Grup d’Opinió
anomenat Els Almogàvers, haguéssim
proposar de crear una Comissió que vàrem
anomenar dels Ateneus Itinerants i
que havia de servir com a una nova manera d’agit-prop a
Sant Martí, albirant els temps que vindrien
i la feina que ens esperava per il·lusionar el poble per arribar a assolir la
independència.
La nostra idea era fer que Catalunya recuperés la dignitat
perduda a través dels coneixements que poguéssim aportar-hi.
En la idea original vàrem considerar que actuaríem en locals
tancats, Ateneus, Centres de Barri,
i a l’aire lliure en sessions que vàrem anomenar Racons del Xerraire.
Dèiem en un dels
documents inicials, referint-nos a la metodologia dels Manuals:
Cal
que es preparin uns Manuals de fàcil comprensió, amb argumentaris adequats per
a cada una de les tres disciplines de cultura independentista que cal fomentar: economia, història
i llengua. Aquests Manuals s’han de presentar en forma de llibrets,
en forma de presentacions Power Point, en pissarres de paper, en forma de
còmic, en forma d’auques, en forma de cursets a la xarxa, etc.
Els
Manuals han de ser desenvolupats per especialistes en cada una de les
disciplines (el Manual d’Economia ja
està al mercat i a internet, s’anomena Catalunya
Estat d’Europa i fou creat fa dos anys pel Centre Català de Negocis). Els altres manuals poden ser fets
seguint les pautes de senzillesa i claredat del d’Economia, incidint en els punts concrets que poden fer que la gent prengui
consciència de l’espoli fiscal, de la història, incloent el genocidi cultural,
perpetrat a Catalunya des del Conde Duque de Olivares (que se note el efecto
sin que se note el cuidado) i del prestigi del català com a llengua d’Europa.
Com veieu fa cinc anys ja comptàvem amb el llibre d’en Canadell i d’en Vallcorba...
Si us interessa aquí podeu veure apunts del Bloc Reflexions
sobre els Racons del Xerraire:
I si us continua interessant aquí podeu visionar un vídeo amb
una presentació anomenada Balances
fiscals + Pressupostos de la Catalunya Independent on s’usen a bastament
els coneixements i les imatges del llibre del CCN.
El valent article d’en Canadell es dol de la posició poruga
dels periodistes catalans (no tots, però molts) que no es mullen i que no
surten de l’armari per la independència!
Crec que llegir-lo
paga la pena i ens ajudarà a distingir el gra de la palla i que en el moment de
llegir diaris digitals o en paper, de tafanejar amb els navegadors i de veure
programes de televisió, sapiguem distingir qui es mulla i qui no, i per tant a
qui hem de creure’ns i a qui no:
25.3.2015. 17:46 h
No us adoneu que ens queden només dos partits per guanyar la Champions? I no em refereixo a la cinquena del Barça
justament, si no a la que no hem guanyat des del 1714. La llibertat del nostre
país que es juga el 24 de maig i, diuen, el 27 de setembre.
Què us passa periodistes? No teniu a la taula de la vostra redacció les fotos dels 11S dels darrers tres anys? No veieu aquests dos milions de catalans il·lusionats? Som allà, no només per la Diada, si no cada dia, a cada moment! No hi hem deixat de ser des del 2012, ans el contrari, ens multipliquem a cada volta.
En canvi trobem a faltar el vostre escalf i comprensió. Ens manca que estigueu a l’alçada dels locutors que narren la primera final de Champions del seu equip, i que retransmeten durant els 90 minuts la il·lusió, l’esperança, i la confiança que els oients busquen a centenars de quilòmetres del camp. Volem que ens transmeteu informació per vèncer aquells dubtes que alguns puguin tenir, i sobretot per vèncer la intoxicació dels mitjans de comunicació de la capital que intenten crear una atmosfera tensa i negativa. Volem que combateu el “chorreo” de mentides de polítics interessats, fent entrevistes en profunditat amb experts en economia, en reconeixement d’Estats, en dret internacional, d’una forma desacomplexada i sense caure en els titulars de l’enemic.
On sou periodistes lliures? Quan heu deixat en evidència les mentides que alguns han instal·lat a l’opinió pública, com ara que no cobrarem les pensions, que caurà el PIB un 30%, que hi haurà de nou fronteres, que sortirem de la UE, i que generacions de catalans passaran gana?
On sou periodistes exigents per vèncer aquests dubtes i trobar algú que us argumenti justament el contrari? Que les nostres pensions estan més garantides que a Espanya, i que a més podran ser més altes; que es podran abaixar els impostos i que es podrà invertir en les infraestructures que l’Estat ens ha negat i denegat repetidament. Que la internacionalització de la nostra economia amb un Estat a favor es multiplicarà i que l’atur de la Catalunya Estat tendirà a la plena ocupació perquè tenim una economia forta en els sectors principals del segle XXI: indústria exportadora, economia del coneixement, innovació, turisme... En aquests aspectes no només anem bé si no que ocupem llocs capdavanters a Europa, envejats per molts estats que no tenen un llast com el que patim de fa 300 anys. L’optimisme també forma part de la vostra professió. Per què en canvi doneu per bons els missatges negatius sense arguments en lloc dels positius amb justificació? Perquè?
Perquè no sortiu periodistes valents? Per què no us mulleu com ja ho hem fet empresaris, jutges, polítics, catedràtics i personatges públics diversos de la cultura i l’esport? Perquè no ens feu el favor de ser altaveu dels dos milions de catalans il·lusionats que veuen que estem a punt d’abandonar l’Espanya heretada del franquisme?
Què us passa Bastés, Cunís, Carols i tots aquells si sentiu que aquest article va per vosaltres? No us adoneu que no es tracta, només, de queixar-se quan hi ha un mal arbitratge, si no d’entendre que són els estaments nacionals els que per tots els possibles fronts ens ataquen constantment, i no podem fer servir més armes que la confiança en nosaltres mateixos però que en tenim una de guanyadora que sou vosaltres?
Vosaltres periodistes valents podeu fer que la final es guanyi sense arribar a la pròrroga ni als penals. Simplement obviant les notícies que vénen dels mitjans espanyols i sortint de la ratera en la qual ens han tancat durant segles. Es tracta d’explicar amb naturalitat allò que és natural.
Quan, periodistes valents, us adonareu que estem fent història i que necessitem algú que la retransmeti amb llibertat, il·lusió, alegria i confiança en nosaltres mateixos: els catalans?
Joan Canadell
Empresari i Co-fundador del Cercle Català de Negocis
Què us passa periodistes? No teniu a la taula de la vostra redacció les fotos dels 11S dels darrers tres anys? No veieu aquests dos milions de catalans il·lusionats? Som allà, no només per la Diada, si no cada dia, a cada moment! No hi hem deixat de ser des del 2012, ans el contrari, ens multipliquem a cada volta.
En canvi trobem a faltar el vostre escalf i comprensió. Ens manca que estigueu a l’alçada dels locutors que narren la primera final de Champions del seu equip, i que retransmeten durant els 90 minuts la il·lusió, l’esperança, i la confiança que els oients busquen a centenars de quilòmetres del camp. Volem que ens transmeteu informació per vèncer aquells dubtes que alguns puguin tenir, i sobretot per vèncer la intoxicació dels mitjans de comunicació de la capital que intenten crear una atmosfera tensa i negativa. Volem que combateu el “chorreo” de mentides de polítics interessats, fent entrevistes en profunditat amb experts en economia, en reconeixement d’Estats, en dret internacional, d’una forma desacomplexada i sense caure en els titulars de l’enemic.
On sou periodistes lliures? Quan heu deixat en evidència les mentides que alguns han instal·lat a l’opinió pública, com ara que no cobrarem les pensions, que caurà el PIB un 30%, que hi haurà de nou fronteres, que sortirem de la UE, i que generacions de catalans passaran gana?
On sou periodistes exigents per vèncer aquests dubtes i trobar algú que us argumenti justament el contrari? Que les nostres pensions estan més garantides que a Espanya, i que a més podran ser més altes; que es podran abaixar els impostos i que es podrà invertir en les infraestructures que l’Estat ens ha negat i denegat repetidament. Que la internacionalització de la nostra economia amb un Estat a favor es multiplicarà i que l’atur de la Catalunya Estat tendirà a la plena ocupació perquè tenim una economia forta en els sectors principals del segle XXI: indústria exportadora, economia del coneixement, innovació, turisme... En aquests aspectes no només anem bé si no que ocupem llocs capdavanters a Europa, envejats per molts estats que no tenen un llast com el que patim de fa 300 anys. L’optimisme també forma part de la vostra professió. Per què en canvi doneu per bons els missatges negatius sense arguments en lloc dels positius amb justificació? Perquè?
Perquè no sortiu periodistes valents? Per què no us mulleu com ja ho hem fet empresaris, jutges, polítics, catedràtics i personatges públics diversos de la cultura i l’esport? Perquè no ens feu el favor de ser altaveu dels dos milions de catalans il·lusionats que veuen que estem a punt d’abandonar l’Espanya heretada del franquisme?
Què us passa Bastés, Cunís, Carols i tots aquells si sentiu que aquest article va per vosaltres? No us adoneu que no es tracta, només, de queixar-se quan hi ha un mal arbitratge, si no d’entendre que són els estaments nacionals els que per tots els possibles fronts ens ataquen constantment, i no podem fer servir més armes que la confiança en nosaltres mateixos però que en tenim una de guanyadora que sou vosaltres?
Vosaltres periodistes valents podeu fer que la final es guanyi sense arribar a la pròrroga ni als penals. Simplement obviant les notícies que vénen dels mitjans espanyols i sortint de la ratera en la qual ens han tancat durant segles. Es tracta d’explicar amb naturalitat allò que és natural.
Quan, periodistes valents, us adonareu que estem fent història i que necessitem algú que la retransmeti amb llibertat, il·lusió, alegria i confiança en nosaltres mateixos: els catalans?
Joan Canadell
Empresari i Co-fundador del Cercle Català de Negocis
Barcelona
26 de març de 2015,
13.50 h
Tenim un refrany molt
il·lustratiu que diu -"Qui te el cul llogat no s'asseu quan vol", i això es el que passa a tots aquests. Per exemple en
Cunì va ser fitxat pel grup Godó, propietaris de TV8, La Vanguardia i altres
mitjans. El sr.
Godò es del grup del pont aeri, on també i son el Fainè de La Caixa, el de Gas
Natural, el que va morir fa poc d'Editorial Planeta, etc, tota aquesta trepa de
l'alta burgesia catalana, ex franquista, no es en absolut independentista, es
més, es anti, cal recordar que no fa gaire en una entrega de premis d'esport
català, el sr. comte de Godó ho va fer en castellà. Aixì tenim al pobre Cunì i a tots els seus tertulians
que son escritors de La Vanguardia que, qué han de fer?... jugarse el sou?, no
els podem demanar tal grau d'heroicitat, i la pobra Pilar Rahola la tenen per
despistar i que no s'els vegi massa el llautò. Per tant, no sols tenim l'enemic foraster, el
tenim també dins a casa i desde ja fa tres-cents anys!, per això ens costarà
tan asolir l'indepèndencia.
26 de març de 2015,
08.01 h
Joan enhorabona per
aquest article demolidor, habiam si ens fa obrir ela ulls ... ens agradi o no
finalment els poders factics controlen el cotarro pq son qui tenen i
reparteixen el diners, sol cak veure que ha pasat amb podemos a la sexta (grupo
planeta) o com han deixat caure a UPD per CIUTADANS ...
Un altre tema es no se pq donem tan reso en els nostres mitjans com tv3, cat radio etc... a partits minoritaris o que inclus encara no existeixen com el pp, podemos etc... per contra nosaltres no podem anar a explicarnos a mitjans de fora malgrat suguin de empresaris catalans ..
Visca Catalunya Lliure
Un altre tema es no se pq donem tan reso en els nostres mitjans com tv3, cat radio etc... a partits minoritaris o que inclus encara no existeixen com el pp, podemos etc... per contra nosaltres no podem anar a explicarnos a mitjans de fora malgrat suguin de empresaris catalans ..
Visca Catalunya Lliure
Francesc A. Barcelona
i perqué encara comprem La Vanguardia?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada