Benvolguts,
Avui presentem dos apunts: un altre article de Nació Digital del dia 12 sobre l’entrevista al secretari de Procés Constituent de Podemos i número
3 del partit Juan Carlos Monedero (quin nom que llueix, eh!) en
que va parlar dels cinc segles de vida
en comú, seguit d’un comentari de Josep
M. Fonalleras a l’endemà, també sobre l’entrevista.
Si aquest tal Monedero
és professor de Ciència Política i
no coneix la història “comuna” dels
Països de la
Confederació Catalano-Aragonesa i del Reyno de Castilla dels darrers
500 anys, què dimonis coneix? La història franquista d’Espanya? La Unidad de destino en
lo universal de la Falange? La que el seu pare li havia contat, que potser com
el del José Bono era falangista i
també n’estava content? No ha sentit parlar del Justo
derecho de conquista de Gonzalo
Torrente Ballester, que Joan B. Culla i Clarà explicà en l’article Salamanca:
papeles y mentiras del 2002 al diari El País, i que acaba amb aquest
paràgraf:
En fin, tal como están hoy las cosas, es de temer
que los añorados 'papeles de Salamanca' sigan allí por bastante tiempo. Pero no
en nombre ni al servicio de ningún proyecto archivístico on line o de
criterio científico alguno sino, como dijo en 1995 Gonzalo Torrente Ballester
con una franqueza por la que le debemos gratitud, 'por justo derecho de conquista'. Pues bien, siendo así, sería de agradecer que, por lo
menos, los conquistadores y sus herederos se ahorrasen y nos ahorrasen el
recochineo.
Doncs sembla que només ha begut en les fonts del franquisme. Bon
bagatge! Ja hem dit moltes vegades en aquest Bloc que una immensa majoria
dels espanyols, de dretes, d’esquerres, de dalt i de baix estan
inclosos en una
classe (mot taxonòmic) o en un
conjunt (mot matemàtic) anomenat franquisme
sociològic...
Vegem els articles:
1. Monedero veu
la independència com un somni «no real»
"Portem cinc
segles d'aventura en comú", assegura el número tres de Pablo Iglesias
EP | Actualitzat el
12/03/2015 a les 09:56h
Juan Carlos Monedero, amb
Ada Colau, en un acte aquest dimecres a Barcelona. Foto: Europa Press
El secretari de Procés Constituent de Podem i número 3 del partit, Juan Carlos Monedero, ha assegurat aquest dijous que veu la independència com un somni "no real", i ha evitat posicionar-se sobre l'organització d'un referèndum d'independència en cas de ser claus després de les eleccions espanyoles.
En una entrevista a TV3, ha defensat el dret a decidir "en sentit ampli", i ha vist com "un disbarat" una ruptura de Catalunya amb Espanya fruit d'un xoc de trens. "El somni de començar de nou pot semblar una solució adequada però després no és real, perquè portem cinc segles d'aventura en comú", ha argumentat."
Monedero creu també que hi ha una Espanya progressista, que serà capaç de dialogar sobre temes que s'han dut a "un carreró sense sortida", i ha remarcat que Podem va néixer precisament per obrir portes.
2. Aventura en
comú
13/03/15 02:00 - Josep M. Fonalleras
¿No havíem quedat que
Podemos naixia justament per canviar-ho tot?
Una de les premisses
inicials de Podemos, potser la més
vistosa i la que a hores d'ara genera més rèdits a les enquestes, és el capgirament de
l'statu quo establert i la seva substitució per un ideari certament
contrari al que la famosa “casta” ha defensat
al llarg dels segles. No em penso pas que la irrupció de Podemos generi una revolució que destrueixi el sistema capitalista,
posem per cas, però
sí que la seva fórmula confia molt en maneres de fer diferents, en allò que hem
entès com un aprofundiment de la democràcia al servei dels més febles. Diguem
que Podemos és això. Ara no és el moment
de dir –perquè seria una llarga
discussió– si el
discurs és més o menys populista, més o menys fals, més o menys subvencionat, o
més o menys demagog.
Ara, parlem de Podemos en un altre sentit. Un dels
seus principals líders, el senyor Monedero, ha dit, textualment, que “el somni de
començar de nou pot semblar una solució adequada però després no és real,
perquè fa cinc segles que tenim una aventura en comú”. Ostres. Es
referia a Catalunya, és clar. Sense
entrar en el fons de la qüestió i només atenent el relat polític de Podemos, hom podria afirmar també que “no canviarem el
sistema, tot i que és un somni pel que significa de començar de nou, perquè,
saps què?, ja fa segles que convivim plegats sota les castes”. ¿O no és això? ¿Quin argument és aquest de “l'aventura en
comú”, més
aventura per a uns i més comuna per a uns altres? Com que les coses
són així, vés quines ganes de canviar-les ara.
Però, ¿no havíem quedat que
Podemos naixia justament per canviar-ho tot?
Ja ho deia José
Antonio: “Enfront
del marxisme i el liberalisme, el feixisme sosté que hi ha una cosa superior
als partits i a les classes, de naturalesa permanent, transcendent i suprema:
la unitat històrica que anomenem Pàtria.”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada