dimecres, 10 de novembre del 2010

22/08/10.Joaquim Nadal. Dinamitar 32 años

El dia 17 d’agost Joaquim Nadal publica l’article “Dinamitar 32 años” a El País. Cal llegir-lo íntegrament!
Uns paràgrafs:

·         Después de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña, España y Cataluña están peor.
·         Muchos han decidido que el Estatuto estaba muerto
·         Sectores de la sociedad catalana se orientan hacia el independentismo
·         De consumarse el divorcio, el conflicto está servido
·         En el momento del pacto de 1978, la sociedad española y los sectores más directamente implicados en las luchas democráticas respetaban profundamente a Cataluña
·         Transcurridos 32 años, con dos Estatutos vigentes sucesivamente (1979 y 2006), la situación ha cambiado radicalmente. Ya no se nos teme ni se nos respeta. No solo no se nos respeta sino que con cierta sistemática se nos falta al respeto
·         El Estatuto mutilado por el Tribunal Constitucional ha sido erosionado en su aplicación práctica
·         Se niegan los hechos básicos de la identidad catalana, se combate la idea de una España plural y se intenta desmentir el carácter plurinacional, pluricultural y plurilingüístico de la sociedad española. Es más, las resistencias, los obstáculos, las cortapisas a los procesos acordados en el pacto estatutario de 2006 evidencian un abismo entre la voluntad política expresada por las Cortes Generales y los Gobiernos y la predisposición real de las burocracias estatales
·         Los que aún creemos que existe un itinerario compartido buscamos razones para convencernos que no nos hemos equivocado, necesitamos certezas tangibles que acerquen el imaginario colectivo catalán a un plausible horizonte federal
·         ¿Existe todavía en la izquierda española voluntad federal?

Com es pot veure pura esquizofrènia. El PSC(PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE, etc) ha viscut, ha prosperat, ha governat a Catalunya, ha governat a Ejpaña i viu a sobre d’entelèquies: l’Ejpaña federal i el “toó er mundo é gueno”. I ara fan veure que els cau la bena dels ulls! Tot el que diu que creia que era així, ja sabia des de sempre que no era així (o és tonto). Però és la seva taula de salvació!

Ferran Mascarell li respon el dia 22 a l’Avui amb una “Carta breu al conseller Nadal”. També cal llegir-lo integrament i potser veure-hi més coses de les que jo hi sé veure!
·         Tot l'article (del Nadal) respira el sentit comú propi de la millor tradició del socialisme català
·         Tens raó: neguen l'Espanya acceptable pels catalans
·         Tot plegat em ratifica en la impressió que alguna cosa estem interpretant malament; masses generacions ensopegant en la mateixa pedra
·         Els dirigents espanyolistes creuen que l'Estat són ells i que són ells els qui administren la sobirania de tots. I ells, com saps, són una tecnocràcia espanyolista (dirigents del PP i del PSOE, alts administradors de l'aparell de l'Estat i responsables mediàtics).
·         El respecte només es recuperarà si els discutim la propietat de l'Estat i si cal perdem la por a construir-ne un
·         Tinc la convicció que el proper esglaó del catalanisme serà estatista. Voldrem posseir un estat propi. El més compartit possible amb la resta d'espanyols, però propi. No ens molestarà compartir-lo en termes federals o confederals, però des de la igualtat. Tocarà explicar als catalans els beneficis i els costos de tenir un estat com cal. Serem estatistes i haurem de ser clars: jo vull estat, no vull necessàriament la independència. Però si no hi ha altra manera de tenir-lo, no la rebutjaré. Ells volen conservar la propietat d'una sobirania que nosaltres també volem. Perquè la necessitem.
·         Una nació exigeix un estat que s'hi adapti com un guant a una mà. Si el guant que ens ofereixen vol seguir deixant la meitat dels nostres dits fora, simplement no ens interessa.

Conclusions. Sembla que un dels cervells pensants del PSC pensa en termes independentistes un cop se’ls han esgotat totes les mentides amb que ens han estat empastifant durant 32 anys. I una frase, aquesta meva: “l’últim que surti que apagui el llum...”

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada