03/11/12. Dictamen del parlament britànic sobre la continuïtat a la UE d'una Escòcia independent

Benvolguts,

En els apunts d’ahir varem esmentar  com el procés de secessió d’Escòcia de la Gran Bretanya llisca de manera suau, Salmond i Cameron (els equivalents de Mas i Rajoy) són educats i es respecten. A l’estat espanyol n’hi ha un que respecta i l’altre que ataca directament o per mitjà dels seus ministres, de la Brunete Mediàtica, dels militars, del PSOE, dels membres del Puente Aéreo, dels Bankias, Caixes i similars, de les grans empreses constructores de la llotja del Madrid, del Cercle d’Economia, del Cercle del Liceu, del Círculo Ecuestre, de les grans escoles de negoci (IESE i ESADE), de l’associació empresarial  Fomento del Trabajo Nacional, del Lara de Planeta o de la Daurella de Cobega (els productes dels quals hauríem de boicotejar). Per sort, les associacions empresarials de petites i mitjanes empreses com Pimec i Cecot i els estaments universitaris estan d’acord amb el poble i la seva transició a la independència i no en contra.
Per si teniu interès en veure què pot passar amb el tema de l’entrada a la UE un cop feta l’escissió , aquí teniu un petit informe. És la traducció al català del dictamen del Parlament Britànic sobre la continuïtat a la UE d'una Escòcia independent. Per sort a Europa hi ha actualment quatre processos de secessió en marxa en tres estats de característiques molt diferents: la Gran Bretanya (procés de secessió d’Escòcia), l’estat espanyol (procés de secessió de Catalunya i d’Euskadi) i Bèlgica, petit estat creat per aglomeració a partir del pas de Napoleó per aquelles terres i de les batalles entre l’Imperi Austríac i l’Imperi Napoleònic (procés de secessió de Flandes). Els quatre processos volen donar l’oportunitat a quatre nacions sense estat a tenir el seu estat amb igualtat de condicions amb tots els altres estats de la UE. Els articulistes i historiadors contemporanis diuen que veuen difícil donar solucions diferents a problemes més o menys semblants. Per la coincidència en l’espai-temps dels diversos processos d’independència és interessant aquest informe:

Us oferim la traducció íntegra al català del document presentat al parlament britànic pel professor d'Oxford Graham Avery, una autoritat la Comissió Europea, sobre la manera d'integrar un estat escocès a la UE. 

El professor Graham Avery és director general honorari de la Comissió Europea i està considerat un dels màxims especialistes en l'ampliació comunitària. Actualment forma part de la direcció  de la Trans European Policy Studies Association  i és membre del St. Antony’s College de la Universitat d'Oxford. 

Graham Avery va treballar per al govern britànic com un dels negociadors principals de l'adhesió de Gran Bretanya a la Comunitat Europea. 

Quan Gran Bretanya es va integrar el professor Avery va passar a treballar per a la Comissió Europea, en la qual va estar entre 1973 i 2006, involucrat en negociacions d'adhesió de nous països tot al llarg d'aquest període de temps. Entre altres negociacions ell personalment va dirigir l'entrada d'Austria a la Unió, va formar part dels equips que negociaven l'adhesió de Finlàndia i Suècia i també va participar en la fracassada negociació amb Noruega.

Durant el procés d'entrada de la majoria de països de l'antiga Europa de l'est va actuar com a assessor principal de la Comissió i va ser l'encarregat de revisar les aplicacions d'entrada de molts d'aquest països.

HC 643 Les implicacions en política exterior de i per a una Escòcia separada (Versió original en anglès)

Tal com explica Graham Avery l’objecte d’aquesta nota és clarificar el procediment a través del qual, després d’un referèndum en el qual el poble escocès voti en favor de la independència, Escòcia podria esdevenir membre de la Unió Europea. Encara que l’informe discuteix altres qüestions més amples, com ara els termes en els quals Escòcia en seria membre o l’actitud dels membres de la Unió i les seves institucions, l’informe es centra en la qüestió de quin seria el procediment d’adhesió d’Escòcia. Alguns dels arguments:

-Els cinc milions d’escocesos han estat membres de la Unió durant més de 40 anys i han adquirit drets com a ciutadans europeus

-Per raons pràctiques i polítiques no se’ls pot demanar abandonar la Unió i demanar després la readmissió

-La Unió hauria d’adoptar un procediment simplificat per a les negociacions i no el procediment tradicional seguit quan hi ha l’adhesió de països que no en són membres.

-El març de 1990 la República Democràtica Alemanya va triar un nou govern dedicat a la reunificació; a l’octubre de 1990, quan es va unir a la República Federal, els seus 16 milions d’habitants van esdevenir membres de la Unió.

-Com a resultat del ‘divorci de vellut’ de Txecoslovàquia, la república Txeca i Eslovàquia van demanar ser membres de la Unió Europea. Eslovàquia en 1995 i la república Txeca el 1996. Tots dos van ser membres de la Unió el 2004.

-La reunificació alemanya d’alguna manera és el contrari de la independència d’Escòcia: va ser una ampliació sense adhesió mentre que la independència d’Escòcia serà una adhesió sense ampliació. Tanmateix el cas alemany és pertinent en el cas escocès pel que fa al procediment. Sota la pressió del dia en que estava fixada la reunificació la Unió Europea va adoptar un procediment simplificat de negociació en virtut del qual la Comissió va explorar amb Bonn i Berlin els canvis necessaris en la legislació europea, i les seves propostes van ser aprovades de forma ràpida pel Consell de Ministres i el Parlament Europeu. No va caldre una conferència intergovernamental de la Unió perquè no es van modificar els tractats...

Llegiu l’informe complet a:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4051814/20121031/traduccio-catala-dictamen-parlament-britanic-continuitat-ue-escocia-independent.html

Joan A. Forès

Reflexions