En l’apunt anterior sobre el principat de
Catalunya i la Guerra de successió espanyola hi havia la següent frase:
"El
fet que Catalunya fos un principat i Aragó un regne no és prova de cap forma de
relació jeràrquica ni de subordinació".
El significat d’aquesta frase enigmàtica és
que fos un regne o fos un comtat estaven en igualtat de condicions. Expliquen
els llibres que els noms que adopten els governs i els governants de països diversos
són equivalents i no hi ha relació jeràrquica ni de subordinació entre
ells (soldà, sultà, emir, patxà, rei, emperador, comte, tsar, eminència
reverendíssima, etc).
M’ha semblat que seria interessant explicar el
que ja havia llegit en els llibres d’en Ferran Soldevila sobre aquesta relació.
Quina era la relació entre Catalunya i Aragó en aquella època i com va
evolucionar?
En el llibre Moments crucials de la història de Catalunya, Ed Vicens Vives, 1962
hi ha un capítol de títol III. La unió
amb Aragó i la partició d’Espanya. En aquest capítol explica els problemes
territorials d’Aragó, cobejat per Castella, però que els estaments aragonesos
no volien i com el rei Ramir el Monjo, que va heretar el regne després de la mort
del seu germà Alfons el Bataller va demanar al Comte de Barcelona Ramon
Berenguer IV que li acceptés la donació de totes les seves possessions o sigui el Regne d’Aragó
a l’ensems amb el matrimoni amb la seva filla Peronel·la, però com dos afers
separats. Expliquen les cròniques que Ramir el Monjo va deixar ben establert que la cessió del
regne era a títol personal independentment de si s’arribava a produir el
matrimoni (Peronel·la tenia 2 anys en aquell moment i Ramon
Berenguer IV en tenia 24) i de si en cas de matrimoni hi havia fills. En tot cas
un dels fills de Ramon Berenguer IV fossin de Peronel·la o d’una altra, nascuts
abans o després del matrimoni seria Comte de Barcelona i Rei d’Aragó. I com que en
aquella època els reis eren els amos del territori, resulta que el territori va
canviar d’amo quan es van produir els capitols matrimonials de Barbastre de
1137.
Diu Ferran Soldevila:
Ramir feia des d’aquella hora donació
del regne al su futur gendre, que n’esdevenia així propietari i que a títol de
tal el tindria. Ni la mort eventual de Peronel·la no hauria canviat aquesta
situació jurídica: Ramon Berenguer IV
hauria seguit essent propietari del Regne d’Aragó.
Com que la trama era singular i diferent del
que l’escola franquista ens va ensenyar, he recorregut a internet. Se’n parla
molt:
Capítols matrimonials de Barbastre
La noblesa aragonesa
rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure
sota el domini de Castella. Des del 24
d'agost del 1136, al 11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon
Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó
per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó,
que tenia un any d'edat.
El rei donà al comte la seva filla per
muller amb el seu regne tal com s'extenia i
havia posseit el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i
Pamplona, i pels seus germans els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó,
quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus
precedessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte
com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També
li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien
fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien
lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la
seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne
subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després
de la mort del rei.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Casament_de_Ramon_Berenguer_IV_i_Peronella_Ramires
A la revista Hidalguia número 270, signat pel
Doctor Josep Serrano Daura i citant documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
(ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona diu:
I.
La donación de Ramiro II de Aragon.
Efectivamente el 11 de agosto de 1137, en Barbastro, el rey Ramiro II cede el reino de Aragón y
entrega en matrimonio a su hija Petronila al conde Ramón Berenguer IV de
Barcelona.
I.A. El
texto en cuestión es bién explícito cuando Ramiro entrega su hija con el reino
al conde: “dono tibi Raimundo...filiam meam in uxorem, cum tocius regni
Aragonensis integritate”. Traducció Viqui: Et dono a tu, Ramon, la meva filla per muller... i amb tota la
integritat el regne dels aragonesos.
Y a continuación el rey les
encomienda los hombres de su reino, bajo juramento de fidelidad y homenaje, sin
perjuicio de la fidelidad que les deben a él y a su hija.
El mismo monarca añade que la donación va mas allá de
su propia vida y de la de su hija, pués señala que si “si filia mea morta
fuerit prephata te superstite, donationem prephati regni libere et
inmutabiliter habeas, absque alicuius impedimento, post mortem meam”. Traducció
Viqui: que si la meva filla
citada morís, sobrevisquent-la tu, la donació del predit regne lliure i
immutablement tinguis, sense cap tipus d'impediment, després de la meva mort
http://scej.espais.iec.cat/files/2011/05/5654_DonacionRamiroII.pdf
En un altre enllaç hi trobem en facsímil el document de cessió en llatí, amb transcripció a lletra d'impremta així com la traducció al castellà i al català:
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm
En un altre enllaç hi trobem en facsímil el document de cessió en llatí, amb transcripció a lletra d'impremta així com la traducció al castellà i al català:
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/p_059.htm
He buscat una viquipèdia en castellà i diu el
mateix:
La cuestión sucesoria y la unión
dinástica con el conde de Barcelona
Documento
de los acuerdos de esponsales de Barbastro, 11 de agosto de 1137. Según la
traducción de Antonio Ubieto Arteta (1987b:144-145), y suprimidas las
relaciones de villas y castillos donados e iglesias y monasterios que retenía,
decía:
Yo Ramiro, hijo del rey Sancho, rey de los aragoneses, doy a tí
Ramón, conde barcelonés, mi reino de Aragón, con mi hija, todo íntegramente,
como lo dividió el rey Sancho el Mayor, abuelo de mi padre; y como lo dividí
con el rey García Ramírez de los navarros, en Pamplona, exceptuadas las
tenencias que el sobredicho rey Sancho [el Mayor] dio al rey Ramiro, mi abuelo,
en Navarra [...]
Esto te doy y concedo a los hijos de los hijos tuyos que fuesen de generación
de mi hija, por los siglos de los siglos. Tú, en cambio, convienes conmigo, en
palabra de verdad, y pones tus manos entre mis manos, que no enajenes, ni hagas
enajenar, este reino que te doy, durante la vida de los hijos de mi hija. [...]
Y que durante toda mi vida me tengas como padre y señor. [...] Aunque te
entregue el reino, sin embargo, no renuncio a mi dignidad.
En els Blocs, s’obliden de la donació del regne:
Al ser Petronila una mujer no
podía ejercer el poder, pero sí tenía la titularidad del reino y podía
transmitirla a su heredero. ¿Qué hizo su padre? Cuando tenía un año de edad
prometió a su hija con el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV. Eso sí, esto
ocurría en 1137 y la boda no tuvo lugar hasta que ella no alcanzó los 14 años
(la edad que exigía el Derecho Canónico para poder casarse), en 1150. De ese
matrimonio nacería Alfonso, que heredaría a sus padres y sería el primer rey de
la Corona de Aragón con el nombre de Alfonso II.
I no he volgut buscar més, perquè és més complicat buscar el que no es diu que no el que es diu (pecat d’omissió en diu l’església).
Per cert, el que sí que m’han fet arribar per diverses
fonts és aquest document gràfic:
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada