Un altre poema contundent de Josepmiquel Servià, que d’una manera més
fina i poética, segueix aquell consell de l’Estanislau Figueras adreçat al seu
govern de la primera República Espanyola: N’estic
fins els collons de tots nosaltres!
No és la primera vegada que Josepmiquel
Servià demana la unitat per la independència al poble català…
Josepmiquel Servià
CONSELL PRE-ELECTORAL
Estimada o estimat,
candidata o candidat
que et dius independentista
...
i que, entre tant robatori,
injuria i malignitat,
tens por que la pàtria es mori
d’un hispànic refredat,
i, per fer-ne un nou estat,
ara vas per diputat,
tot formant part de la lllista
d’un partit sobiranista...
escolta bé aquest consell
d’un que és més que savi, vell:
Si et toca anar a algun debat
on també hagin convidat,
un altre independentista,
(membre, es clar! d’una altra llista)
no et passis d’imprecatori,
ni us tireu els plats pel cap.
Que si vols, de veritat,
que Catalunya no es mori,
i que, a Espanya, ben aviat
li càntin el “gori-gori”
—ara per ara, estimada,
ara per ara, estimat!—
hi ha un sol camí: LA UNITAT
............................ Josepmiquel SERVIÀ
.
Nit del 9 de novembre de 20 / Primer dia de campanya electoral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada