La resignació comença a manifestar-se:
Ricard Palou
justifica la no-creació d’un Govern de Coalició i diu a CiU i ERC que és
millor living apart together per
evitar un altre Dragon Khan...
Vicent Partal diu
a La gent vota el que vol que tal com Churchill va acceptar el seu relleu després
d’haver sigut el primer ministre britànic durant la guerra dient: que la democràcia és un règim quasi perfecte, l'únic problema
del qual és que la gent vota el que vol. I això és el que ens va
passar diumenge: que la gent va votar el que va voler. L'anàlisi acurada de les
xifres mostra que els votants volen que es faça el
referèndum, sí, però al mateix temps prefereixen que aquest no siga un projecte
d'un sol partit, i que, a més, no estan d'acord amb les polítiques d'austeritat
del govern Mas. Però es poden conciliar les dues posicions? Doncs la veritat és que no és gens clar. Caldrà
intentar-ho, però a ningú no se li escapa que no
serà gens senzill i que CiU i ERC hauran de ser molt generosos tots dos per a
poder-ho aconseguir.
Però, cadascú ha
de fer la seua feina i ara toca als polítics
arreglar el puzle. Perquè la responsabilitat dels electors era votar
el que volien, que va dir en Churchill. Convertir
aquest garbuix en un projecte de futur, aquesta però és la feina, potser impossible,
dels polítics.
En Jordi Pujol
diu a Tres maneres d'escórrer el ‘bulto' que
podria passar, ara que ja s'han fet les eleccions catalanes, que ningú, o quasi
ningú, no volgués governar. S'insinua una actitud així en sectors bastant
importants. Si es confirmés posaria de manifest un
tremp i una mentalitat pròpia d'una societat incapaç d'afrontar els seus
problemes col·lectius.
Hi ha una altra cosa, per
desgràcia evident, i és que hi ha gent –sectors polítics i socials– que no
volen admetre que en les condicions financeres,
polítiques i institucionals que Espanya ens imposa Catalunya no és viable.
I que realment no han fet res perquè hi hagi un canvi substancial en la relació
entre Catalunya i Espanya. I hi ha tres maneres d'escórrer el ‘bulto':
·
Defugir
responsabilitat (“que bé fer d'oposició”),
·
al·legar ignorància
(no voler saber ni quina és la tresoreria de la Generalitat ni com s'hi ha
arribat),
·
fer veure que no
s'adonen del tracte injust que rep Catalunya (i així no veure's obligats a
comprometre's)
Vet ací tres
maneres de fer, poc responsables i altament negatives, que poden ensorrar el
país que les practiqui. Esperem que no sigui
així. Esperem que la por i el càlcul esquifit no
prevalguin.
Josep A. Duran
i Lleida diu: No n'hi ha prou que ens donin suport
en la consulta, en necessitem dia a dia
És cagalló? Són càlculs partidistes
que poden rebentar l’entesa dels 4 partits independentistes i engegar a prendre
pel cul l’invent? La solució en el proper capítol...
Demà parlarem
d’altres actituds, més positives!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada