Benvolguts,
Avui he intentat
fer un recull d’articles per explicar per què des del punt de vista econòmic
ens convé ser independents de seguida, no demà ni demà passat!
Volem ser com
Holanda o com Dinamarca o com Suècia o com Àustria o fins i tot com Eslovènia!
Per què?
Per múltiples
raons:
1. Una és escoltar la veu dels ninotaires:
2.
Una
altra és escoltar la veu dels savis:
Salvador Espriu. ASSAIG DE CÀNTIC
EN EL TEMPLE (tast)
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge
terra,
i com m'agradaria
d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és
neta
i noble, culta, rica,
lliure,
desvetllada i feliç!
3.
Una
altra és observar el Rànquing de la innovació:
I constatar com els països esmentats tenen un molt
bon ranquing d’innovació, gràcies al qual prosperen amb rapidesa. Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Alemanya són a la champions de
la innovació, mentre que el Regne Unit,
Bèlgica, Àustria, Holanda, Irlanda, Luxemburg i França les ajuden a empènyer el
carro europeu. Només Letònia, Bulgària,
Lituània i Romania estan classificats en un grup pitjor que l'espanyol.
L’article no
necessita altra explicació. Però el que sí que necessita explicació és el per
què s’ha arribat a aquesta situació! L’estat
espanyol ha estat sempre el fanalet vermell d’Europa, en coneixements, en
voluntat d’acostar-se a Europa, que no coneix, i finalment en menfotisme i
rabeig en la incultura:
Hi ha un fragment d’una novel·la
de l’escriptor d’Oriola Hilarión Lillo Roche en la que un mestre li explica al
seu deixeble “—En
la España antigua el trabajo no estaba bien visto. Los nobles y los hijosdalgo
consideraban cosa de villanos el trabajar, cosas del pueblo bajo. En cambio los protestantes siempre lo han considerado como
muy noble para el hombre y tienen una cultura del trabajo mucho más arraigada
históricamente que nosotros los católicos.
Pot ser que el
substrat religiós influeixi en els resultats divergents d’Europa i d’Espanya?
4.
Una altra és acceptar i assumir que
Catalunya és un estat petit i s’ha d’emmirallar en altres estats petits
Tres periodistes
influents d'un diari londinenc –The Guardian, l'equivalent anglès de
l'autodenominada “edición nacional” d'El País, per entendre'ns– acaben de criticar la prepotència “colonialista” de Cameron i
estan d'acord que si Escòcia vol ser independent té tot el dret de ser-ho (cosa
que dos d'ells, a més a més, consideren tan probable com desitjable).
Potser els ha influït la claredat dels objectius indicats al web del Partit
Nacionalista Escocès:
·
“Suècia té unes baixes per maternitat i
paternitat excepcionalment generoses;
·
Noruega té un fons de pensions de 310,000
milions d'euros;
·
Dinamarca és el pioner mundial en energia
eòlica.
I què tenen en comú? Tots són uns estats petits i independents.” La
racionalitat, per fi. Una alternativa ben realista davant el futur poc
esperançador que ens espera.
O això, o bé tots estarem condemnats a continuar pertanyent a uns
estats europeus ja anacrònicament sobredimensionats en què la
mentalitat subjacent es podria resumir, posem per cas, en la frase ja famosa
del senyor Manuel Fraga, amollada cap al final de la seva vida més llarga que
un dia sense pa: “Habría que ponderar a los
nacionalistas colgándolos de algun sitio.”
5.
Una
altra és la raó.
Fixeu-vos en aquest raonament, que no havia sentit
fins ara i que demostra que si els països ocupats pels nazis (o per la URSS, o
per l’Imperi Britànic) varen recuperar la seva condició de nació independent immediatament després que
Alemanya perdés la guerra o que el Pacte de Varsòvia desaparegués o que es
produís la descolonització, de la mateixa manera Catalunya l’hauria de recuperar
sense referèndums, només amb “una proclamació del
nostre parlament, consensuada amb les potències europees i mundials, que
restituís, automàticament, la sobirania perduda fa 300 anys.”
Aquest és un argument àmpliament explicat en el llibre Delenda est
Hispania de l’Albert Pont, que ha aparegut aquesta tardor i que és de
lectura obligada.
6.
Una
altra és tenir ben clar, com a poble, què volem ser quan siguem grans.
Volem fer de Catalunya l’Holanda del Mediterrani:
un país de progrés i de benestar per als joves, els treballadors, els
empresaris i la gent gran.
Amb la
independència posarem fi a l’espoli fiscal de 17.000
M€ que cada any ens roba Espanya, i podrem incrementar el pressupost
de la Generalitat en un 70% per construir
un país de primera:
1) Doblarem la despesa en educació, beques i R+D.
2) Acabarem amb les retallades, garantirem les
pensions i invertirem més en sanitat i serveis socials.
3) Podrem reduir l’atur
a la meitat i els joves no hauran d’emigrar.
4) Construirem les infraestructures que ens
manquen, el corredor ferroviari mediterrani i suprimirem els peatges.
5) Impulsarem la llengua i la cultura catalanes,
amb el català com la comuna i oficial (i l’aranès a la Vall d’Aran), garantint
el respecte i l’aprenentatge del castellà.
6)Garantirem la protecció del medi ambient i
impulsarem la desnuclearització progressiva del país.
7. Una altra és constatar que estem situats en un dels 7 primers llocs en el Rànquing de PIB per càpita dels països de la UE-15:
8. Una altra és constatar que
estem entre els 7 països de la UE-15 en Exportacions de bens i serveis respecte
al PIB per càpita.
9.
Una
altra consideració és l’atur.
M’he submergit a
l’hemeroteca digital, i he trobat documentació comparada sobre PIBs,
exportacions, superfícies, habitants, dels països de la UE amb les següents
referències, tretes de la Fundació Catdem i del CCN:
·
Catalunya té una superfície semblant a la
de Suïssa, Dinamarca, Holanda i Bèlgica
·
Catalunya
té una població semblant a la de Suïssa, i
superior a Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Irlanda
·
Catalunya
té una renda per càpita lleugerament superior a
la de Gran Bretanya, Alemanya i França i lleugerament inferior a la dels Països
Baixos (Holanda), Àustria i Dinamarca
.jpg)
Observant els gràfics es pot veure que la Catalunya estat tindrà unes xifres de PIB per
càpita un 10% per sota de la dels Països Baixos, lleugerament per sota
d’Àustria i de Dinamarca, lleugerament per sobre de Bèlgica i molt per sobre de
Portugal i del que quedi d’Espanya.
En canvi tant en
superfície, en nombre d’habitants i en PIB, Catalunya, Holanda i Dinamarca
estan en els mateixos nivells.
No passa el
mateix en volum d’exportacions que Catalunya està al mateix nivell que
Dinamarca i Àustria però força per sota d’Holanda.
Finalment arriba
la incongruència: en nivell d’atur, Espanya incloent
Catalunya, té una taxa d’atur d’entre 2 i 5 vegades superior a les
dels altres tres o quatre països esmentats. Una taxa
d’atur de més del doble de la mitja de l’Eurozona.
Ara podem
preguntar-nos per què Catalunya que té superfície, nombre d’habitants i PIB per
càpita semblants a tots aquests estats en els que ens hem d’emmirallar, té en
canvi un atur entre 2 i 5 vegades superior?
Doncs perquè té un drenatge de diners (balança fiscal molt negativa) tant gran
que cap altre país del mon civilitzat el podria suportar: 17.000 M€/any, equivalent a un 8,5% del PIB. Pura Situació colonial. Aquest drenatge anual tant
immens fa que Catalunya no pugui gestionar adequadament els seus recursos,
provinents dels seus impostos, i hagi de retallar en
educació, sanitat i benestar social i no pugui fer les inversions necessàries
en infraestructures, ferrocarrils, autovies, ports, ni pugui eliminar els
peatges de les autopistes. I aquesta situació fa anys que dura i no
sembla que pugui ser solucionable en les condicions actuals de submissió a
Espanya, de colònia espanyola.
Resums:
Fem un resum
de les circumstàncies negatives:
· El model Espanya només té marxa endarrere...
· L’atur a Catalunya està desbocat i és
entre 2 i 5 vegades més alt que en els
països on voldríem emmirallar-nos perquè Espanya ens roba 17.000 M€ (8,5% del PIB) cada any, Catalunya està
escanyada i no pot invertir en infraestructures per atraure inversors i per
ajudar a les empreses locals, i no pot invertir ni tan sols en innovació...
D’altra part
hi ha les positives:
· Els savis ens diuen que mirem nord enllà
(ja sabem que de ponent ni vent ni gent), nord enllà ens trobem països on
emmirallar-nos com Holanda, Suècia, Noruega, Dinamarca,
Finlàndia...
· La raó, els historiadors, els polítics i
els economistes ens diuen que de comú acord amb Europa Catalunya hauria de retornar abans que sigui massa tard a
l’estatus de nació lliure com era abans de la invasió del Regne de Castella el
1714...
· Una circumstància important és que ja estem en un dels 7 primers llocs de la UE en PIB
per càpita
· I també estem en la setena posició quan a exportacions que ens és
bàsic per desenvolupar-nos com a país sobirà.
El resum final
pot ser que Catalunya és un país de característiques de població, superfície, PIB per càpita i Exportació
respecte al PIB, molt semblants a Dinamarca, Holanda, Suècia, Noruega, Àustria,
etc, però en canvi té un atur desbocat, no inverteix en infraestructures i no
inverteix en innovació, entre d’altres.
I per tant, mentre duri
la situació colonial l'atur no es pot dominar. I mentre no es domini l’atur no
ens podem assemblar als països que ens captiven. És un cercle infernal!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada