Trillo (aquell de BibaHonduras) a Londres. El
ministre Garcia Margallo havia expressat la voluntat que el nou ambaixador a
Londres havia de ser diplomàtic i havia de saber anglès (com tots els
ambaixadors) i en canvi en Trillo fou nomenat ambaixador el març del 2012
tenint en compte que no era diplomàtic i que no sabia anglès...
Trillo afirma que "Escòcia era independent,
però Catalunya pertanyia al Regne d'Aragó"
Trillo basa la seva argumentació en que:
"Escòcia era una nació independent i va
passar a ser part del Regne Unit des que així ho va decidir lliurement el
Parlament escocès al segle XVIII. En contrast, Catalunya pertanyia al Regne
d'Aragó i ha format part d'Espanya des del seu naixement, fa més de cinc
segles".
Quantes mentides juntes?
·
Segons hem explicat fa pocs dies
no era Catalunya que pertanyia al Regne d’Aragó sinó que el Regne
d’Aragó havia sigut donat graciosament pel seu legítim rei Ramir el Monjo al
comte català Ramon Berenguer IV, amb la seva filla Peronel·la (Doña
Petronila) de torna, el 1137. És a
partir d’aquest fet que Catalunya va adoptar el nom de Principat de Catalunya. Per
tant era el regne d’Aragó que pertanyia al Principat de Catalunya i no al
revés!
· El Trillo també gosa dir que Catalunya
i el Regne d'Aragó ha format part d'Espanya des del seu naixement, fa més de
cinc segles, quan és de tots sabut que la Confederació Catalano-Aragonesa, amb
el Principat de Catalunya, els regnes
d’Aragó, València i Mallorca, el Regne de Nàpols, Sardenya, etc, eren entitats
jurídiques independents de Castella, abans i després del regnat dels Reis
Catòlics, amb les atribucions tradicionals de sobirania independent segons el dret internacional, fins
el 1714. Com a exemple
només cal comprovar com el rei Felip V, fidel fins aquells moments a la
tradició i les normes de dret internacional va jurar les Constitucions d'Aragó
a Saragossa i les de Catalunya a Barcelona (Corts de 1701-1702). Encara el 1705 es
va produir un Tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Anglaterra
anomenat Tractat de Gènova pel qual el Principat ingressava en l’Aliança de l’Haia.
O sigui que la Confederació Catalano-Aragonesa era ben viva en el començament
del segle XVIII. És fals que Catalunya hagi format part d’Espanya des de fa
cinc segles. És fals que es consideri la unió dinàstica d’Isabel i Ferran com
la circumstància del naixement d’Espanya.
· El que sí que és cert és que Escòcia es va unir
voluntàriament amb Anglaterra per formar la Gran Bretanya i en canvi la
Confederació Catalano-Aragonesa, fou annexionada al Regne de Castella por justo derecho de conquista, en ser
vençuda en una guerra, i Felip V no va respectar les tradicions, ni el Tractat
d’Utrecht, ni les convencions internacionals.
L’embolic del Sr. Trillo forma part de la
tergiversació de la història practicada per les diverses monarquies espanyoles,
per les dictadures, i segurament per les repúbliques.
I ara l’article:
Trillo
afirma que "Escòcia era independent, però Catalunya pertanyia al Regne
d'Aragó"
L'ambaixador
espanyol al Regne Unit publica una carta al 'Financial Times' en què demana que
no es comparin els dos casos
Dijous, 8 de
novembre del 2012 - 17:59h.
EL PERIÓDICO / Barcelona
Federico Trillo, ambaixador espanyol al Regne Unit, ha enviat una carta al
diari britànic 'Financial Times' en
què demana que no compari el procés de la independència d'Escòcia amb l'auge
del sobiranisme a Catalunya.
A la missiva, l'exministre de Defensa afirma que hi ha diversos motius per
diferenciar els dos casos. Trillo escriu que si ens atenim a la història, "Escòcia era una nació
independent i va passar a ser part del Regne Unit des que així ho va decidir
lliurement el Parlament escocès al segle XVIII. En contrast, Catalunya pertanyia
al Regne d'Aragó i ha format part d'Espanya des del seu naixement, fa més de
cinc segles".
Trillo també es refereix a la "unitat d'Espanya consagrada a la Constitució" i que només a través d'una reforma de la Carta Magna es podria plantejar
un procés d'independència d'una comunitat. Però una reforma de la Carta Magna
requeriria una àmplia majoria al Parlament espanyol, noves eleccions i després
una aprovació a través d'un referèndum a tot el país. Trillo subratlla que s'ha
de mencionar que la Constitució espanyola va rebre un suport del 90% a
Catalunya el 1978 (superior a la mitjana espanyola), és a dir, el 90% dels
votants catalans van decidir que una qüestió que afecti la integritat del
territori espanyol serà considerada per tot el país.
"La Constitució espanyola ha funcionat bé: ha arribat al grau més alt
d'autogovern de les regions en tota la seva història", afegeix
l'ambaixador. Destaca que sota aquesta condició, Catalunya va formar el seu
propi parlament i govern amb un grau d'autonomia que abans no hi havia hagut
mai en una Espanya democràtica o en la majoria dels estats federals. Trillo
arriba a la {conclusió} {que} "la coexistència és possible" i que
"s'ha de prendre la Constitució com el garant de l'estabilitat i dels
drets polítics dels catalans i de la resta d'Espanya".
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada