Les
relacions econòmiques i polítiques de Catalunya amb Madrid s’han anat agreujant
dia rere dia i estan portant al paroxisme els nostres enemics que veuen que la
Catalunya a la que fins ara havien robat, espoliat, ocupat diverses vegades i vençut
en més d’una guerra, està recuperant amb més força el seu esperit. Ara i avui no som
un país vençut com el 15 de setembre del 1714 ni com l’1 d’abril del 1939.
Avui enfoquem amb alegria les eleccions del dia 25. Sabem que aquestes no son
unes eleccions com les altres. Des de la transició totes les eleccions eren per
triar entre dretes i esquerres, en canvi el diumenge les votacions són per triar entre més
autonomisme o independència. Aquest
cop és l’eix nacional que ens porta a les urnes. Cadascú triarà entre els
partits que consideri oportuns sabent quines conseqüències tindrà el seu vot,
que intentarem explicar.
Aquesta
situació és la continuació:
·
de la sentència del TC del juliol del 2010, i
·
de la gran manifestació del 10 del mateix juliol, i
·
de les Consultes Populars que varen començar a Arenys de
Munt el 13 de setembre
de 2009 i varen finalitzar el 10 d’abril del 2011
a Barcelona, i
·
de més coses que anirem explicant.
En el meu apunt al Bloc del 8 d’agost del 2010
vaig escriure-hi:
Dintre de l’independentisme català hi tres conjunts de patriotes: els que militen en
partits independentistes (ERC, Reagrupament, CUPs), els que militen en partits
que volen i dolen (CiU, Iniciativa) i els que no militen en cap partit
apoltronat però que pertanyen a Plataformes per la Llengua, Plataforma pel dret
a decidir, Sobirania i Progrés, així com “nous independentistes” que mai no havien
sigut militants de partits ni associats a plataformes, però que se’ls ha
despertat l’independentisme davant de la injustícia social, la iinestabilitat
econòmica, l’espoli dels 3.000€ per ciutadà i any, etc..
Avui,
dos anys més tard, hem fet un gran pas endavant! Avui tenim més partits
independentistes: SI, CUP, ERC, ICV i CiU... Les dues últimes sigles són
benvingudes al club! I avui tenim els “nous independentistes” que jo citava que
ja estan plenament integrats en el moviment independentista.
També
tenim;
·
com a continuació de les Consultes Populars i amb l’experiència
de l’Assemblea de Catalunya dels anys 70, una nova Assemblea Nacional Catalana (ANC),
que va néixer amb la missió de guiar i ajudar des de la societat civil els
partits polítics cap a la independència de Catalunya...
·
Fruit de l’ANC ha sigut la Marxa per la Llibertat que ha
recorregut tot el país aquest estiu i la finalització de la qual que va ser...
·
la manifestació
d’aquest 11 de setembre, la més gran que mai s’hagi produït a Catalunya (Ja sabem que el crit
majoritari el dia 11S, com havia sigut el 10J fou i-inde-independèn-cia!)
L’èxit de
les sessions parlamentàries des del 2010, amb l’entrada al Parlament de SI havia
fet que finalment es votés aquesta primavera una resolució de tots els partits no
unionistes, SI, ERC, CiU (amb reserves), ICV (amb reserves), PSC(PSC-PSOE) (amb
moltes reserves), demanant un Pacte Fiscal a l’Estat Espanyol.
Després
de la manifestació del dia 11, el President Mas amb el mandat del Parlament de
Catalunya va anar a Madrid el dia 20 de setembre a parlar amb el President Rajoy
(que encara devia estar en estat de xoc per la manifestació de l’11S) sobre el
Pacte Fiscal. Ja sabem que Rajoy li va tancar la porta als morros completament.
No li va deixar cap sortida. El President Mas va fer immediatament una roda de premsa
a la Delegació de la Generalitat a Madrid explicant que la reunió no havia anat bé! Rajoy no
va fer cap roda de premsa, però ara, dos mesos més tard, diu que no va tancar
la porta als morros de ningú i que en Mas té poca cintura...
A
continuació Mas va convocar eleccions, amb l’explícita referència que si hi ha
majoria plantejaran un referèndum sobre el dret a decidir (?)
I ja hi som!
L’espectacular
manifestació independentista de l’11S d’enguany, com a final de la Marxa per la
llibertat organitzades una cosa i l’altre per l’ANC, ha produït diverses conseqüències:
·
El President Mas, escoltant la veu del poble (i malgrat
els pals a les rodes i les manifestacions de Duran i Lleida, encara avui president
de CiU) va proposar a les bases de CiU que anessin a la manifestació (CiU no
havia anat mai a les manifestacions de l’11S!). Mas no hi va anar ja que va
considerar que el seu càrrec institucional li ho prohibia (?). Estranyament en
Duran va fer que els militants d’UDC hi anessin, ell al davant.
·
L’actuació del Govern de CiU semblaria que tendeix cap a
l’independentisme però les desqualificacions de Duran i les ambigüitats de Mas fan
pensar el contrari. Què farà en Mas si té majoria absoluta? Val més no
pensar-ho...
·
L’ANC, davant de les eleccions ha enviat un comunicat amb
3 punts
que ha demanat que tots els partits que vulguin realment tirar endavant el
procés d’independència un cop tinguin majoria al Parlament després del dia 25
els posin explícitament en el seu programa electoral. SI i ERC els han inclòs. Cap dels
altres partits que es podia esperar que ho fessin no ho han fet (Ni CiU, ni ICV)
Vegeu els 3 punts a: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2012/11/021112-els-esdeveniments-posteriors.html
·
Els partits espanyolistes no han volgut esmentar en
absolut en les seves aparicions públiques ni en ràdios, televisions ni premsa, el
paper de l’ANC en aquests afers, i per tant han donat al President Mas el
mèrit, la responsabilitat i la culpa de tot el que ha vingut a continuació
·
Finalment, durant la campanya, la política madrilenya s’ha
esvalotat, de tal manera que cada dia 3 o 4 ministres i presidents de CCAA (25
fins avui) venen a Catalunya a dir-nos per una banda com ens estimen i per l’altra
a llençar-nos les Brunetes mediàtiques, les clavagueres, les mentides, i els
tontos útils dels pseudo-intel·lectuals espanyolistes contra Catalunya. A part
ens ataquen, fan que els dirigents de la UE, Viviane Reding, Almunia, Barroso, opinin
un dia i es contradigui a l’endemà sobre les conseqüències del procés de
secessió, o més ben dit de devolució o restitució dels nostres drets
·
Ens diuen que no
entrarem a la UE, que ens quedarem a les tenebres eternes, que no podrem usar l’euro,
que ens quedarem cecs...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada