01/12/2017. Imma Merino. L’avisador. Iceta també és dels que diuen que la societat catalana està fracturada per culpa dels independentistes, però els allarga la mà sempre que acceptin la “pau romana”, que és aquella fundada en la submissió a l’ordre establert: si no et revoltes, no et passarà res; o, dit d’una altra manera, no desitgis allò que l’Estat no et vol concedir perquè, si ho fas, ho pagaràs. Tanmateix, sempre s’avisa des del costat de qui amenaça: és una manera de fer de portaveu de l’amo. Sí, hi ha conflicte (i, si es vol, divisió) social pel que fa a la independència. Com n’hi ha en altres qüestions. Però la fractura, amb les seves ferides, ha arribat per la repressió: hi és entre els que considerem inacceptable l’empresonament de deu persones, a més de la destitució d’un govern legítim, i aquells que ho han fet, ho avalen o ho consenten. Reconciliació? S’ha executat una venjança i allò que es vol és submissió.

Benvolguts,

Avui l’Imma Merino fa un microbiòpic del Miquel Iceta aplicat a l’independentisme, al 155, a la submissió, a l’anorreament, etc. Iceta diu que no volia el 155, però no s’hi ha oposat. I ara Àngel Ros, un de la seva corda, lamenta que Méndez de Vigo hagi ordenat que el Museu de Lleida “retorni” els béns de Sixena a Aragó. L’alcalde de Lleida fa el ploricó i diu que el 155 no havia de servir per a això. Per a què havia de servir? Només per destituir un govern legítim i ocupar les institucions catalanes? Què es pensava? Doncs també serveix per a això: obtenir un botí de guerra.

I continuaran amb el retorn a Salamanca dels nostres papers. I demanaran l’Arxiu de la Casa Reial de Catalunya al qual varen canviar el nom i ara es diu “El archivo de la Corona de Aragón”, totalment escrit en català, del segle XI fins fins al segle XVIII.

I continuaran mantenint l’espoli del 8 o 10% del nostre PIB, que l’han aplicat des de la instauració del borbofranquisme el 1978. I diuen que l’economia amb dades del setembre del 2017, creixia a cada mes (i a cada any), i el mes d’octubre ha baixat un 5%, i tenen els pebrots de dir que aquesta davallada és culpa de l’independentisme i no de l’atac de la Guàrdia Civil a les institucions catalanes, als possibles proveïdors de paper per fer paperetes, als possibles subministradors d’urnes, als webs de la Generalitat, a les comunicacions de la Generalitat (el Fernández Díaz i les seves clavegueres eren uns aprenents comparat amb aquests), i la traca final de l’ocupació de Catalunya amb el 155 amb els Jordis i el Govern a la garjola, amb la Generalitat desmantellada, amb el Parlament anul·lat, i amb l’atac als ciutadans l’1-O al crit de :

“A por ellos, a por ellos, Oeee, Oeee”. 

I tot sense ordres judicials! 

Vegem l’article:

1 desembre 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

L’avisador

Imma Merino

Miquel Iceta s’ha fet omnipresent a les cadenes de televisió per anunciar la bona nova de la “reconciliació nacional” que ell lideraria com a president de la Generalitat. També és dels que diuen que la societat catalana està fracturada per culpa dels independentistes, però els allarga la mà sempre que acceptin la “pau romana”, que és aquella fundada en la submissió a l’ordre establert: si no et revoltes, no et passarà res; o, dit d’una altra manera, no desitgis allò que l’Estat no et vol concedir perquè, si ho fas, ho pagaràs.

Sí, Iceta sempre ho recorda: jo ja havia avisat que s’aplicaria l’article 155, que podrien acabar a la presó i tota la resta. Tanmateix, sempre s’avisa des del costat de qui amenaça: és una manera de fer de portaveu de l’amo. I és així que va avisar, però no va evitar-ho. En canvi, no va fer res per buscar una sortida democràtica a un conflicte polític existent. Sí, hi ha conflicte (i, si es vol, divisió) social pel que fa a la independència. Com n’hi ha en altres qüestions. Però la fractura, amb les seves ferides, ha arribat per la repressió: hi és entre els que considerem inacceptable l’empresonament de deu persones, a més de la destitució d’un govern legítim, i aquells que ho han fet, ho avalen o ho consenten. Reconciliació? S’ha executat una venjança i allò que es vol és submissió.

En fi, Iceta diu que no volia el 155, però no s’hi ha oposat. I ara Àngel Ros, un de la seva corda, lamenta que Méndez de Vigo hagi ordenat que el Museu de Lleida “retorni” els béns de Sixena a Aragó. L’alcalde de Lleida fa el ploricó i diu que el 155 no havia de servir per a això. Per a què havia de servir? Només per destituir un govern legítim i ocupar les institucions catalanes? Què es pensava? Doncs també serveix per a això: obtenir un botí de guerra. Ara que el PSC no es queixi: ho ha fet possible. Ha donat suport als que, entre tantes altres coses, ni els importa que les obres de Sixena puguin malmenar-se. Com els ha d’importar l’art, la cultura, si volen aplicar retroactivament un IVA per les subvencions a institucions, productores i fundacions culturals? És per afany rapinyaire? Possiblement. Però les víctimes de l’IVA retroactiu no tenen els diners. 

Així que Cristóbal Montoro potser no recaptarà, però ja els estaria bé destruir una mica més la cultura. Només he fet una ullada a part de l’estat de les coses.

Imma Merino

Joan A. ForèsReflexions