|
Junts per Catalunya i ERC no
s'haurien d'equivocar d'adversari
La campanya
electoral, inevitablement, significa competició. Especialment entre
aquells grups o partits que comparteixen un espai sociològic i polític.
Dins el camp independentista, aquesta competició és especialment intensa
entre Junts per Catalunya i
Esquerra Republicana. Al començament tothom donava per segur que ERC guanyaria amb molta
facilitat, però avui les coses ja no són tan clares. Tot indica que ERC encara segueix al capdavant
de la llista, però Junts per
Catalunya protagonitza una remuntada que fa que siga creïble
d'imaginar qualsevol escenari per a la nit del 21-D.
I això,
dissortadament, crea una tensió que tothom faria bé d'evitar.
Durant les
últimes hores, els dos grups han començat a emetre missatges que tenen
més una intenció de furtar vots a l'altre, de manera molt
agressiva, que no pas de consolidar la
victòria de l’independentisme. Entre els dirigents públics, de moment
aquesta tendència encara és moderada, però entre els militants de carrer
i a les xarxes socials la cosa s’ha escalfat d'una manera preocupant.
Junts per Catalunya i ERC no s’haurien d’equivocar d’adversari.
No són adversaris entre ells sinó que junts són, amb la CUP, adversaris i contrincants
polítics del front monàrquic, del bloc del 155, de l’espanyolisme.
I és important que això no es pose en dubte, especialment amb vista a la
constitució del govern que els hauria d’unir a tots tres inevitablement
passat el 21 de desembre.
Crec que,
en eixe sentit, és molt important guardar les formes. I si fa uns dies em queixava dels
comentaris d’una part de l’entorn d’ERC avui vull queixar-me d’una part
de l’entorn de Junts per Catalunya. Crec que el partit del president Puigdemont hauria
de ser especialment curós en totes les seues declaracions, precisament
perquè és el partit que ostenta la presidència d’un govern plural. I que no hauria d’oblidar en cap moment que
ERC té un hàndicap superior en el fet que el
vice-president Oriol Junqueras és a la presó i no pot participar en la
campanya. Qualsevol comentari injust, qualsevol apropiació del
conjunt del govern, fa un mal molt intens, perquè les circumstàncies en
què es fan aquestes eleccions són senzillament aberrants.
Ja ho sé, que el
número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i el conseller Quim
Forn també són a la presó i tampoc no poden fer campanya. I que el
president Puigdemont no pot entrar al Principat a participar-hi amb
normalitat. Però em sembla que tothom entendrà que el pes de la presó de
Junqueras sobre aquesta campanya és molt específic i important. I espere
que tothom estiga d’acord que cal tractar aquesta situació amb un
respecte molt més que notable.
I espere
que aquest respecte que siga correspost per Esquerra. Perquè si no és així aquesta setmana llarga que encara
queda fins a la votació es farà molt difícil de transitar. Els
retrets entre les forces independentistes causen un gran desànim i això
és realment la darrera cosa que necessitem tots plegats. Guanyar amb
claredat les eleccions, mantenir la majoria en escons i, si pot ser,
incrementar la majoria en vots és l'única cosa que realment compta. És allò
que Europa i el món poden entendre com un senyal. I per aconseguir-ho, els projectes que cal contrastar
són els de la república catalana contra els de la monarquia espanyola. Cadascú amb el seu matís, ja que no volen anar
junts. Cadascú
ha d'acceptar que ara no té gaire sentit barallar-se per veure qui queda
primer i qui queda segon. Cadascú ha d'entendre que els ciutadans votaran
allò que considerin millor, però que després caldrà articular un
govern que faci avançar el país i la república proclamada per ERC, per
allò que avui és Junts per Catalunya i per la CUP el 27 d’octubre. I
que aquest govern, en un moment tan dur com el que vivim, necessitarà més
complicitat i entesa que mai. Una complicitat i una entesa per la qual
tots hauríem de vetllar, perquè no l’espatllen els lamentables
condicionants d’una campanya electoral imposada i cruelment condicionada
des de Madrid.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada