6 desembre 2017
2.00 h
DE REÜLL
El bloc del 155
Anna Serrano
Quan un se suma al bloc granític del PP i Cs és difícil desmarcar-se’n
Tot té conseqüències. I en política, encara més. Per això
quan un se suma al bloc granític format pel PP i Ciutadans, després resulta difícil desmarcar-se’n, i més en un
moment de màxima polarització com el que es viu a Catalunya. És
el cas del PSC.
Miquel Iceta
inaugurava el 4 de novembre del 2015 l’àlbum de fotografies compartit
amb Inés Arrimadas i Xavier García Albiol amb el recurs d’empara al Tribunal Constitucional
per evitar que Junts pel Sí i la CUP aprovessin pocs dies després la declaració
de sobirania, tot just a l’inici de la legislatura. A partir
d’aleshores, hi ha hagut més retrats i alguna selfie. Com la que el primer secretari del PSC compartia amb el líder
del PP, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i la ministra
de Sanitat, Dolors Montserrat, en la manifestació unionista del passat 29
d’octubre. El suport amb pocs matisos
dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 ha acabat de solidificar l’aliança dels autoanomenats constitucionalistes. Una aliança que censura qualsevol moviment
dels seus ni que sigui, com ha fet Iceta, per anar onze anys enrere i rescatar
amb vista al 21-D la proposta d’Hisenda federal continguda en l’Estatut del
2006. La reacció, instantània: el rebuig del PP i Ciutadans interpretant la demanda dels
socialistes com una concessió a l’independentisme. Ai, les
companyies! El PSC constata ara en
pròpia pell l’obvietat:
En el front del 155 no hi ha gest possible.
Anna Serrano
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada