Benvolguts,
Ja tenen raó els qui pensen que els arbres no deixen veure el
bosc. I també els que pensen que ells són els més llestos del mon. I els que tenen
com a objectiu en
la seva vida política poder gaudir d’una poltrona, com més temps millor,
en comptes de tenir com a objectiu el bé del seu país, del seu territori, de la
seva comunitat, de la seva Nació!
En Cotarelo diu:
Donades les circumstàncies, l'estratègia del
bloc independentista, en fracturar-se en tres opcions diferents, no ha estat especialment hàbil. La unitat del principi va haver de mantenir-se perquè va
ser ella la que va obligar al bloc franquista a llevar-se la careta i anar a la dictadura del 155
descaradament.
L’article parla de l’actual Dictadura espanyola i se m’ha acudit
una frase contundent:
Amb en Franco viviem millor!
Vegeu l’article, que s’ho val:
Acabar amb la dictadura espanyola
“Les
eleccions de dijous imposades 'manu militari' amb els candidats catalanistes a
la presó o a l'exili, són un referèndum”
per Ramón Cotarelo
19/12/2017
La pluja de debats i
tertúlies dels últims dies de campanya ha demostrat la veritat de dos fets: a)
el pluralisme de la política catalana a on s'enfronten set opcions, gairebé
vuit si comptem la d'Albano Dante, que no es presenta a les
eleccions, cosa que assenyala la diferència qualitativa entre Espanya i
Catalunya; b) el poder de la dictadura espanyola, que té còmplices fins i tot i
sobretot entre els qui la pateixen a Catalunya.
A les tertúlies, la
tònica ha estat debatre civilitzadament (en això es diferencien de les
espanyoles) entre posicions molt trobades però donant per fet que el moment
polític i les eleccions són circumstàncies normals. De tant en tant, però, exabruptes de baixa i
probable etílica estofa com el de Soraya Sáenz de Santamaría, jactant-se
que ha estat Rajoy qui ha empresonat directament
els independentistes, avisen de l'absoluta anormalitat de la situació, de la
seva excepcionalitat.
Unes eleccions en una
societat sotmesa al 155, norma de
plens poders dictatorials, amb diversos candidats a la presó, impedits
d’expressar-se en els mitjans, censurats i represaliats si parlen, no són
normals. No
són ni eleccions, sinó un acte d'arbitrarietat imposat pel poder franquista,
que és el que regeix a Espanya. La suspensió de la Generalitat, la destitució dels
seus dirigents, la intervenció i ocupació de fet de Catalunya no són
circumstàncies normals, sinó brutalment excepcionals.
La presència de Rajoy a Catalunya, com si anés a unes
eleccions autonòmiques ordinàries quan té als seus adversaris empresonats i
ostatges de la seva arbitrarietat, és una altra evidència
de la hipocresia de la dreta i
de la situació de dictadura espanyola en què viu Catalunya.
Els atacs permanents
de ràbia de Borrell, els seus insults, amenaces i pedanteries només delaten la
frustració i la incomoditat de participar com a principal beneficiari d'unes
eleccions injustes i arbitràries. Beneficiari
i còmplice de qui les ha convocat mitjançant el cop d'Estat del 155. El principal
suport i aliat de l'atac franquista a Catalunya és el PSOE / PSC. Una posició
que porta mals auguris al partit. No en quant a dignitat, que la té perduda,
sinó en eficàcia. Serà impossible
convèncer l'electorat espanyol de la sinceritat del PSOE en la seva lluita
contra Rajoy i el PP quan s'ha posat al seu servei incondicional per justificar
l'atropellament comès a Catalunya. Perquè aquest és el tràgic i
absurd discurs del PSC (aquest tan
intel·ligent) que no és contra el PP
a favor de Catalunya, sinó contra Catalunya a favor del PP. Disfressar això és impossible.
Els altres partits unionistes, el PP, Ciutadans
i la pseudoesquerra oportunista catalana de Podem i els comuns estan dins del
que és previsible. No enganyen: volen perpetuar la situació colonial de Catalunya com a cambra de compensació i finançament del perpetu espoli oligàrquic i caciquil d'Espanya. Ho vaig escriure fa un mes en
aquest diari:
El
cop d'Estat del 155 no anuncia la dictadura del PP sinó l'espanyola en el seu
conjunt sobre Catalunya. És la dictadura espanyola. El PP, el PSOE, Ciutadans, Podem
i els Comuns, amb diferències de matís tenen la mateixa intenció: el
manteniment d'un règim autonòmic que és una farsa per impedir que Catalunya pugui
desenvolupar el seu potencial com a Estat independent.
Al final, la dura
realitat de les coses s'ha imposat i ha demostrat que, per molt que es
menteixi, les
eleccions de dijous imposades manu militari amb els candidats catalanistes a la presó o a l'exili, són un referèndum. El referèndum d'autodeterminació que els
franquistes espanyols del 155
(especialment PP / PSOE / Ciutadans) van tractar d'evitar apallissant la gent
indefensa. En aquest referèndum hi ha
dos blocs:
·
el dels partidaris de la submissió catalana a una Monarquia il·legítima
imposada per un dictador
·
i el dels partidaris d'una República independent.
D'eleccions normals,
res. Un atropellament pel qual s'intenta fer bo (fer-ho a base d'insultar i reprimir)
un cop d'Estat en contra de les institucions legítimes de Catalunya.
Donades les circumstàncies, l'estratègia del
bloc independentista, en fracturar-se en tres opcions diferents, no ha estat especialment hàbil. La unitat del principi va haver de mantenir-se perquè va
ser ella la que va obligar al bloc franquista a llevar-se la careta i anar a la dictadura del 155
descaradament. No va poder ser probablement per aquest clima d'aclaparament, hostilitat,
assetjament, prepotència i injustícia en què s'ha perpetrat aquest
atropellament. Anant
per separat, l'independentisme ha fet concebre esperances als unionistes, als
més i els menys provocadors que, amb una mica més de pressió
"normal", que aquell quedaria fora de joc.
Amb els seus dirigents
a la presó o a l'exili, un cop
comptabilitzats els seus vots per partits i després de la seva probable
victòria de demà l'independentisme ha de recompondre la seva unitat sense
vel·leïtat alguna de pactes amb els unionistes.
Ha de restablir el govern
legítim de la Generalitat, treure de la presó els presos polítics, portar del
desterrament als exiliats,
aixecar l'embargament del
patrimoni dels represaliats i seguir endavant amb la República Catalana.
Ha de fer-ho perquè,
si no, tot l'esforç, tota la mobilització d'aquest poble hauran estat en
va, els presos es podriran a les presons i la frustració durarà
generacions.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada