Benvolguts,
Aquest cap de setmana hi ha hagut declaracions dels fatxes
del PSC (PSC-PSOE) i dels fatxes del PP, que tal com diu en David González, si
en Borrell o la Soraya SS no haguéssin
estat en el bàndol dels bons haurien estat denunciats i possiblement detinguts
per incitació a l’odi.
Ara us presentem aquest magnífic article amb la troballa dels
presoners d’Auschwitz, i demà us presentarem l’article on la Soraya SS, que devia anar pet, explicava la “separació
de poders” al Regne de Castilla, altrament dit d’Espanya Una, Grande i Libre...
Vegem l'article d'en David Fernàndez:
OPINIÓ
Desinfectant Borrell
David González
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2017
"Vaig a desinfectar-me abans de ficar-me al llit. Amb
salfumant n'hi haurà prou, calculo. No crec que calgui fer servir calç,
suposo". Així
ha respost aquest dissabte l’escriptor Quim Monzó a les següents
paraules de Josep Borrell: “Tu ets molt bona persona i els perdonaries de seguida, però l'han fet molt grossa.
Està bé això de cosir ferides, però abans cal desinfectar. Cal curar el cos social, per això cal passar bé el desinfectant i,
després, esclar, s'ha de cosir. Perquè una societat no pot viure si el quaranta
i escaig per cent de la gent està convençuda que fora li aniria millor. Això no
pot ser. Si una proporció tan gran de la gent pensa que estaria millor fora,
aquest és un país malalt".
La "bona persona"
a qui al·ludia aquest divendres en un míting l’exministre i expresident del
Parlament europeu és el seu amic i candidat del PSC a les eleccions del
21-D, Miquel Iceta, a qui va esmenar la plana pel fet d’haver
advocat per l’indult dels dirigents
independentistes processats. Pel que sembla, no n'hi ha prou que una part
dels candidats, dos dels tres amb més possibilitats d'assolir la
presidència, Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont,
estiguin en presó o a l'exili. Immobilitzats per fer campanya mentre Borrell treu el pot de
Zotal o DDT per "desinfectar" Catalunya, començant, va afegir, pels
seus mitjans públics.
En el règim del 155, si Borrell fos
independentista, hauria estat denunciat i
possiblement detingut per incitació a l’odi després
d’haver animat a “desinfectar” de dirigents “indepes” el "cos social"
català. Però resulta que l’enginyer de la Pobla de Segur
diu el que diu,
i ho pot dir, perquè ell no s’ha equivocat de bàndol. Borrell parla
des de la riba on els discursos contra l’independentisme, o, simplement contra
els partidaris d’una democràcia que permeti decidir als catalans com es volen
relacionar amb l’Estat espanyol, tenen premi.
En el règim del 155, si Borrell fos independentista hauria estat
denunciat i possiblement detingut per incitació a l’odi
Qui, per contra, s’ha
equivocat i, a més, fa baixar expectatives a la seva candidatura als
sondejos és Iceta. Per això, el candidat del PSC ha hagut de recular, i retirar la seva proposta del debat
electoral per “prematura”. Iceta ja s’havia esmorzat divendres amb l’editorial d’El País demanant-li que tornés
al seny i la recta via. Un
episodi calcat d’aquell en què, davant la tempesta desfermada als despatxos de
Ferraz i la Moncloa que tan bé coneix, es va haver de menjar amb patates, com
se sol dir, la via canadenca, el referèndum pactat amb l’Estat, per resoldre el
conflicte Catalunya-Espanya. El règim del 155
no permet ni la més mínima dissidència, ni tan sols les de les terceres vies,
la qual cosa hauria de preocupar, i molt, a Iceta i, més encara, a Ramon
Espadaler, l’antic secretari general de la Unió d’en Duran i Lleida i ara
número 3 del PSC per Barcelona.
El règim del 155 no permet la
mínima dissidència, ni tan sols la de les terceres vies: Iceta i
Espadaler s'haurien de preocupar
Borrell és un clàssic de moltes campanyes.
Un clàssic ressuscitat de l’anticatalanisme
—no només de l’antiindependentisme— més ferotge i reaccionari, sempre disposat a curar Espanya del mal català, es digui
Pujol, Maragall o Puigdemont.
La plaga. Quan es tracta de defensar l'Espanya una, Borrell, que no és “nacionalista”, malgrat que pocs
polítics s’han omplert tant la boca com ell de parlar de la sang i dels cognoms
del personal, començant pels seus, catalaníssims, s’abraça amb qui faci
falta. Fins i tot amb aquella “dreta”
que tant deia combatre en els dies d’esplendor de la seva primera i brillant
joventut política. Quan amb un Felipe González encara instal·lat en allò de la
“dulce derrota”, Borrell va guanyar les primeres primàries del
PSOE per triar nou candidat a la Moncloa, i després va llançar la tovallola enmig
del pressing dels
felipistes i de l'escàndol Huguet-Aguiar, la investigació per frau fiscal
a dos col·laboradors seus a la secretaria d’Estat d’Hisenda. La defenestració de Pedro Sánchez té un clar
precedent en aquell episodi que va posar fi a la cursa fulgurant de Borrell per
liderar el PSOE. Com també li va succeir a la malaguanyada Carme Chacón, el PSOE mai va perdonar al PSC que promogués candidats
propis, o sigui, catalans, per dirigir el partit i el govern d’Espanya.
Borrell sempre va ser
un enfant terrible, un
Vidal-Quadras del socialisme, a qui molts aplaudien —i aplaudeixen— però, a
l’hora de la veritat, volien com més lluny millor. Finalment, després de tant temps de
predicar el catecisme homogeneïtzador de les Espanyes, ara advoca
directament per la higienització de Catalunya. De fet, és un trajecte polític i discursiu del tot
coherent. No debades, la seva intervenció com a orador estrella, al costat del
nobel Vargas Llosa, i del comunista Paco Frutos, un
altre rediviu, al final del Desfile de la Victoria, vull dir de
la magna manifestació per la unitat d’Espanya que va recórrer els carrers de
Barcelona el 8 d’octubre, el diumenge després
del referèndum, l’ha elevat als altars de la
“patria común e indivisible”. Ho sospitàvem. Però una cosa és tenir-ne la
sospita i l’altra veure com la plana major del PP i Ciutadans aplaudeixen Borrell amb les orelles un cop la
brigada de neteja —us en recordeu, d'aquells piolins del port?— ja ha començat la feina a cops de
porra.
"Ara us desinfectarem", els deien els seus botxins als
presoners d'Auschwitz davant les dutxes de la mort
Algunes coses no han
canviat a la campanya electoral més anormal que s'ha celebrat mai a Catalunya.
Qui hagi seguit els últims vint anys la política catalana i espanyola sap que
Pepe Borrell, és molt amic de dir aquestes
coses. Tant se val que això de la “desinfecció”,
aquesta metàfora cosina germana d’aquell “Limpiando Badalona” de
García Albiol a les eleccions municipals del 2015, tingui una genealogia sinistra que connecta amb el pitjor del
pitjor de l’Europa negra. Amb aquella “desinfecció” política, ideológica, social, etnocultural… propugnada
per qui tots sabem i que va tenir els efectes que tots sabem. "Ara us desinfectarem",
els deien els seus botxins als presoners d'Auschwitz
davant les dutxes de la mort. Sembla mentida que el socialista
Borrell, que durant els seus anys de formació fins i tot va passar un
estiu en un kibbutz a Israel,
vulgui fumigar-nos la memòria abans que el seu amic Iceta no perdi el ritme de
la campanya. O s’equivoqui de partitura.
David González
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada