Benvolguts,
Estem completament d’acord amb l’Oriol Izquierdo. Però hem
d’afegir-hi quelcom. Ell, parlant de Ciudadanos diu: Si
mai governessin el país el desmuntarien peça per peça fins a convertir-lo, això
pretenen, en quatre inofensives províncies. Escolteu-los bé quan parlen i ja
m’ho sabreu dir. I jo hi afegeixo que tots quatre moviments (PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos) són
purament franquistes, de dreta i d’ultradreta, que ara juguen al 155 i com a bons partits espanyolistes
traspuen l’odi, que a Espanya ha arribat a ser universal contra Catalunya. Tots quatre! Ells han provocat i recolzat el 155, amb la patranya de
la divisió dels catalans (Aznar dixit) i ells pensen que “a rio revuelto
ganancia de pescadores”. Ells són corruptes, el seu objectiu descarat a curt
termini és la cadira del
Parlament. I a llarg termini, com el Franco, és anorrear totalment
Catalunya (i la seva llengua), fins deixar-la reduïda al mínim. I el 155 que s’estira com un xiclet, està fent i té capacitat per fer
molt més d’això que l’Oriol tem.
Recordeu que tenen molts asos a la màniga, recordeu que el 155
pot durar anys i anys, recordeu que poden buidar l’Ebre abans de què
arribi a Catalunya per alimentar camps de blat o camps de golf a les províncies
“afectas”, recordeu que poden esquarterar Catalunya, que ja ho havien intentat
fer durant el franquisme, passant “provincias” (Lleida, Tarragona o totes dues)
a l’Aragó, per tal que l’Aragó arribi a la Mediterrània. I ho han de fer amb
rapidesa, mentre Europa encara els ho permeti!
Vegem l'article:
El 21-D, per la República
«És imprescindible que no manqui a les urnes cap vot dels nostres; per
això aquests dies de campanya hem d’ajudar tot aquell qui dubti a no errar a
l’hora de triar la butlleta»
10/12/2017 22:00
D’aquí a deu dies haurem tornat a votar, aquesta vegada en
una convocatòria il·legal forçada pel president del govern espanyol, un tal M.
Rajoy, que ja hem vist que té tant de respecte per la llei com n’ha tingut mai
per la veritat (qui podrà oblidar aquells ‘hilitos de plastilina en
estiramiento vertical’?).
Oficialment i per als partits espanyols, es tracta d’unes eleccions
autonòmiques al Parlament de Catalunya.
Per a mi, i compto que també per a les tres llistes d’ara que van votar-hi a
favor el 27 d’octubre, seran un
petit pas més en el procés de proclamació i consolidació de la República. Per això és imprescindible
que no manqui a les urnes cap vot dels nostres; per això aquests dies de
campanya hem d’ajudar tothom qui dubti a no errar a l’hora de triar la
butlleta. I què vol dir no errar, per a mi? Doncs no perdre de vista que, de les set
candidatures que fins ara tenien representació parlamentària, n’hi ha quatre
que juguen amb les cartes marcades. Marcades per
la vergonya.
Té les cartes marcades
el PP: ho proclama el seu líder
autonòmic i candidat, barroer com és, quan acaba les seves arengues amb un
nítid ‘a por ellos’. No cal que hi
perdem més el temps: encarnen l’actitud del senyor disposat a fuetejar l’esclau
que no abaixa els ulls en la seva presència, i l’esclau som tots nosaltres.
Les
té marcades Ciutadans, que cerca
sempre paraules suaus per a la concepció unitarista que té d’Espanya. Però fins i tot quan les
troben se’ls veu venir d’una hora lluny, liderats per aquell noi tan polit i
aquella noia tan empolainada com un Kent i una Barbie d’estar per casa, que ja
veus que amaguen trumfos a les mànigues. Si mai governessin el país el desmuntarien peça per peça fins
a convertir-lo, això pretenen, en quatre inofensives províncies. Escolteu-los
bé quan parlen i ja m’ho sabreu dir.
I també, que ningú no
s’enganyi, té les cartes del tot marcades el PSC, i com les hi té! El PSC
és corresponsable de l’aplicació anticonstitucional i miserable del 155 i de tot
allò que ha comportat. Per això és tan indignant –tant que cal
esforçar-se molt per no engegar estirabots– haver-los sentit dir que els qui són a la
presó hi són perquè s’ho han cercat. Ho va dir un dels seus, un
senyor que un dia va ser president de la Generalitat, i no se n’ha retractat ni
ha demanat perdó ningú en el seu nom. Per això és tan ofensiu veure com balla i
torna a ballar el seu cap de llista, en una mostra abjecta de frivolitat que
mai no li hauríem de perdonar. Per això és tan cínic que sigui ell, justament ell, qui
pretengui abanderar per a la legislatura que ve, diu, una suposada
reconciliació. Diria que, en comptes d’oferir reconciliació, allò que correspon
als botxins quan els arriba l’hora del penediment és demanar perdó. I avui el
PSC és entre els botxins.
Pel que fa als comuns, ells que venien a canviar-ho
tot de dalt a baix, es diguin ara com es diguin, s’han passat tota la darrera
legislatura fent
de funàmbuls entre el sí i el no, abanderant l’ideal utòpic d’una impossible
nova transició contra les propostes concretes, tangibles, de ruptura. I, arribats al punt de màxima tensió, han optat per
més funambulisme amb aquella proclama innoble: ni DUI ni 155. I per reblar-ho ara resumeixen el punt on som dient
que l’independentisme ha despertat el
fantasma del feixisme. Que és com afirmar que les noies amb minifaldilla exciten els
violadors latents i quedar-se tan ample. Perquè
ho han dit i s’han quedat tan amples. Vegeu si no tenen, ells també, les cartes marcades per la
vergonya.
No dubteu, doncs, i
ajudeu tots els dels vostres entorns a no dubtar. En aquestes eleccions il·legals que ens hem
conjurat per tornar a guanyar hi ha quatre candidatures marcades per la vergonya.
Per això
reivindico el vot per a qualsevol de les altres tres: la del president, la
d’Esquerra i la de la CUP. Amb la
confiança que, si guanyem, totes tres lluitaran amb nosaltres, braç amb braç,
per aixecar la República dia a dia
fins a fer-ne una realitat indiscutible i reconeguda.
Res més sinó això dóna sentit al vot el 21 de desembre. Anem-hi
i forcem una vegada més el salt endavant que ens cal per sobreviure a aquest
malson que alguns anomenen Espanya. Anem-hi, i alliberem-nos-en per sempre.
Oriol Izquierdo
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada