04/12/2017. Pepa Masó. Realitats irreals. Mereix una reflexió parlar sobre la realitat que volen fer creure que vivim. Perquè ja fa mesos que des del govern espanyol, i des del tripartit del 155, s’està inoculant el missatge que a Catalunya es conculcaven els drets fonamentals, s’infringien les lleis impunement i es perseguia tot aquell que no combregués amb el pensament majoritari. Un missatge que s’ha disparat exponencialment amb l’aplicació del 155 i que ha derivat ara en la persecució, sota la figura de delicte d’odi, d’actuacions la majoria d’aquestes emparades pel dret de la llibertat d’expressió. Ves per on que l’odi només va en una direcció. Aquesta és la falsa realitat que estan construint.

Benvolguts,

Avui comentem l’article Realitats irreals de la Pepa Masó. Al títol hi hem posposat entre parèntesis un afegitó: (La falsa realitat), que ens recorda el títol i el contingut d’un article La falsa ruta de l’historiador Ferran Valls i Taberner, historiador, de l’escola de Ferran Soldevila i amic seu i colega a la Universitat, que va exiliar-se el 1936 i va tornar a Barcelona el 27 de gener del 1939 (amb camisa blava), l’endemà de l’arribada dels tancs feixistes per la Diagonal! I de seguida va publicar La falsa ruta, on va fer un manifest unipersonal renegant del catalanisme que ell havia adoptat o fet veure que adoptava durant la República. Manifest del tipus del que fan els alcoholics anònims. Llegiu l’enllaç si en voleu saber més. I entrem en materia.

Si l’odi valgués diners, Espanya seria l’Estat més ric del mon. Ep! I si la mentida valgués diners, també.

Des de fa 3 mesos l’Estat espanyol s’està fabricant un relat irreal que no es molesten a demostrar. No es molesten a argumentar les mentides que diuen. I com que ells tenen la força, nosaltres, que som una mica innocents anem a la presó! I dintre de l’Estat espanyol hem d’incloure-hi Gobierno, ministres, diputats, senadors, casta, oligarquía, poder judicial, exèrcit, Conferència Episcopal, monarquia borbónica, casta subalterna de les Comunitats Autònomes, casta funcionarial, i el franquisme sociològic que fa com els gasos dins d’un espai tancat: ocupa tot l’espai lliure (A Espanya tot és franquisme).

A més no donem l’abast a demostrar les mentides que diuen. Per exemple avui el jutge major del Tribunal Suprem ha dit, sense enrojolar-se, que han de mantenir tancat l’Oriol Junqueras perquè tot el caos que tenen la barra de dir que hi havia a Catalunya abans de l’1-O era culpa seva i que generava Explosions violentes. Com que no ens entenen (no de llengua, que tampoc, sinó de capteniment) no poden comprendre que a Catalunya és el poble que tria els nostres governants i no els governants que trien el poble. Suposo que a casa seva no funcionen així, però a Catalunya des de fa segles i segles aquest és el mètode. Recordem que la sentència màxima de la relació entre els comtes catalans i els reis en els actes de jurament dels reis a les Constitucions catalanes era: 

"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".

Segurament que aquest jurament fou usat per darrers cops quan el rei Felip V va jurar les Constitucions de Catalunya, del Regne de València i del Regne de Mallorca, el 1705!

Crec que està clar que els manaies franquistes que fa 300 anys que patim es mereixen que se’ls expliqui aquesta sentència per si no l’han sentida mai!

I com que no han conservat els nostres drets i llibertats sinó tot al contrari, actuant en conseqüència, fem que s’executi la sentència:

“i si non, non".

Vegem ara l’article de la Pepa Masó

 4 desembre 2017 2.00 h

A LA TRES

Realitats irreals (La falsa realitat)

Pepa Masó - Pmaso@Elpuntavui.Cat

“Per al govern espanyol l’odi només va en una direcció

Pendents avui del jutge de Madrid i de Brussel·les que ha de decidir el futur del govern i dels Jordis, i quan falten poques hores per a l’inici formal de la campanya de les eleccions convocades pel govern espanyol, mereix una reflexió parlar sobre la realitat que volen fer creure que vivim. Perquè ja fa mesos que des del govern espanyol, i des del tripartit del 155, s’està inoculant el missatge que a Catalunya es conculcaven els drets fonamentals, s’infringien les lleis impunement i es perseguia tot aquell que no combregués amb el pensament majoritari. Un missatge que s’ha disparat exponencialment amb l’aplicació del 155 i que ha derivat ara en la persecució, sota la figura de delicte d’odi, d’actuacions la majoria d’aquestes emparades pel dret de la llibertat d’expressió. Encara més, a les portes dels comicis, ens trobem una Junta Electoral Central hiperactiva activada per les forces del 155, que no passa ni una i que ha arribat a l’esperpent de criminalitzar ni més ni menys que un color, el groc, com demostra el cas de les bufandes a Mataró. [Diuen els diaris digitals que avui la JEC ha rebutjat que hi hagués presència d’observadors internacionals el 21-D i a més ha dictaminat que l’1-O no hi va haver cap Referèndum...]

En aquest context el govern espanyol, amb l’estimable col·laboració dels mitjans afins, amplifica fets aïllats com ara els ninots de la C-17 i la crema d’una bandera espanyola a Balsareny, actuacions de quatre brètols que en cap cas formen part del sentir d’una majoria de la ciutadania, que precisament fa anys que reclama de manera pacífica les seves reivindicacions. La qüestió és presentar-se com l’únic defensor i garant de la legalitat, oblidant-se això sí de l’actuació –anecdòtica segons Zoido– dels grups d’extrema dreta, que ara campen més impunement que mai, avalats pel discurs nacionalista espanyol. Al carrer i a les xarxes. És aquí on el govern espanyol, que s’ha omplert la boca parlant del trencament de la convivència i apuntant només en una direcció, entra en contradicció, ja que en lloc de preocupar-se per fomentar-la només mira per uns, i s’oblida dels altres.

Ves per on que l’odi només va en una direcció. Aquesta és la falsa realitat que estan construint.

 Pepa Masó

Joan A. Forès

Reflexions