Benvolguts,
Els unionistes i el seu rei continuen fent el ridícul. Volen crear una nova distribució administrativa dintre de Catalunya, de nom Tabàrnia.
No sé si el nom pel nou territori tindria més acollida entre el votants unionistes si l'anomenessin Tabèrnia !
JAF
Vegem l'article:
Els unionistes i el seu rei continuen fent el ridícul. Volen crear una nova distribució administrativa dintre de Catalunya, de nom Tabàrnia.
No sé si el nom pel nou territori tindria més acollida entre el votants unionistes si l'anomenessin Tabèrnia !
JAF
Vegem l'article:
ELECCIONS PARLAMENT 2017
Tabàrnia o la idea de les «dues
Catalunyes» quan no pots tombar l'independentisme
Rivera i Arrimadas celebren l'ocurrència de l'espanyolisme radical de crear una nova autonomia, Tabàrnia, integrada per les corones de Barcelona i Tarragona
La
fàbula ridiculitza l'argumentari independentista però coincideix amb l'avís de
Felip VI de la fractura de la "convivència" i amb les crítiques del
PP a Cs per renunciar a formar govern
Especial: 21 de desembre: eleccions
Parlament 2017
Arxivat a: Política, Tabàrnia, Ciutadans, independendència, Tarragona, Barcelona, eleccions
Parlament 2017, eleccions
21-D
Hi ha victòries amargues. La d'Inés Arrimadas n'és, sens
dubte, un clar exemple. El triomf a les eleccions del 21-D ha estat indiscutible, però la consolidació
de la majoria absoluta independentista suposa per a Ciutadans un mur infranquejable per assaltar la Generalitat tal
com pretenia al capdavant del bloc del 155.
L'autobús de campanya de Ciutadans | Adrià Costa
L'autobús de campanya de Ciutadans | Adrià Costa
La frustració s'ha expressat
públicament a les xarxes aquests dies de Nadal.
Fins a tal punt, que entre torrons i polvorons, l'espanyolisme més radical ha
començat a alimentar el mite de Tabàrnia,
una iniciativa
que defensa l'escissió d'una part del territori perquè es constitueixi com a
nova comunitat autònoma en mans del bloc constitucionalista.
Una de tantes idees iròniques que triomfen a les xarxes en dies de poca activitat però que té dues singularitats:
Una de tantes idees iròniques que triomfen a les xarxes en dies de poca activitat però que té dues singularitats:
·
que els dirigents de Ciutadans s'hi han aferrat
·
i que recupera la idea de les dues Catalunyes -mapa
inclòs- contraposant "ruralitat i cosmopolitisme" i un camp
pretesament "subvencionat" a les zones més productives i menys
compromeses amb la República.
El discurs del dèficit fiscal
D'on surt, però, el nom de Tabàrnia? Es tracta d'un neologisme format a partir dels noms de Tarragona i Barcelona, les dues demarcacions on més força tenen C's, PSC i PP. Els seus impulsors són l'entitat Barcelona is not Catalonia i a la seva web asseguren que són "més d'un centenar d'agrupacions, associacions i empreses", així com persones a títol particular, de tots els àmbits. Argumenten que estan en contra de la independència perquè perjudica especialment els interessos -polítics i fiscals- dels ciutadans del Tarragonès, el Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Maresme, Garraf i Baix i Alt Penedès. Són les més industrioses del país, i per això defensen que s'haurien de constituir en una comunitat autònoma independent dins d'Espanya.
Els promotors, aplaudits per SCC, contraposen l'entorn rural
"subvencionat" i independentista a l'urbà, més productiu i que
consideren fidel a l'unionisme
L'entitat demana un referèndum per demostrar que la Catalunya interior "vol una cosa" i Tabàrnia "en vol una altra". Un principi que xoca amb la Catalunya "un sol poble" que reivindiquen les formacions sobiranistes i que ha estat tronc central del catalanisme, també del PSC. Els promotors, molt aplaudits per Societat Civil Catalana, fins i tot han dissenyat una bandera que és fruit de la fusió de la de Barcelona i la de Tarragona i han trobat un ràpid ressò a mitjans com El Periódico, El País o Crónica Global.
Mapa de Tabàrnia Foto: Barcelona is
not Catalonia
En les darreres hores, Ciutadans s'ha aferrat a aquesta idea i
els seus principals dirigents han reivindicat aquest concepte a través de les
xarxes socials.
La curiosa premissa sota la qual es mouen és clara:
si la realitat territorial no els dona prou força per governar, crear un
territori a mida pot ser la solució si l'independentisme segueix mantenint el
pols.
El referèndum acordat que interpel·li
tota la societat catalana per resoldre el conflicte territorial, ni se'l
plantegen. Es
juga a contrarestar l'argumentari sobiranista: si Catalunya, que per ells forma
part d'un tot (Espanya) pot decidir, també ho ha de poder fer una part de la
pròpia Catalunya.[i una part de la part, i una
part de la part de la part...]
Negar a Catalunya la condició de nació
Els d'Arrimadas i Rivera, que neguen que Catalunya sigui una nació, han trobat en aquesta iniciativa un filó per intentar ridiculitzar els arguments que utilitza l'independentisme, ja que els impulsors de Tabàrnia reivindiquen el dret a decidir i un referèndum com el d'Escòcia i es queixen de l'espoli fiscal a la qual denuncien que és sotmesa la província de Barcelona perquè paga un "32% més del que rep". A més, posen sobre la taula tot un reguitzell de fets diferencials que van des de l'"orgull pel bilingüisme" a la "mentalitat oberta", una major densitat de població, una major renta i una majoria de vots en contra de la independència.
Es tracta d'una iniciativa que encara és lluny de ser realitzable, però és també un ganxo amb el qual pretenen espantar i posar davant del mirall l'independentisme, que intenta dur a terme el procés des de la unitat cívica. El mite de Tabàrnia respon, de fet, a la lògica plantejada pel rei Felip VI en el seu discurs de Nadal: l'independentisme ha de renunciar al seu projecte polític si vol preservar "la convivència" a Catalunya i no fer aflorar tensions. Precisament aquest dimarts, dia de Sant Esteve, els dirigents de Ciutadans s'han vist, amb incomoditat, interpel·lats pels dirigents del PP, que han reclamat a Arrimadas que miri de formar govern i es proposi per la investidura malgrat que els seus 36 escons, encara que se sumin als 17 del PSC i als 4 del PP, la deixen lluny d'articular majories.
"Els partits nacionalistes mai més podran parlar en nom de tota Catalunya, perquè Catalunya som tots", proclamava Inés Arrimadas la nit del 21-D un cop constatat que ella havia estat la candidata més votada a les eleccions. L'esperit de Tabàrnia, però, recull que precisament "Barcelona no és Catalunya". És el mateix que als anys 90 va fer fortuna a Àlaba davant l'hegemonia nacionalista a Biscaia i Guipúscoa amb la formació foralista Unitat Alabesa, que es va acabar integrant al PP. Veurem si el mite alimentat per Ciutadans i els seus entorns sobreviu o no a les festes nadalenques.
Negar a Catalunya la condició de nació
Els d'Arrimadas i Rivera, que neguen que Catalunya sigui una nació, han trobat en aquesta iniciativa un filó per intentar ridiculitzar els arguments que utilitza l'independentisme, ja que els impulsors de Tabàrnia reivindiquen el dret a decidir i un referèndum com el d'Escòcia i es queixen de l'espoli fiscal a la qual denuncien que és sotmesa la província de Barcelona perquè paga un "32% més del que rep". A més, posen sobre la taula tot un reguitzell de fets diferencials que van des de l'"orgull pel bilingüisme" a la "mentalitat oberta", una major densitat de població, una major renta i una majoria de vots en contra de la independència.
Es tracta d'una iniciativa que encara és lluny de ser realitzable, però és també un ganxo amb el qual pretenen espantar i posar davant del mirall l'independentisme, que intenta dur a terme el procés des de la unitat cívica. El mite de Tabàrnia respon, de fet, a la lògica plantejada pel rei Felip VI en el seu discurs de Nadal: l'independentisme ha de renunciar al seu projecte polític si vol preservar "la convivència" a Catalunya i no fer aflorar tensions. Precisament aquest dimarts, dia de Sant Esteve, els dirigents de Ciutadans s'han vist, amb incomoditat, interpel·lats pels dirigents del PP, que han reclamat a Arrimadas que miri de formar govern i es proposi per la investidura malgrat que els seus 36 escons, encara que se sumin als 17 del PSC i als 4 del PP, la deixen lluny d'articular majories.
"Els partits nacionalistes mai més podran parlar en nom de tota Catalunya, perquè Catalunya som tots", proclamava Inés Arrimadas la nit del 21-D un cop constatat que ella havia estat la candidata més votada a les eleccions. L'esperit de Tabàrnia, però, recull que precisament "Barcelona no és Catalunya". És el mateix que als anys 90 va fer fortuna a Àlaba davant l'hegemonia nacionalista a Biscaia i Guipúscoa amb la formació foralista Unitat Alabesa, que es va acabar integrant al PP. Veurem si el mite alimentat per Ciutadans i els seus entorns sobreviu o no a les festes nadalenques.
Una àrea metropolitana més
independentista
|
La reivindicació de Tabàrnia creix
precisament quan més feble és electoralment la idea de la "Catalunya dual" pel que fa a les
preferències nacionals, tal com explica el periodista
Arturo Puente en el seu article sobre "el nou independentisme urbà".
Tot i que és cert que hi ha una diferència de 20 punts entre el suport a l'independentisme a Girona (63%) i
a Barcelona (43%),
el vot
favorable a la creació d'un nou estat català va créixer a les eleccions del 21-D a l'àrea metropolitana en ciutats com Badia del
Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat o Sant Adrià del
Besòs i va ser clau per conservar la majoria
absoluta al Parlament. De fet,
al Baix Llobregat un de cada tres
electors ha optat per ERC, Junts per
Catalunya o la CUP.
Tot i que el tradicional cinturó roig s'ha tenyit de taronja, ERC ha experimentat un suport sense precedents en aquest territori situant-se com a segona força. Com recull l'anàlisi de Toni Rodon, Junts per Catalunya ha obtingut més suport a les zones més despoblades de Catalunya mentre que els republicans han experimentat un fort creixement a les zones urbanes. El bon resultat de Ciutadans s'explica per la capacitat de captar nous votants però sobretot per la capacitat d'atreure votants del PSC i el PP. |
Sara González
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada