08/12/2017. Assumpció Cantalozella. Espanya-Catalunya. Sentim constantment: la independència divideix la gent. La divisió de la gent, a Catalunya, passa per la inconsciència d’un Estat que mai ha sabut què governava. . Mirar l’escut d’Espanya és la primera lliçó que s’hauria d’aprendre a les escoles i tota la trepa d’ opinadors: hi ha tots els orígens d’antics regnes i corones. El regne d’Espanya hauria d’adonar-se d’aquesta realitat que està eclosionant. I respectar la voluntat d’aquests pobles sent conscient que es van unir, sovint, només per la voluntat d’uns reis. Com seria la relació dels pobles d’aquest escut? Estem tips de dir que estimem el poble espanyol. Que si tenim la necessitat d’ organitzar-nos en Estat és per la inconsciència que aquest Estat té de què és Catalunya.

8 desembre 2017 2.00 h

TRIBUNA

Espanya-Catalunya

Assumpció Cantalozella - Escriptora

“Com serien les relacions Regne d’Espanya-República Catalana?

Sentim constantment: la independència divideix la gent. La divisió de la gent, a Catalunya, passa per la inconsciència d’un Estat que mai ha sabut què governava.

No ha sabut que tenia a les mans pobles que, com diu el seu escut, venen de corones diferents. Mirar l’escut d’Espanya és la primera lliçó que s’hauria d’aprendre a les escoles i tota la trepa d’ opinadors: hi ha tots els orígens d’antics regnes i corones. El regne d’Espanya hauria d’adonar-se d’aquesta realitat que està eclosionant. I respectar la voluntat d’aquests pobles sent conscient que es van unir, sovint, només per la voluntat d’uns reis. Com seria la relació dels pobles d’aquest escut? Estem tips de dir que estimem el poble espanyol. Que si tenim la necessitat d’ organitzar-nos en Estat és per la inconsciència que aquest Estat té de què és Catalunya.

L’estimem Espanya, que ens l’hem recorreguda tota, que hi tenim amics, parents... i vincles culturals. Qui no se sent lligat a Goya, al Greco, a Velázquez? Jo he vist el cel de Sevilla retallat a la Giralda d’un blau desconegut de tan intens. M’he extasiat dins l’Alhambra de Granada. Qui no ha recorregut la Ciutat Encantada de Conca. Qui no coneix la Puerta de Alcalá, la Gran Via i la Plaza Mayor, i aquella Salamanca fascinant, amb fra Luis de León a dintre, l’Àvila encara emmurallada? Qui no ha descobert l’antic Palau Reial de Valladolid, aquell Lleó dins els vitralls que trenquen la claror en mil colors, qui no s’ha embadalit davant les casetes de tàpia, recuperades arreu, qui no ha badat davant el romànic de Sòria i, fent un salt, qui no s’ha rabejat per les ries de Galícia, s’ha rebolcat pels prats de sota les fagedes d’Astúries, prop de les rieres, ha admirat la Concha i els ports dels germans d’Euskadi i els seus prats amagats turons amunt. Qui no ha pujat el Pirineu d’Aragó, vist l’ Ebre a Saragossa. Qui no s’ha abraçat amb els amics d’aquelles terres, els parents que hi tenim? Qui no ha sentit l’escalf de tanta gent? Qui no n’ha contemplat la pobresa i la riquesa, com la contemplem a casa?

Assumpció Cantalozella