Benvolguts,
En la Reflexió del dia 29 de desembre de títol “El TS, la immersió i López Tena” citàvem un article a l’Avui del mateix dia 29 d’un ensenyant de Cornellà que deia el següent:
“Totes les institucions públiques catalanes, arran de les sentències del tribunal superior espanyol, donen un suport incondicional a la immersió lingüística. Em sembla vergonyós i indignant! Sóc professor de català a l'ensenyament secundari i d'immersió lingüística no n'hi ha hagut enlloc.”
“El 90% de l'alumnat de la zona metropolitana, i el de moltes altres comarques, no parla mai en català ( ni a classe de llengua catalana), no és capaç de seguir una mínima conversa en la nostra llengua, rep el 70% de classes en espanyol i es vanagloria de no saber un borrall de la llengua de Fabra.”
Al final de la Reflexió jo em vaig preguntar:
Vol dir aquest mestre de Cornellà que la situació que ell presenta és generalitzada? Pot ser que les successives conselleries d’educació dels successius governs de Catalunya hagin fet la vista grossa i la situació sigui la denunciada?
Hi ha algun mestre entre vosaltres que pugui rebatre o afegir coneixements o vivències sobre aquest tema? Us agrairé les respostes!
I ningú de tota la meva colla de fans no em va respondre!
Tanmateix avui arriba una confirmació de Roger Vilà també en el diari Avui, de títol “Ni un minut més”:
Comença:
Les darreres sentències del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amenacen de fer saltar la immersió lingüística en l'ensenyament i el model lingüístic adoptat per les administracions públiques del país. La situació és preocupant, perquè la llengua catalana es podria veure abocada a un procés d'involució accelerat, en un moment en què la normalització lingüística es troba absolutament encallada. Per això és inajornable deixar clars alguns punts de partida que han de servir per saber com està realment la llengua i què cal fer a partir d'ara.
- En primer lloc, és fals que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya sigui a tot arreu el català. Avui hi ha escoles del país on la llengua de la major part de les classes és el castellà. Aquesta dada, amagada durant molts anys, ha acabat sortint a la llum gràcies al testimoni de professors que s'han trobat sols impartint una assignatura en català en determinats centres escolars.
- En segon lloc, a Catalunya encara és més fàcil viure en castellà que no pas en català. Aquesta constatació no és gens gratuïta. Per una banda, s'ha imposat un bilingüisme d'una sola direcció: els catalanoparlants són bilingües i solen canviar de llengua i passar al castellà quan s'adrecen a un no catalanoparlant; en canvi, els qui tenen el castellà com a primera llengua solen mantenir-se monolingües.
- En tercer lloc, tot i que cal reconèixer els esforços que s'han dedicat els darrers anys en matèria d'acolliment lingüístic, és evident que els diferents governs que hem tingut han estat incapaços d'aplicar i fer complir les lleis.
I continua:
Per tot plegat, considerem que ja és hora que els partits polítics, els agents socials i, en general, tots aquells que saben en quina situació es troba la nostra llengua denunciïn sense pal·liatius els atacs que pateix la llengua catalana.
L’article presenta un nou grup de nom “Desmuntem”:
Desmuntem som un grup de professionals de la llengua preocupats pel futur del català que neix amb la voluntat de desmuntar totes les mentides i els tòpics que es diuen sobre l'estat de la llengua.
Si us plau llegiu-vos l’article complet!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada