Benvolguts,
L’homenot
L’Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) és un destacat membre de la comunitat independentista catalana. És llicenciat en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. També és poeta. Pertany al grup dels Imparables (2004). El seu nom de ploma és Hèctor Bofill. És col·laborador habitual del diari Avui i del programa Els matins de TVC.
Respecte a la seva trajectòria política López Bofill és promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i del Cercle d'Estudis Sobiranistes que va crear el 2007 junt amb l’Alfons López Tena.
El professor López Bofill és un estudiós i profund coneixedor dels moviments independentistes que han portat des de fa 100 anys una vintena de països europeus cap a la independència.
Respecte a la seva afiliació a partits polítics, el 2010 ja feia uns anys que havia demanat d’entrar a ERC però alguna patum del partit li negava el dret de ser-ne militant. Quan li varen aixecar la veda hi va entrar i es va integrar directament en el corrent crític Esquerra Independentista, que reclamava un canvi de direcció en l'estratègia del partit per recuperar el seu perfil polític com a partit republicà, independentista i d'esquerres. L'agost del 2010 va manifestar el seu suport a la Solidaritat Catalana per la Independència i va abandonar ERC. L’Hèctor viu a Altafulla i el 28N li van faltar pocs vots per treure un escó per Tarragona.
Aquesta breu ressenya ha servit per presentar l’escriptor, el polític i el professor que cada 15 dies ens obsequia amb els seus articles a l’Avui. Avui comentarem el del 4 de gener “Què és fer independentisme?”
Els independentistes que s’han acostat a CiU
Comença l’article amb un llarg preàmbul dedicat als independentistes que varen integrar-se en el seu moment a Reagrupament, varen sortir-ne en no veure clar el camí que havien encetat i han vist en Convergència i Unió i en Mas l'única sortida al cul-de-sac que està vivint el país a causa de les agressions atiades des dels poders de l'Estat, de la crisi econòmica i de la mediocre gestió del govern del PSC, ERC i ICV per fer front a aquests problemes.
El “dret a decidir” com a eufemisme per no dir independència
Planteja que els diferents grups independentistes existents actualment han de parlar amb transparència sobre els propòsits i els mitjans de l'acció política. Diu que CiU no ho ha fet mai, no ho fa ara i, previsiblement, no ho farà en un futur immediat. Diu que a CiU fins i tot li fa por pronunciar la paraula independència i han de recórrer a subterfugis de la mena de “dret a decidir”. Aleshores es planteja quin valor seran capaços d'aplegar a CiU per impulsar el procés ardu i conflictiu que implica una secessió? “Els conceptes “dret a decidir”, “plenitud nacional” i “transició nacional” són fórmules que no volen dir res, metàfores precisament dirigides a distreure l'atenció sobre les condicions imprescindibles per fer emergir una nova entitat sobirana.
La forma explícita d’explicar la voluntat de ruptura
“Les comunitats nacionals que han accedit a la condició d'estat han expressat de forma explícita la voluntat de ruptura, l'últim tram de la qual consisteix a votar, declarar la independència i defensar-la. No es tracta de grans proclames patriòtiques sinó simplement d'imitar el full de ruta que han seguit altres pobles.”
En què consisteix, en concret, l'acció independentista?
· Pel que fa a la relació amb l'estat matriu, la posició és la de la no col·laboració, el plantejament democràtic d'una confrontació
· En l'àmbit intern, l'acció independentista s'ha de concentrar en l'escissió econòmica, social i cultural d'Espanya.
Els poders de la candidatura Mas actuen en direcció contrària a l’acció independentista
Amb tota probabilitat, aquest itinerari no serà seguit per un govern de CiU (com tampoc no ho va ser per un govern amb presència d'ERC) perquè el panorama econòmic del país i bona part dels poders que han donat suport a la candidatura de Mas són, justament, els que continuen actuant en la direcció oposada al projecte independentista, això és, fent d'Espanya el mercat preferent i el marc de referència cultural.
El factor que garantirà el fracàs de CiU quan s'iniciï el cicle de la demanda del pacte fiscal
En aquests moments ja hi ha la majoria al Parlament de Catalunya per propulsar un programa sobiranista nítid i inequívoc: un pacte entre CiU, ERC i Solidaritat el faria possible. Si Mas continua defugint la prova de força amb l'Estat és perquè ni ell ni la federació que encapçala el volen plantejar i, cosa que és més lamentable, ni tan sols el volen exhibir com a factor de negociació per exigir a l'Estat millores en l'autogovern. Aquest serà el factor que garantirà el fracàs de CiU quan s'iniciï el cicle de la demanda del pacte fiscal: que a Espanya no creuran que hagin de negociar res perquè CiU no serà creïble per exposar el dilema de o ens doneu això o marxem.
La unitat política, cultural i econòmica espanyola
“Almenys, en l'actualitat, a diferència de les dècades dels governs Pujol, el govern de CiU no podrà anestesiar i silenciar l'alternativa independentista, el discurs sobre l'estat propi ja s'ha normalitzat prou perquè diversos fronts intel·lectuals, mediàtics i, naturalment, polítics denunciïn constantment les previsibles cessions que el proper govern de la Generalitat farà en favor del manteniment de la unitat política, cultural i econòmica espanyola.”
Llegiu-vos l’article sencer, val la pena!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada