14/01/11. Homogeneïtzació

Benvolguts,

Avui comentem l’article del director de l’Avui, Xevi Xirgo, respecte de la “homogeneïtzació”:

L'abc de tot plegat



“Quan a Espanya parlen de rebaixar competències a les autonomies, no s'enganyin, parlen només de les de Catalunya”

“Dies enrere ja ho va fer Mariano Rajoy, que va criticar durament la despesa que generen les autonomies i va parlar d'una necessitat de racionalització. Ara ho ha fet el mateix Zapatero, que demana “nous instruments de coordinació” entre les diferents comunitats autònomes, i hi posa d'exemple la necessitat d'homogeneïtzar els horaris comercials.

...

Ahir, en aquesta croada, era altament recomanable llegir l'Abc, un diari que a Catalunya pràcticament no es ven (vull dir que no es compra) però que a Espanya és el tercer més venut, darrere d'El País i El Mundo. El títol de la portada era “Fortalecer España”, amb una gran bandera espanyola de fons. Era una enquesta feta en la qual, conclouen, es posa de manifest que la majoria d'espanyols creuen que el govern (espanyol, és clar) ha de recuperar poder davant les autonomies."

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/355811-labc-de-tot-plegat.html

Reflexions:

Racionalitzar, coordinar, homogeneïtzar. Aquest concepte és el que estan usant sense parar des de fa mesos o anys, des de l'Aznar cap avall i des del Zapatero cap avall. Insistim a que volen fer com en el conte d'H.G. Wells "El país dels cecs". Vegeu  la Reflexió:
http://reflexionsjafores.blogspot.com/2010/12/261210-el-catala-i-el-pais-dels-cecs.html

De fet el que caldria analitzar és la forma com es va fer la transició. Catalunya demanava des de l'Assemblea de Catalunya i amb les més multitudinàries manifestacions populars "Llibertat, amnistia i Estatut d' Autonomia". Sota el soroll dels sabres de la transició aquest clam es va convertir en:

• Llibertat, controlada i amb l'elaboració d'una Constitució que perpetuava les oligarquies i limitava els desitjos de llibertat de Catalunya, amb uns parlamentaris llondros, Miquel Roca i Jordi Solé Tura que defensaven les seves respectives ideologies i servituds
• Amnistia per a tothom, que volia dir deixar impunes els crims del franquisme actius fins el dia abans
• Estatut d'Autonomia, paraula i concepte que el govern no va poder evitar, però que va convertir tan aviat com va poder en "café para todos"

La constitució era terriblement castrant i homogeneïtzadora, també amb el vist-i-plau dels parlamentaris catalans (només drets forals i concert econòmic a Euskadi i a Navarra, impediment constitucional per crear estructures nacionals més fortes, Països Catalans per exemple)

El que els pobles d’Espanya demanaven era una constitució que considerés la guerra i el franquisme com un parèntesi de la història de les Espanyes,  com una etapa irracional però superada. D'altra part les nacions que havien obtingut l’Estatut d’Autonomia en la Segona República volien que els mantinguessin i els actualitzessin i la resta d’Espanya quedés com a magma comú que era. Cap altra regió espanyola demanava els estatuts d’autonomia.

Amb el “café para todos” amb l’afegitó de l’exasperant lentitud en els traspassos de poders i transferències  aconseguia l’Espanya eterna que no canviés res: “Que todo cambie para que nada cambie”. Cal afegir-hi que quan una competència es transferia a una autonomia, amb recursos i personal, quedava una resta de personal sense feina en les estructures centrals. Si l’autonomia omplia de personal les noves funcions i l’estat no aprimava l’estructura adequadament resulta que quedava duplicat el personal. D’aquí ve el problema: l’estat és culpable d’aquesta duplicitat de personal i de les despeses desorbitades que aquesta política irresponsable comportava.

Ara bé, la solució pot ser fer recular les transferències traspassades a qui no les desitjava, però no a qui les desitjava i que són els que van propiciar la transició. I desmuntar les estructures estatals plenes de funcionaris però sense objecte ja que des del traspàs no tenien cap competència, com el Ministerio de Cultura que té totes les competències transferides des de fa 15 anys i continua a vessar de pressupostos i de funcionaris. No al “café para todos”, no a l’homogeneïtzació!

Joan A. Forès

Reflexions