Benvolguts,
Els articles de Joan Ramon Resina sempre són benvinguts!
A l’ARA hi publica “El nou clima d'opinió”.
Defineix magistralment la intolerància i el drama identitari espanyol i explica el nou clima d'opinió on apareix la botifleria. Conclou lapidàriament: “ Ara bé, la confiança no s'inspira en l'immobilisme, sinó en la sensació d'avenços tangibles i objectius clars i engrescadors.”
La intolerància espanyola
“Arran de la investidura d'Artur Mas, els mitjans de Madrid bullien indignats per una victòria democràticament transparent i numèricament aclaparadora. En algunes tertúlies es va arribar a demanar la suspensió de l'Estatut i l'enviament de tancs a Catalunya. Una part de l'Espanya democràtica demostrava -com el 1936- el respecte que li mereix la legalitat, que invoca, d'altra banda, sempre que la pot instrumentalitzar, cosa que passa amb una freqüència escandalosa. Espanya torna molt ràpidament a la intolerància, i ho fa amb l'agressivitat del seu llegat històric. Com de costum, l'agressivitat té un pretext nominal i un fons substantiu. Heretges, judaïtzants, afrancesats, liberals, rojos, separatistes, la denominació de l'objecte a purgar varia segons les circumstàncies, però la raó de fons és el sadisme que aspira a transformar en plaer la subjecció, humiliació i finalment la destrucció d'unes víctimes que ho són, simplement, per facilitar una ortodòxia que té com a finalitat apaivagar la terrible inseguretat que rosega la intimitat de la vida espanyola.”
El drama identitari espanyol
“El drama identitari espanyol el va descriure descarnadament qui digué: "És espanyol el que no pot ser cap altra cosa". Aquesta tremenda angoixa de menosvaler comporta la intolerància contra tothom que pugui efectivament ser una altra cosa i converteix la pròpia limitació ontològica en prohibició moral i política d'altri. Que malgrat tot se sigui incontestablement diferent els encén i converteix en irracionalment perillosos. I és per ser català i donar expressió política a aquest fet que la investidura de Mas ha fet saltar les alarmes d'un país que només se sent còmode amb ell mateix quan imposa la mort (civil o física) del que gosa ser conseqüent amb el que, de fet, ja és.”
Pot ser que aquesta explicació us recordi el conte d’H.G. Wells que vaig resumir fa pocs dies:
http://reflexionsjafores.blogspot.com/2010/12/261210-el-catala-i-el-pais-dels-cecs.html
http://reflexionsjafores.blogspot.com/2010/12/261210-el-catala-i-el-pais-dels-cecs.html
Segueix explicant Resina com Mas ha domesticat l'esperit de trencament amb Espanya que s'havia congriat al llarg de la darrera legislatura. No es plantejarà la independència fins que no hi hagi una aclaparadora majoria social a favor. Ha reforçat el pes d’Unió, es desentén del sensible tema del referèndum amb una consellera de Justícia emblemàtica.
El nou clima d'opinió. Apareix la botifleria
“D'ençà de les eleccions han aparegut tot de veus “assenyades” que titllen la independència d'utòpica i extremista, talment com una Brunete mediàtica nostrada. De la crítica al tripartit s'ha passat a una crítica a l'independentisme “infantil”, que torna a fer nosa, no perquè l'objectiu sigui impossible (la història recent està farcida d'exemples reeixits), sinó pels desequilibris que comportaria a canvi d'uns resultats incerts. Quan no s'assumeixen els riscos d'avançar per aquest camí, l'independentisme es converteix en la mala consciència del catalanisme prevaricador, i això el fa molest. Tanmateix, l'única esperança, dins el panorama de creixent agressió estatal, consisteix a treballar per la cohesió orgànica de tot el catalanisme a fi d'augmentar-ne el pes polític amb una finalitat alliberadora. Aquesta cohesió, que convindria fer extensiva a amples capes de la població, només es pot intentar amb un govern que inspiri confiança. Ara bé, la confiança no s'inspira en l'immobilisme, sinó en la sensació d'avenços tangibles i objectius clars i engrescadors.”
Joan A. Forès. Roig-separatista i Judeo-maçònic
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada