Benvolguts,
Avui analitzarem dos articles publicats aquesta passada setmana al web de Solidaritat.
Aquí hi veurem que el problema més gros de Catalunya és el Dèficit Fiscal, que ens escanya tant que gairebé no podem respirar, tal com repetidament ens han explicat els analistes del CCN. Per sobreviure en Mas ha de pidolar diners. I els diners dels catalans segons l’omnímode TC els controla Madrid. Per altra part sembla que la despesa més desbocada és la de la sanitat que seria suportable si hi hagués un veritable “concert econòmic” o “pacte fiscal” com l’anomena ara Mas i el dèficit fiscal baixés al valor dels països federals com Alemanya o el Canadà o sigui passés del 10,2% del PIB al 2,5%-4,0% del PIB. Però tal com va dir Rajoy: “El concert econòmic per a Catalunya faria inviable l'Estat”, per tant en les condicions de dependència i submissió actual és una solució inviable i només la independència ens pot deslliurar del pes inaguantable del Dèficit Fiscal.
Sobre el president Mas. Isabel-Clara Simó. 10/01/2011. Un tast:
Estic sorpresa per l'equip de govern que ha triat el president Mas. Teníem tantes ganes de canvi que potser no hi hem parat prou atenció. I no em refereixo només a la Nova Consellera de Justícia ("Dormint amb el seu enemic"), sinó a un conjunt de detalls que, tots plegats, ens donen les següents claus: que qui talla el bacallà ara és Duran i Lleida, i tots sabem com pensa; que la idea que s'ha escampat que Mas és pre-sobiranista és pura fantasia; fins i tot hi ha qui diu que Mas "primer" arreglarà la crisi, i després es posarà xulo amb el sobiranisme i amb el concert econòmic. A veure: la crisi, no la pot resoldre Mas, perquè a la Generalitat no hi ha ni un clau, i només pot treure diners pidolant-los a Madrid (que, per cert, no els hi donarà), i això es paga, es paga políticament; i a més, el camí del sobiranisme està tancat dins de l'autonomisme gràcies a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut; allà hi diu, explícitament, que els diners dels catalans els controla Madrid i que Madrid no té per què retre comptes a ningú, ni als catalans, de què fa
La incòmoda realitat de la nostra sanitat. Emili Valdero. 14/01/2011. Un tast:
El dèficit de la Generalitat pot arribar als 7.800 milions d'euros, segons les primeres previsions del nou govern d'Artur Mas, molt per sobre de l'objectiu dels 4.700 milions fixat pel tripartit. El conseller va atribuir aquesta situació a l'excés de despesa sanitària. Això ens porta a dues reflexions. 1) Per què la despesa sanitària és excessiva, si un 25% dels catalans tenen assegurança mèdica privada i no són usuaris de la sanitat pública? Les causes són diverses, però en destaquen tres: l'abús en l'ús del servei d'urgències, l’abús en les receptes i la manca de control en l'expedició de les targetes sanitàries. Com molt bé denunciava el periodista Jaume Clotet en un article publicat el 8 de gener a El Singular Digital, la sanitat catalana no pot ser gratuïta per a tots els ciutadans del món. Hi ha casos documentats d'estrangers que viuen al nostre país i que fan venir els parents per operar-se a cost zero.
2) Per què no es pot finançar la sanitat pública? Per Mas-Colell l'actual sistema sanitari resultarà inviable a Catalunya “llevat que torni el creixement econòmic aviat”. Això és cert, però és una veritat parcial. El conseller omet que l'autèntic problema és el dèficit fiscal de 21.000 milions anuals que pateix Catalunya. Amb aquests diners podríem pagar 2,5 vegades el nostre sistema sanitari actual.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada