Benvolguts,
Avui comentarem un article profund de Germà Bel, economista i catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, a l’ARA. El títol de l’article és “De l’urgent a l’important”.
Parla del nou govern de l’Artur Mas, cita diversos consellers de l’àrea econòmica:
“La incorporació d'Andreu Mas-Colell a la conselleria d'Economia, que ara és també de Coneixement, ha estat una de les novetats més comentades de l'executiu. El nou conseller és l'economista acadèmic més respectat internacionalment de Catalunya -també d'Espanya-, en qui s'ha plasmat de forma més precisa la idea del govern dels millors.”
Adverteix clarament de la situació econòmica:
“Hi ha pocs dubtes que la tasca més urgent sobre la taula del nou govern català en l'àmbit econòmic és la delicada situació dels comptes públics, ben baldats pels efectes de la crisi econòmica sobre els ingressos. També sobre les despeses, tot i que en aquest cas s'hauria d'haver tingut una mica més de contenció en els darrers temps. Mirant endavant, les coses són així: el deute total del sector públic autonòmic supera els 40.000 milions d'euros i el dèficit pressupostari està ben per sobre del 2,4% que s'havia fixat com a objectiu per al 2010.”
I es planteja el problema del dèficit fiscal:
“A més llarg termini -¿després de les eleccions legislatives a Espanya?- arribarà el moment de l'important: abordar el problema del dèficit fiscal, que no pot resoldre una mera discussió sobre quantitats en el finançament autonòmic. Diguin-li concert econòmic, diguin-li pacte fiscal: el fet és que l'economia catalana no pot suportar indefinidament un nivell de dèficit fiscal del voltant del 9% del PIB (és una estimació intermèdia), rècord -amb les Balears- entre els països desenvolupats, i més del doble del que a Alemanya s'ha definit com a límit. Ja fa massa anys que el finançament dels serveis públics i la capacitat d'estalvi i inversió d'empreses i famílies de Catalunya són malmesos per aquesta situació. I com això és, a llarg termini, l'important (per a la majoria dels catalans, segons la demoscòpia recent), ja tindrem temps i ocasió per tornar-hi.”
Aquestes opinions són conseqüents amb els criteris del CCN que hem citat repetidament:
· A Catalunya estem sotmesos a un dèficit fiscal immens i rampant que fa impossible la subsistència
· El dèficit fiscal que és inconcebible al mon per sobre del 4%, a Catalunya fa anys que es manté en el 10%
· Paguem com a ciutadans de primera i estem tractats com a ciutadans de segona, mentre que gairebé tots els altres paguen com a ciutadans de segona i estan tractats com a ciutadans de primera
· No es compleix el principi d’ordinalitat i succeeix que en el ranking de PIB/habitant passem del tercer lloc abans de l’espoli anual a l’onzè després
Trobareu els aclariments a aquestes barbaritats en les Reflexions següents:
23/11/10. CCN. El dèficit fiscal català. Catalunya l'última colònia d'Espanya
25/11/10. CCN. El principi d'ordinalitat. Exemple Extremadura-Catalunya
I llegiu-vos si us plau l’article complet!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada