Benvolguts,
Si ho recordeu en una Reflexió del 25 de novembre havíem parlat de les balances fiscals i del principi d’ordinalitat segons el qual en un país federal els estats més rics paguen i els més pobres cobren per tal d’anivellar, però sense perdre mai l’ordre inicial, o sigui el més ric continuarà sent el més ric (però no tant ric) i el més pobre continuarà sent el més pobre (però no tant pobre). A l’estat espanyol NO es compleix el principi d’ordinalitat i així com Catalunya és el tercer país més ric abans de l’anivellament passa al lloc onzè després, mentre que Extremadura que abans era al lloc onzè després passa al PRIMER! On sí que es compleix el principi d’ordinalitat és a Alemanya, com veurem en l’article de l’Avui.
Ja que a Catalunya tenim un nou govern, en principi menys lligat al govern espanyol que el del tripartit, ja poden prendre nota Mas, Duran i Fernández Bozal que han de barallar-se fins a l’extenuació amb el govern espanyol, abans de les eleccions ja que després serà massa tard, per tal de respectar almenys el principi d’ordinalitat. O sigui que si el nostre govern no és independentista almenys que sigui més sobiranista i no continuï admetent el dèficit fiscal crònic que patim.
Aquest preàmbul serveix per presentar la notícia d’avui a l’Avui redactada per Gemma Serra:
· Els lands rics volen justícia del Constitucional alemany
· Els estats de Baviera, Baden-Württemberg i Hessen s'alcen en guerra contra el sistema de finançament federal
Observant el quadre de més amunt es veu que:
“Baviera, Baden-Württemberg i Hesse, els tres estats federats “rics” per antonomàsia d'Alemanya, s'han cansat de ser contribuents nets eterns a la bossa comuna del sistema de finançament federal. A les portes de l'any electoral alemany, en què s'ha de renovar el Parlament de set dels setze lands del país, els caps dels governs dels tres estats més poderosos del país –Horst Seehofer, per Baviera, Stefan Mappus, de Baden-Württemberg, i Volker Bouffier, de Hessen, tots tres conservadors– es van reunir ahir per llançar el seu ultimàtum: “O es modifica el sistema de repartiment o anem al Tribunal Constitucional”.
Per al Partit Socialdemòcrata (SPD), es tracta d'una maniobra clarament electoralista.
Per a la Unió Cristianodemòcrata Alemanya (CDU), de la cancellera Angela Merkel, és una acció destinada a corregir els desnivells entre estats rics i estats pobres, i no amenaça de trencar el principi de la solidaritat entre els uns i els altres sinó que aspira que, si més no, els donants tinguin competències més àmplies quant a recaptació i repartiment fiscal.
En conclusió, malgrat que a Alemanya, com a tot arreu, excepte a l’estat espanyol, el principi d’ordinalitat és, evidentment, sagrat, els estats rics es revolten potser no demanant un altre repartiment sinó compensant-ho amb més avantatges.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada