Benvolguts,
Incomprensible Editorial del Periódico que pretén (?) donar oxigen a Mas. Intenta vendre’ns que un diàleg amb el nou TC podria girar la sentència com un mitjó i fer que la dita castellana “donde dije digo digo Diego” es complís! O que el nou TC d’un dia per l’altre renegués de la seva doctrina anterior i en produís una altra completament diferent. Au, au!
Aquest punt sembla irrealitzable però pot ser que els maquiavèlics prínceps del PSOE pensin que podrien tirar uns quants anys més amb la pastanaga de la rectificació o reconsideració. S’ha de tenir en compte que el PSOE està molt acabat i que el PP guanyarà pràcticament segur les properes eleccions espanyoles fins i tot si, com a resultes d’aquest estat d’opinió que el PSOE pretén crear, CiU i el tripartit s’afegissin al PNB i a Coalición Canaria i tornessin a ajudar Zapatero, amb els pressupostos. I tal com diu el comentari més valorat a l’article: Madrid mana, Catalunya obeeix, l'Estatut no serveix per a res.
Després de la reflexió toca la seva expressió gràfica amb un acudit del Perich del llibre “Diálogos entre el poder y el no poder” del 1975:
I ara uns retalls de l’editorial del Periódico de títol:
Una oportunitat del TC per rectificar:
La reelecció de dos dels magistrats més favorables a l'Estatut com a president i vicepresident1 del renovat -encara que no completament- Tribunal Constitucional (TC) és un fet rellevant que mereix algunes reflexions.
La primera és que ara s'entén l'afany del PP per dificultar la renovació dels quatre magistrats elegits pel Senat. Va ser aquest retard de tres anys respecte del que fixa la Carta Magna el que va permetre que el TC emetés una sentència que, fins i tot rebutjant el recurs del PP, va implicar una seriosa correcció de l'Estatut votat pel Congrés i el Senat i ratificat pel poble de Catalunya.
La segona reflexió és que la sentència de l'Estatut seria avui diferent. I el nou equilibri del TC podria permetre una reconsideració del contenciós. El dany a la confiança dels catalans en la Constitució del 1978 i l'Espanya plural ja està fet, però les grans batalles constitucionals no es guanyen en un dia. L'experiència d'altres països, com els Estats Units, respecte de lleis substancials pot servir d'exemple.
I les forces polítiques que van recolzar l'Estatut -principalment l'esquerra espanyola i el catalanisme- necessiten neutralitzar els greus errors dels últims anys. Tota prudència és poca, però es pot iniciar una rectificació que seria positiva per a Catalunya i per a Espanya, ja que una Espanya en la qual Catalunya estigui incòmoda sempre serà més feble i inestable.
1) Vicepresident: Eugeni Gay. Vegeu Reflexió del dia 08/08/10 de títol Elogi del magistrat independentista
Comentari més valorat a l’article del Periódico:
Encara ens volen vendre el "cuentu" de que la sentència del TC va ser culpa dels malvats dretans. La realitat és que els anomenats progressistes (controlats pel PSOE) van recolzar les retallades igual que els conservadors (controlats pel PP). Sigui qui sigui el president, la doctrina del TC és la mateixa: Madrid mana, Catalunya obeeix, l'Estatut no serveix per a res. Això va dir la sentència i això diran les properes sentències. Esperar una altra cosa és voler enganyar el personal.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada