Benvolguts,
Us presento un bon article a l’Avui del sempre bon articulista Ferran Sàez Mateu.
Individuals o col·lectius?
S. SOMEKAWA
“Que algú vol defensar el dret a no saber una llengua? Doncs endavant, però que no surti amb la cançoneta dels drets individuals i tot això”
“Fa un temps, un grup de persones residents a Catalunya van portar individualment als tribunals allò que consideraven una vulneració dels seus drets. Els jutges no els van donar la raó en primera instància, i la cosa va acabar al Tribunal Suprem. Compte, perquè no estem parlant del Tribunal Constitucional, que es pronuncia abstractament sobre determinades disposicions legals, sinó del Tribunal Suprem, on van persones individuals que plantegen conflictes jurídics concrets. O, dit d'una altra manera: les impugnacions del Tribunal Constitucional a determinats capítols de l'Estatut relacionats amb els usos lingüístics de l'administració són una cosa, mentre que el que pugui dir el Tribunal Suprem en última instància sobre una reclamació feta per mi en tant que persona individual en són una altra. En aquest sentit, resulten extraordinàriament significatives les mostres d'alegria de determinades associacions contràries a la normalització de la llengua catalana.
...
En un article publicat el 26 de juny de 2005 al diari El País per Félix Ovejero (El precio de las naciones) aquest afirmava que“Cataluña no es una nación […] ¿Comparten los catalanes una identidad distintiva? […] el 65% de los catalanes tenemos raíces fuera de Cataluña. Los apellidos resultan muy reveladores. En la medida en que nos proporcionan una pista acerca de una identidad originaria compartida, tan española es Barcelona como Madrid o Cataluña como Castilla”. Pur essencialisme ètnic: la identitat la defineixen els cognoms. Obama, per tant, és de Kenya, Sarkozy d'Hongria i el general Milans del Bosch, un nacionalista català de pedra picada.
...
Mentre el debat lingüístic es basi en aquesta mena de tergiversacions i trucs retòrics no anirem enlloc. Fóra bo que qui defensa determinats drets històrics col·lectius fos conseqüent amb les seves pròpies idees i no amagués les seves veritables intencions en subterfugis tan puerils. Que algú vol defensar el dret a no saber una llengua? Doncs endavant, però que no surti amb la cançoneta dels “drets individuals” i tot això. No es tracta de ser radical en l'actitud, sinó simplement honest en les intencions. És tan senzill com parlar clar, sigui en una llengua o en una altra.
Quines accions es poden fer per contrarestar la mentida institucionalitzada i beneïda pel TS? Cap. Intentar polemitzar seria allò que els setmanaris humorístics en deien “diálogo para besugos”. Val més quadrar-se, tirar pel dret, sense perdre-hi massa temps, i fugir tan aviat com es pugui. A veure quan tindrem 68 diputats independentistes al parlament? És qüestió de temps. La gent poden ser molt negats per la política, i poden considerar que les institucions estatals ens poden putejar tant com vulguin, però potser no són tan negats per l’economia i algun dia se n’adonaran del que fins i tot el president Mas ha dit: que una espoliació de 20.000 milions d’euros cada any no hi ha deu que l’aguanti. Adéu Espanya!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada