Benvolguts,
Isaac Lluch des de Berlin, per l’ARA, ens parla del mercat del Deute Sobirà. El Deute Sobirà és el deute garantit pels estats membres, en contraposició als deutes emesos per bancs o entitats privades. Intentaré fer un resum del que he comprès. Si hi ha algun error de pes feu-m’ho saber!
Un país s’endeuta quan no té més remei perquè ja ha exhaurit els nínxols de recaptació. Ingressos provinents dels impostos de tot tipus, seguint per l’escanyamenta fiscal de les colònies que havien sigut riques com Catalunya. Per exemple Espanya treu de Catalunya 22.000 milions d’euros cada any, amb uns impostos que van a l’Estat i no tornen a Catalunya. Sense aquesta sangonera fa molts any, segons va reconèixer Rajoy fa poc, que Espanya no podria subsistir. I aquest Dèficit Fiscal ja deuen considerar que no pot ser més gros ja que perilla el conjunt de tot l’estat.
Sembla que el sistema del Deute Sobirà funciona de la següent manera: Un país necessita endeutar-se ja que amb els ingressos per impostos no arriba a obtenir els diners per pagar els interessos d’emissions de deutes anteriors o del rescat dels propis deutes. L’interès per a la compra-venda de Deute Sobirà no el fixa l'estat que pretén vendre sinó qui l’ha de comprar. El comprador observa els mercats internacionals i busca la compra del deute que li sembli que té més seguretat respecte a l’interès que en traurà.
Hi ha companyies de reconeguda equitat que qualifiquen els estats d’acord amb uns índexs segons la solvència que els mereixen. S’anomenen agències de qualificació de riscs; Standard & Poors, Moody's i d’altres. Aquestes agències estableixen els interessos dels deutes de cada país en funció dels estudis econòmics, del PIB, dels índexs de pobresa, de la situació del mercat, dels balanços i dels pressupostos de l’estat corresponent, de la fiabilitat i estabilitat dels països. Etc.
A Europa hi ha 5 països a la corda fluixa: Portugal, Irlanda, Espanya, Grècia i Itàlia. Els anomenen PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Spain) o també GIPSI (Grècia, Irlanda, Portugal, Spain i Itàlia). PIGS vol dir porcs i GIPSI vol dir gitano en anglès. Països susceptibles de ser rescatats per la UE si deriven cap a la Suspensió de Pagaments, que ara s’anomena un Concurs de Creditors per veure qui cobra i qui no cobra i com. Grècia està en aquestes condicions des de fa 6 mesos i Portugal hi està molt a prop. Espanya pot ser que hi vagi al darrere. La Suspensió de pagaments és temporal. La Fallida que és un concepte més elevat és definitiva i implica que qui la fa no és capaç d’arribar a fer els pagaments als seus creditors ni venent els possibles actius mes o menys invendibles que tingui. S’arriba al Concurs de Creditors quan els interessos que s’han de pagar pel préstec són tant elevats que el país no s’atreveix a enfrontar-s’hi.
Quan es produeix el rescat, el país econòmicament deixa de ser amo de les seves decisions que passen a ser gestionades pel BCE. La possibilitat de sortir-se’n comporta augmentar els ingressos de l’estat apujant els impostos (IVA, IRPF, Impost de Societats), abaixant les despeses (acomiadant funcionaris, pagant menys als funcionaris restants i als jubilats, externalitzant o privatitzant serveis com Ensenyament, Salut, Seguretat o d’altres). A Catalunya, a diferència d’Espanya ja hem tingut des de fa molt temps aquests serveis externalitzats en part (escoles concertades, mútues de salut, plans privats de jubilació i un llarg etcètera).
Els diners i la picaresca van del bracet en aquest cas i per exemple Espanya està venent actius: aeroports, aerolínies, etc. Necessita cada cop més recursos i els treu d’on pot. La informació confidencial i la picaresca fa que hi hagi qui compra els actius, a baix preu, evidentment, ja que el venedor està penjat, si calcula que més endavant els pot rendibilitzar. Per exemple Espanya ha fet 2.000 km de línies de TGVs i n’està fent 2.000 més. L’estat sap que moltes o totes aquestes línies no seran rendibles mai o potser sí segons quines línies però sense saber quan. Pot ser que un fons d’inversió xinès o americà o de l’Aràbia Saudita o japonès compri part o la totalitat del sistema ferroviari TGV d’Espanya. A partir d’aquell moment ells els administren, fixen línies rendibles i línies no rendibles , fixen horaris i preus.
Un cop un país decideix emetre Deute Sobirà, aquest se subhasta i els compradors compren o no segons interessos, terminis, etc, guiats per les agències de qualificació.
Aquesta setmana es produeix la primera onada d’emissions de l’any i també la reunió del BCE per decidir suports o rescats als estats més endeutats. Dimarts Zapatero presenta el balanç econòmic del 2010 i Grècia emet lletres a sis mesos. Dimecres Portugal passa un important examen: Realitzarà una subhasta d’entre 750 i 1250 milions d’euros en obligacions a 3 i 10 anys. Serà aquesta emissió la que apuntalarà o descartarà el rescat de la Unió Europea. Alemanya emet lletres a 5 anys. Dijous Espanya emet bons a 5 anys. El BCE anuncia la seva decisió sobre els tipus d’interès a la zona euro. Divendres Itàlia emet deute a mitjà i llarg termini per 7500 milions d’euros...
Això és el que he arribat a entendre del Deute Sobirà.
Us copio els primers paràgrafs de l’article, però ja es veu que el tema té prou interès com per que us llegiu l’article sencer.
“Jean Claude Trichet, president del Banc Central Europeu (BCE), va aconseguir calmar ahir els mercats de deute sobirà en una setmana clau per a les economies de l'eurozona.
L'eurozona demanarà aquesta setmana 43.000 milions als Inversors.
Trichet calma Portugal i Espanya
Els dubtes de la solvència dels estats perifèrics de l'eurozona van deixar pujar ahir l'interès dels préstecs a nivells rècords per a Portugal i Espanya. El BCE va intervenir per frenar la pressió dels mercats.
Els mercats financers canvien les seves opinions en segons, però no obliden mai. Prou que ho sap el ministre portuguès de Finances, Fernando Teixeira dos Santos. Les borses li retreuen una frase que va pronunciar a l'octubre de manera un pèl frívola: "Si a llarg termini el tipus d'interès per a Portugal sobrepassa més d'un 7%, llavors Portugal necessitarà ajuda internacional". Vist així, ja ha arribat l'hora. Durant la jornada d'ahir, l'interès del crèdit per a Portugal va arribar sobtadament a un 7,3%.
Per moments, els préstecs en algun estat de la zona euro contenen més risc que els crèdits per a països emergents. El cas és que les taxes d'interès dels bons del tresor a deu anys de Portugal i Espanya es van mantenir ahir a nivells rècord en el mercat de deute sobirà, en l'inici d'una setmana capital per a tots dos països davant la por que sigui necessari un nou rescat financer en l'eurozona. El rendiment dels bons del Tresor d'Espanya es van situar en un 5,562%, el seu nivell més alt des del 2000, mentre que Portugal també va conviure amb el càstig d'haver de pagar la taxa més excepcional per emetre bons.”
Continua...
Ara necessitem economistes que ens expliquin què pot passar a continuació d'un rescat pel BCE. Quines possibilitats hi ha de sobreviure a un rescat? En quines condicions? Hem de saber si aquesta singladura pot ser favorable per a Catalunya. Ja sabem que les nacions que han esdevingut lliures ha estat després de grans cataclismes, la descolonització de l'orient mitjà després de la primera guerra europea i la conseqüent desaparició de l'Imper Otomà, la descolonització d'Àfrica i de l'Índia després de la segona guerra mundial, la independència dels països bàltics i de l'Europa central després de la caiguda de Berlin i de la desfeta de l'Imperi Soviètic, el desmembrament dels balcans amb la independència dels seus estats. Què en podem treure? Hi ha algun economista que ens ho vulgui respondre?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada