Benvolguts,
Avui faig una anàlisi dels articles d’opinió relacionats amb la dependència-independència de Catalunya en els diaris del dia. He analitzat 3 diaris. A l’Avui hi ha 5 articles parlant-ne, a l’ARA n’hi ha també 5 i en el Periódico n’hi ha mig.
Els articles de l’Avui i l’ARA són veritables articles d’opinió d’editorials o d’articulistes que espontàniament i sense ser preguntats, en funció del neguit que a tots ens fa rau-rau expressen els seus sentiments. Aquests sentiments no deuen ser tant violents en els articulistes del Periódico...
Jutgeu!
Avui
Editorial. Les reflexions de Jordi Pujol
Jordi Pujol és el representant generacional i l'ideòleg d'una manera d'entendre el país i les relacions amb Espanya que ha estat la dominant a Catalunya durant pràcticament tres dècades. En els últims anys, aquesta supremacia ha estat contestada per un sobiranisme cada cop més desacomplexat, cada cop més directe. I aquest debat sembla tombar a favor dels que pensen que amb Espanya no hi ha res a fer.
Carod Rovira. Coses de l'idioma
Grècia i Espanya, líders europeus en monolingüisme, encapçalen la llista d'estats amb més gent que només sap una sola llengua, la seva, i en desconeix totes les altres. La reacció cavernícola del PP davant l'ús del català al senat és perfectament coherent amb la visió monolingüe, monocultural i mononacional que sempre ha estat hegemònica a Espanya
Lluís Martínez. Llengua
Molt em temo que les paraules sobre el català que va pronunciar Javier Arenas el cap de setmana passat a la festa del Partit Popular (anava a escriure aquelarre, però tampoc no n'hi ha per tant) no és l'epíleg, sinó el pròleg del que ens espera els pròxims mesos.
Roger Vilà. Col·lectiu Desmuntem. El tòpic de la imposició
El cas és que si avui hi ha una llengua imposada a Catalunya aquesta és el castellà
–El 90% de les pel·lícules que es projecten als cinemes són en castellà.
–El 80% del consum televisiu a Catalunya és en castellà.
–El 85% de les sentències que es dicten als jutjats catalans són en castellà.
El castellà és imposat pels canals més diversos: d'una banda, hi ha lleis i normatives estatals de tota mena que obliguen a utilitzar el castellà en molts àmbits; de l'altra, les grans empreses de serveis (com ara les empreses de telefonia) s'obliden del català, si no el menyspreen directament.
M.O. Saragossa. El PSOE es conjura per blindar el “café para todos”
El programa marc del PSOE pel 22-M renuncia a imposar lleis d'harmonització de l'Estat autonòmic, però no abandona l'intent de promoure un “nou impuls” del model basat en el que anomena la “cooperació horitzontal” i la “coordinació” de diferents polítiques entre territoris i amb el govern espanyol.
El PSC, representat per Joaquim Nadal i Daniel Fernández, van reclamar “el ple desenvolupament” de l'Estatut i l'avenç cap a un funcionament “federal”.
Nadal va afegir, a més, que cal recuperar els aspectes de l'Estatut que el TC va retallar. El neguit del PSC i, de retruc, del PSIB és que el text inclogués “una involució” que els “obligués a donar un cop de porta”, confessava un dirigent balear.
ARA
Salvador cardús. El despertar del somni autonomista
L' editorial d'aquesta setmana del president Jordi Pujol al butlletí del Centre d'Estudis que du el seu nom representa un pas de gegant en el camí de Catalunya cap a la independència.
La societat catalana més agosarada, aquesta que els emprenedors no es cansen d'invocar, sap de totes totes que s'han tancat definitivament tots els camins cap a una Espanya federal o plurinacional. A Espanya no en volen sentir a parlar, a Catalunya no hi creu ningú, i em temo que només Duran i Lleida, per raó del càrrec, fa veure que encara és possible. I, tancada aquesta possibilitat, seguir com fins ara és "el final de Catalunya com a nació, llengua cultura i consciència col·lectiva", diu Pujol
ACN. Saragossa. El manifest del PSOE aposta perquè les autonomies harmonitzin serveis i tràmits
El manifest final de la Convenció Autonòmica que el PSOE celebra aquest cap de setmana a Saragossa inclou una trentena de propostes perquè les comunitats autònomes harmonitzin serveis i tràmits i comparteixin recursos per poder reduir la despesa.
Demana que promoguin "sistemes de col·laboració interadministrativa" que permetin "estalviar costos, racionalitzar el creixement i aprofitar a fons les capacitats específiques de cada CCAA per millorar la vida dels ciutadans".
Ernest Maragall: "L'independentisme ja no és una rauxa minoritària"
"L'independentisme ja no és una rauxa minoritària, sinó una opció que pren aspecte de resposta racional." És l'opinió d'Ernest Maragall, que ha esmentat els arguments de Salvador Cardús, articulista de l'ARA, com a exemple de l'independentisme que ell es pren "seriosament". Són declaracions fetes al programa El Món, de RAC 1, aquest divendres, com a resposta a les manifestacions de Jordi Pujol d'aquesta setmana.
Davant d'aquest avanç racional de l'independentisme, Maragall creu que els que "fins ara" no ho són, entre els quals s'inclou, han d'oferir "alguna cosa que el pugui contrarestar".
Albert Pla Nualart. El regust amarg del cafè irlandès
Ara que s'ha demostrat que l'Espanya federalista era una il·lusió i que a l'Espanya real fins i tot li sembla massa el cafè per a tothom, potser ha arribat el moment d'entendre que si tenir un estat és l'única manera de salvar la nació, tenir una llengua és l'única manera de salvar el català.
Toni Soler. L'únic problema
L'única conclusió saludable de tot plegat és que l'agenda de la recuperació i l'agenda de la construcció nacional convergeixen de manera inevitable. Els que demanen aparcar la reivindicació per centrar-nos en la lluita contra la crisi plantegen un fals dilema; ans al contrari, estem parlant d'un únic problema. L'aspiració d'una major sobirania està íntimament lligada amb la necessitat de dotar-nos dels estris necessaris per a la recuperació econòmica. Començant per la gestió dels nostres recursos propis. No es tracta tant de ser lliures com de ser responsables. De ser políticament adults.
El Periódico
Enric Hernández. Respostes del president Mas.
Es tracta de gestionar tots els impostos que es generen i liquiden a Catalunya a través d'un organisme, d'una agència que depengui, en tota o en bona part, de la Generalitat.
Això el Constitucional no ho va tombar. Es podria començar per un consorci amb l'Estat i acabar amb una gestió íntegra per part de la Generalitat de tots els impostos que es paguen a Catalunya.
Veig que Pujol ha fet una certa mutació en aquest sentit, perquè ell clarament s'havia declarat sempre com una persona no independentista. Em reconforta la mutació independentista de Pujol.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada