Benvolguts,
Avui comentem amb goig l'Editorial d'El Nacional del José Antich. Hem de felicitar-nos perquè els polítics espanyols (PPSOEC's) i la judicatura espanyola són tan feixistes, nazis, franquistes, cafres i primaris que estan seguint fil per randa el Manual del perfecte polític colpista que segurament algun altre cervell privilegiat abans devia haver publicat. El Manual es devia crear o actualitzar en la versió moderna (abans feien Alzamientos, Revolucioncitas i similars) en ocasió del Referèndum del Quebec, del que us en subministrarem un resum de l'Albert Pont, i del que se'n va fer una extensa explicació ahir a l'Ateneu Barcelonès que també us explicarem. Cal dir que el Referèndum del Quebec va sorprendre el mon a les acaballes del segle XX per la utilització pel poder canadenc de tots els recursos tramposos del Manual. La província canadenca (l'única francòfona) del Quebec que volia devenir Estat, potser amb més innocència que encert va perdre, I els cafres de la Monarquia Constitucional del Canadà varen guanyar! El 2014, 20 anys més tard, es va desenvolupar, el Referèndum d'Escòcia, que amb la bona fe dels escocesos del SNP varen perdre, i el poder del Govern britànic, amb picardia i amb l'experiència del Manual també va guanyar. El Regne Unit va guanyar amb una estratègia a tenir en compte: van deixar que les enquestes mostressin un quasi-empat entre el Sí i el No i tres dies abans del Referèndum varen amenaçar els escocesos amb el suposat problema de que Escòcia no podria pagar les pensions dels jubilats. I els jubilats s'ho varen creure i els escocesos varen perdre!
Ara ens trobem davant, a 15 dies vista, del Referèndum de Catalunya. Els espanyols estan utilitzant el Manual, segurament que actualitzant-lo amb noves idees, i amb una brutalitat sense precedents en el segle XXI a Espanya (en el segle XX els mateixos franquistes que els borbofranquistes actuals varen fer dues dictadures i una guerra i varen guanyar sempre).
Ens imaginem que tard o d'hora ens suspendran els diaris de paper, els diaris electrònics, els Blocs, els Whatsapps, els tuits i els facebooks, els mòbils, i a més organitzaran un atac cibernètic de característiques similars al del 9-N. Recordem que encara que en Pepe Antich no ho hagi esmentat el borbofranquisme espanyol va crear els GAL, va suspendre el diari Egunkaria, va engegar la Guerra del Golf amb el trio (que eren quatre) Bush, Blair, Aznar (i Barroso), va crear la Llei de partits amb la que va aconseguir que durant una legislatura el PNB no governés a Euskadi, gràcies a la unió del PP i del PSOE (PPSOE), ha anulat desenes de Lleis generades pel parlament de Catalunya, ha imputat judicialment els nostres representants electes, Mas, Ortega, Rigau, Forcadell, la Mesa del Parlament i va modificar amb nocturnitat i alevosia les funcions del TC de forma que ara pot actuar com art i part (legislatiu i executiu) en les seves antigues funcions i segurament moltes altres barbaritats...
Amb aquests exemples d'iniquitat els traïdors polítics i juristes del borbofranquisme espanyol, ajudats dels botiflers catalans, creuen que poden repetir la història.
Però les condicions són diferents perquè els catalans també hem llegit el Manual i sabem com defensar-nos en qualsevol circumstància!
Però les condicions són diferents perquè els catalans també hem llegit el Manual i sabem com defensar-nos en qualsevol circumstància!
Estiguem atents als esdeveniments que es produeixin d'ara endavant, que seran molts, i utilitzem tots els recursos contra el feixisme. Ens en sortirem!
Visca la República catalana!
Vegem ara el contundent Editorial del José Antich i esperem amb delit els següents Editorials, fins que suspenguin el diari...
EDITORIAL
En
defensa de la llibertat d’expressió i de premsa. En defensa de la democràcia.
José Antich
Barcelona. Divendres, 15 de setembre de 2017
Aquest dijous la Guàrdia Civil s’ha personat a la
redacció d'El Nacional, seguint les instruccions de la jutgessa
Mercedes Armas, per notificar a la direcció i l'empresa editora l'ordre del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li requereix “que s'abstingui
d'incloure en el seu mitjà propaganda o publicitat relativa al referèndum
de l'1 d'octubre, en qualsevol manera”, advertint que “en cas de no fer-ho
podran incórrer en responsabilitats penals”.
Sense que puguin trobar-se precedents en quaranta anys de
democràcia a l’Estat espanyol, la mateixa operació ha tingut lloc en les
redaccions d’altres quatre mitjans de comunicació privats: El Punt Avui, Vilaweb, Racó
Català i Nació Digital. És una sinistra ironia que hagi
estat precisament en el Dia Internacional
de la Democràcia, instituït per l’Assemblea
General de Nacions Unides, quan una jutgessa, seguint les ordres del TSJC, hagi decidit personar l’institut armat espanyol de naturalesa
militar, la Guàrdia Civil, en
diversos mitjans de comunicació, per comunicar-nos la notificació judicial
d’acord amb la qual no podem publicar, si no és amb risc de responsabilitats penals, una informació determinada.
Davant la gravetat de la situació, que considerem anòmala en
un Estat de dret i en un sistema
democràtic, ens considerem obligats a fer les següents consideracions i a
posar-les en comú amb els nostres lectors, les nostres lectores i la
ciutadania:
El Parlament de Catalunya, legítimament constituït i en
compliment dels drets que li atorga l’Estatut de Catalunya, segons el qual “el
Parlament representa el poble de Catalunya” (art. 55), va aprovar amb majoria
absoluta, el passat 6 de setembre, la Llei del Referèndum
d’autodeterminació. En compliment de la seva funció executiva (art. 68), el
Govern de la Generalitat legítimament constituït, va signar, en ple i amb tots
els seus consellers, el Decret de convocatòria del referèndum del
Primer d’Octubre i el Decret de mesures complementàries que
havien de desplegar-lo. I, d’acord amb tot plegat, davant la realització d’un
referèndum decretat per un Govern en plenitud i exercici de les seves funcions
(i sense que hagin estat suspeses), emparant-se en la llei d’un Parlament en
plenitud i exercici de les seves funcions (i sense que hagin estat suspeses),
el Govern va posar en marxa la campanya institucional habitual per publicar un
anunci, en mitjans de comunicació públics i privats, amb el qual informava la
ciutadania de Catalunya de la pròxima celebració del referèndum.
El Nacional, sense entrar a valorar, perquè no li
pertoca, el fons de la qüestió, va decidir, evidentment, publicar aquest anunci
institucional del Govern de Catalunya. Els mitjans de comunicació, en els
sistemes democràtics, exerceixen, com és sabut, el paper de mitjancers crítics
entre les institucions de govern i la ciutadania: d’una banda, tenen el deure
d’informar de manera veraç sobre les iniciatives legislatives, executives i
judicials de les diferents institucions de l’Estat, i, d’altra banda, tenen
l’obligació de vehicular, en nom de la ciutadania a la qual es deuen, la
necessària vigilància crítica dels governants i les seves institucions davant
de qualsevol incompliment de les seves funcions i de qualsevol abús del seu
poder. És, a més, en defensa de la legítima aspiració del Govern de la Generalitat
a comunicar directament i sense mediacions, a través de publicitat, els seus
actes, que El Nacional va decidir, amb plena consciència de la
seva responsabilitat cívica, la publicació de l'anunci institucional del
referèndum per part de la Generalitat.
I és per això, davant de la notificació judicial, que
considerem absolutament inacceptable la intromissió judicial en l’exercici de
la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa d’El Nacional i
dels altres mitjans advertits, i, per descomptat, considerem també absolutament
inacceptable, com una amenaça impròpia d’un Estat de dret, l’advertència, en to d’amenaça, de les
responsabilitats penals que se’ns comuniquen per l’exercici d’aquesta mateixa
llibertat d’expressió i de premsa.
Considerem absolutament inacceptable la intromissió judicial
en l'exercici de la llibertat d'expressió i de la llibertat de premsa i
l'advertència en to d'amenaça de les responsabilitats penals que se'ns
comuniquen
La Primera esmena de la Constitució dels Estats Units, la primera
democràcia moderna instituïda al món, consagra, des de 1791, el caràcter
inviolable i sense restriccions de cap mena, ni tan sols per part del Congrés,
de la llibertat d’expressió i de premsa. I la Declaració
Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de Nacions
Unides el 1948, estableix, en l’article 19, que “tota persona té dret a la
llibertat d’opinió i d’expressió” i que “aquest dret inclou el de no ser
molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les
informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de frontera”.
En conseqüència i en la línia del que s’estableix, en
aquests textos fundacionals, respecte als drets fonamentals de la llibertat
d’opinió, d’expressió, d’informació i de premsa, des d’El Nacional considerem
que no hi ha instància política ni judicial que pugui prendre cap iniciativa
que pretengui coartar aquestes llibertats i aquests drets inviolables. Sense
llibertat d’opinió i d’expressió, sense llibertat d’informació i de premsa, no
es donen les condicions fonamentals, és a dir necessàries, elementals i
bàsiques, que defineixen un sistema democràtic.
És per això, en l’exercici de la inviolabilitat universal de
la llibertat d’informació i de premsa, i en l’exercici de la responsabilitat
cívica que considerem que defineix la comesa dels mitjans de comunicació en un
sistema democràtic, que assumim que no hi pot haver cap instància política ni
judicial que pugui prescriure a cap mitjà de comunicació i, per descomptat,
tampoc a El Nacional, què és el que ha de publicar i què és el que
no pot publicar. Denunciem, igualment, d’aquesta manera, les coaccions
policials de què els tribunals pretenen servir-se per intimidar els mitjans de
comunicació i forçar-nos a desistir de la nostra responsabilitat inalienable en
l’exercici del dret i la llibertat d’informació i de premsa.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada