Benvolguts,
Ja hem explicat que en els diferents Referèndums
d’Independència dels darrers cent anys, els sàtrapes que ocupen el territori
des de fa molts anys, segurament amb una guerra entremig i una entrada dels
tancs per la Diagonal corresponent, van engegant mentides cada cop més grosses
a mida que els colonitzats se’n van adonant que tot el que diuen els
colonitzadors és mentida.
En aquest resum Vilaweb explica cinc mentides. Les antigues
com la del Margallo dient que no podríem entrar a la Unió Europea i que ens
quedaríem perduts en els espais siderals, com el personatge de la Illa de
Robinson, ja no val, la del Linde explicant que entraríem en un “corralito”
tampoc no fa efecte perquè Catalunya és el territori que més inversions acumula,
la de que Catalunya no podria pagar les pensions ja està més que vist que és
una mentida flagrant perquè les pensions les paga l’Estat que ha rebut els
pagaments o contribucions de cada treballador a través de la Seguretat Social corresponent
al llarg del temps que hagi treballat.
Així doncs, ara es van inventant (o les treuen del Manual
del perfecte polític colpista) noves mentides.
Com a exemple de mentida fixeu-vos en la número 4:
4. Catalunya
no ha estat mai independent. És una autonomia perquè ho va decidir la
constitució espanyola i, per tant, no té drets històrics que pugui invocar
Mentida. Els drets històrics de Catalunya són indiscutibles. Fins el 1714 Catalunya no formava part de cap
entitat que pugui relacionar-se amb això que avui és Espanya. La corona catalano-aragonesa era un estat federal que incloïa
territoris de les penínsules ibèrica i itàlica, de les illes de la Mediterrània
i del continent mateix. El 1714 Catalunya va ser incorporada a la força dins la
monarquia espanyola (por legítmo derecho de conquista,
segons mantenen els feixistes-nazi-franquistes). Però des d’aleshores ha proclamat la independència quatre voltes:
–Entre el 1810 i el 1812, el Principat fou un
estat completament independent, que mantenia una relació estreta amb l’Imperi
francès.
–El mes de
març del 1873 la Diputació de Barcelona va proclamar l’estat català, que incloïa les quatre
províncies del Principat i les quatre illes Balears i Pitiüses. Aquest estat es va
integrar en la naixent primera república espanyola.
–El 1931 i el 1934 la Generalitat republicana
va proclamar la república catalana. Francesc Macià ho va fer el 14 d’abril de 1931, poques hores abans
que a Madrid es proclamés la
república espanyola. Tres dies després, Macià va acceptar que la república
catalana fos part de l’espanyola. Lluís Companys també va proclamar la
república catalana el 6 d’octubre, proclamació que va ser avortada militarment per
la república espanyola.
Però l’argument més
important és que és impossible que la font
de legitimitat de la Generalitat de Catalunya sigui la constitució espanyola, si es té en compte que la
Generalitat va ser restaurada per l’estat espanyol abans d’existir la
constitució.
La
restauració de la Generalitat es fa pel reial decret llei 41/1977 de 5
d’octubre
(el trobareu ací), que reconeix la
legitimitat del president Josep Tarradellas, president escollit per les
institucions de la república. La
constitució espanyola no es va aprovar fins el 29 de desembre de 1978, que es
quan es publica al BOE: la Generalitat de
Catalunya ja funcionava des de feia més d’un any.
Com
podeu veure, les mentides dels feixistes no s’aguanten. Si voleu seguir els enllaços
encara ho veureu més clar!
Vintage
Vegem l’article-document
de Vilaweb:
Les cinc
mentides més grosses de la campanya del no
Us oferim els arguments i les fonts que podeu fer servir
per desmuntar les mentides més habituals
Per: Redacció
17/09/2017 22:00
En el debat sobre el
referèndum i el procés cap a la independència, l’unionisme ha difós algunes
afirmacions que són mentides, unes mentides fàcils de contrastar. Us oferim les
cinc més gruixudes i els enllaços que us serviran per a demostrar a qualsevol
que són falsedats.
1. El referèndum és
un delicte i és il·legal
Això és mentida. Deixant de banda el fet que el referèndum és emparat per la Llei del Referèndum d’Autodeterminació del Parlament de Catalunya, fins i tot amb el codi penal i l’ordenament jurídic espanyols fer un referèndum no pot ser considerat delicte.
Això és mentida. Deixant de banda el fet que el referèndum és emparat per la Llei del Referèndum d’Autodeterminació del Parlament de Catalunya, fins i tot amb el codi penal i l’ordenament jurídic espanyols fer un referèndum no pot ser considerat delicte.
Ací trobareu l’article primer del títol preliminar del codi penal
espanyol. Diu: ‘No serà castigada cap acció ni omissió que no sigui prevista
com a delicte per llei anterior a la seva perpetració.’
La convocatòria d’un
referèndum no tan sols no ha estat definida com a delicte al codi penal, sinó
que s’ha palesat –tant al congrés com al Tribunal Constitucional espanyols– que
no ho és. El PP va canviar el codi penal per mitjà de la llei d’arbitratge, el
2003, per provar d’encausar el president basc. Aquesta reforma del codi
penal va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional i també pel congrés a iniciativa del
primer ministre d’aleshores, Rodríguez Zapatero.
2. El dret d’autodeterminació no existeix
enlloc del món
Això és mentida. El dret d’autodeterminació és recollit en l’article primer de la Carta de les Nacions Unides:
Això és mentida. El dret d’autodeterminació és recollit en l’article primer de la Carta de les Nacions Unides:
Desenvolupar entre les nacions unes relacions
amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels
pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles
mesures apropiades a enfortir la pau universal […]
però sobretot en les
dues convencions de l’ONU formulades el 1966 i conegudes amb el nom de Pacte
Internacional dels Drets Civils i Polítics i Pacte Internacional dels Drets
Econòmics, Socials i Culturals. Aquestes normes, que els estats s’obliguen a
respectar, inclouen el mateix text en l’article primer:
Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. En
virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren
també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Una mentida habitual
de l’ex-ministre García-Margallo és que només hi ha tres constitucions al món
que parlen del dret d’autodeterminació. Això és rotundament fals. N’hi ha
trenta-vuit, de constitucions, que fan referència al dret d’autodeterminació i
l’invoquen com a font de legitimitat. En són exemples les de nou estats dels
vint-i-vuit de la Unió Europea: Alemanya, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia,
Estònia, França, Hongria, Letònia i Portugal. Ací podeu trobar-ne totes les referències.
3. Espanya no pot
acceptar el referèndum d’autodeterminació perquè ho prohibeix la constitució
Mentida. La constitució espanyola, en l’article 10.2, diu:
Mentida. La constitució espanyola, en l’article 10.2, diu:
Les normes relatives als drets fonamentals i a les
llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la
Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals
sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
i en l’article
96 afegeix:
Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran
part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a
Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o
suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes
generals del dret internacional.
El 28 de setembre de
1976 el govern espanyol va ratificar els dos convenis de l’ONU esmentats abans.
Recordem què diuen en l’article primer:
Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. En
virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren
també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
La ratificació (la
trobareu ací), signada per Juan Carlos, diu:
Aprovo i ratifico tot allò que s’hi disposa, i prometo
complir-ho, observar-ho i fer que es compleixi i observi puntualment en totes
les seves parts.
En conseqüència,
Espanya resta obligada a complir i observar el dret d’autodeterminació dels
pobles, car no pot derogar l’obligació imposada per l’ONU i acceptada amb la
signatura de les convencions.
4. Catalunya no ha estat mai independent.
És una autonomia perquè ho va decidir la constitució espanyola i, per tant, no
té drets històrics que pugui invocar
Mentida. Els drets històrics de Catalunya són indiscutibles. Fins el 1714 Catalunya no formava part de cap entitat que pugui relacionar-se amb això que avui és Espanya. La corona catalano-aragonesa era un estat federal que incloïa territoris de les penínsules ibèrica i itàlica, de les illes de la Mediterrània i del continent mateix. El 1714 Catalunya va ser incorporada a la força dins la monarquia espanyola. Però des d’aleshores ha proclamat la independència quatre voltes:
Mentida. Els drets històrics de Catalunya són indiscutibles. Fins el 1714 Catalunya no formava part de cap entitat que pugui relacionar-se amb això que avui és Espanya. La corona catalano-aragonesa era un estat federal que incloïa territoris de les penínsules ibèrica i itàlica, de les illes de la Mediterrània i del continent mateix. El 1714 Catalunya va ser incorporada a la força dins la monarquia espanyola. Però des d’aleshores ha proclamat la independència quatre voltes:
–Entre el 1810 i el 1812, el Principat fou
un estat completament independent, que mantenia una relació estreta amb
l’Imperi francès.
–El mes de març del 1873 la Diputació de
Barcelona va proclamar l’estat català, que incloïa les quatre províncies del
Principat i les quatre illes Balears i Pitiüses. Aquest estat es va integrar en
la naixent primera república espanyola.
–El 1931 i el 1934 la Generalitat
republicana va proclamar la república catalana. Francesc Macià ho va fer el 14
d’abril de 1931, poques hores abans que a Madrid es proclamés la república
espanyola. Tres dies després, Macià va acceptar que la república catalana fos
part de l’espanyola. Lluís Companys també va proclamar la república catalana el
6 d’octubre, proclamació que va ser avortada militarment per la república
espanyola.
Però l’argument més important és que és
impossible que la font de legitimitat de la Generalitat de Catalunya sigui la
constitució espanyola, si es té en compte que la Generalitat va ser restaurada
per l’estat espanyol abans d’existir la constitució.
La restauració de la Generalitat es fa pel
reial decret llei 41/1977 de 5 d’octubre (el trobareu ací), que
reconeix la legitimitat del president Josep Tarradellas, president escollit per
les institucions de la república. La constitució espanyola no es va aprovar
fins el 29 de desembre de 1978, que es quan es publica al BOE: la Generalitat
de Catalunya ja funcionava des de feia més d’un any.
5. La independència no es pot aconseguir
amb un referèndum unilateral i sense acord amb l’estat espanyol
Mentida. Entre el 1905 i el 1991, 52 entitats substatals com Catalunya van fer referèndums d’independència. I des del 1991 se n’han fets 53 més. Per tant, en poc més d’un segle hi ha hagut 105 referèndums d’independència.
Mentida. Entre el 1905 i el 1991, 52 entitats substatals com Catalunya van fer referèndums d’independència. I des del 1991 se n’han fets 53 més. Per tant, en poc més d’un segle hi ha hagut 105 referèndums d’independència.
D’aquests 53
referèndums fets des del 1991, 26 han estat unilaterals. Des del 1991, 27
estats s’han fet independents al món, la immensa majoria amb referèndums
unilaterals. 7 d’aquests estats avui formen part de la Unió Europea: Croàcia,
Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània i la República Txeca. (Ací trobareu una llista de referèndums d’independència.)
Finalment, arran de la
independència unilateral de Kossove, una sentència històrica de la Cort
Internacional de Justícia (que podeu trobar ací) va deixar clar que la llei internacional no contenia cap prohibició
que es pogués fer servir per aturar una declaració unilateral d’independència.
Redacció Vilaweb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada