Vicent Partal
L’orgull de ser un sediciós
«Jo sóc sediciós perquè prenc partit, perquè no em puc creure una
equidistància que equipara butlletes amb policies armats»
22/09/2017 22:00
Ara ens diuen
sediciosos. Ens acusen, de fet, de ser sediciosos. A tots els qui hem anat a
les manifestacions en defensa de les institucions catalanes. A desenes de
milers de persones, a centenars de milers de persones. Tots som sediciosos. Ho
diu el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo Cuervo en un paper que passarà a la
història de la infàmia jurídica. Ell no ho entendrà mai, això, però l’acusació,
com a mínim per a mi, és un honor.
Ser acusat de sedició
és un privilegi quan qui ho és s’empara en l’obsessió d’enfrontar la llei a la
democràcia. Quan es refugien en un article d’una constitució portat a mà dins
un sobre pels militars de Franco. Quan ens diuen que, fem el que fem, el seu
paper pot més que les nostres mans. Potser tots plegats hem trigat massa temps
a enfrontar-nos-hi, però el tabú ja no s’aguanta: és el poble qui decideix, no
les taules d’una llei vella i decrèpita que ja ni respectem ni reconeixem com a
pròpia.
És més: formar part dels sediciosos avui és una
presa de posició inexcusable. Perquè els qui ens acusen de sediciosos amb això, i fent
això, només intenten mantenir els furs del seu règim
corrupte que per primer vegada veuen amenaçat de manera seriosa. I jo no em posaré mai al costat de gent que és capaç de
dir que qui la fa la paga, mentre dissimulen cínicament que el seu
partit és el més corrupte d’Europa, mentre fan veure que no tenen centenars de
militants que encara no han pagat pel que van fer, mentre trenquen impunement
discos durs, mentre violen la separació de poders i posen les institucions de
l’estat no només al servei de l’executiu sinó, encara més i pitjor, del partit.
Però per sobre de
tot, deixeu-me dir que ser sediciós avui em sembla una necessitat moral
imperativa. Jo sóc
sediciós perquè prenc partit, perquè no em puc creure una equidistància que
equipara butlletes amb policies armats, polítics elegits pel vot popular amb
fiscals i tribunals d’excepció, el vot d’un poble pacífic amb la coerció d’un
estat deslegitimat. Encara més:
sóc sediciós, i amb molt d’orgull,
perquè vaig aprendre de menut, i des d’aleshores ho he cregut sempre, que entre
la llibertat i la tirania simplement no hi ha cap opció per a triar.
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada