Benvolguts,
Rajoy es prepara per a la revolta
catalana i el PSOE calla davant l'envit judicial
Estefania Molina
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Diumenge, 17 de setembre de 2017
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Diumenge, 17 de setembre de 2017
"La Generalitat està buscant arrossegar els ciutadans i
crear una protesta social.
Estem intentant evitar això, la nostra prioritat és impedir el referèndum
amb garantia de proporcionalitat, intel·ligència i prudència", deia
un íntim col·laborador de Mariano Rajoy als passadissos de la Moncloa. No havien passat ni 24 hores de
l'inici de la campanya pel 'sí' al referèndum i la Policia
Nacional havia arrencat
cartells i efectuat identificacions i confiscacions de material per ordre
judicial. Però a l'altra punta de Madrid, al Congrés, un
membre del grup del PSOE se'n rentava les mans: "Són
accions de la fiscalia, no hi podem entrar"; com tampoc, deia, si els
jutges del Tribunal Constitucional suspenien polítics catalans.
L'esmolada maquinària
de l'Estat ha trobat sota el rostre del fiscal general, José Manuel
Maza, la màscara per el estrènyer el setge a la celebració de
l'1 d'octubre, sense que ni la ciutadania, ni el secretari general
socialista, Pedro Sánchez, puguin assenyalar –directament– com a
culpable la figura de Rajoy. Ni per accions com la de la Guàrdia Civil
personant-se a mitjans de comunicació per advertir-los sobre la
publicitat, ni per la confiscació de 100.000 cartells a favor de
l'1-O. "Si un creu en la independència dels poders", justificava la
font amiga del president espanyol.
L'acció es va insinuar
la setmana anterior, quan la Fiscalia es va querellar contra el Govern català,
i Rajoy es va estalviar demanar –de moment– les suspensions al TC. I
va continuar aquesta setmana amb la
carta de Maza enviada als alcaldes catalans avisant-los de possibles citacions per declarar
si col·laboren a posar d'urnes, amb l'amenaça de detenció si s'hi neguen.
"Municipalitzen l'antireferèndum" denunciava el diputat del PDeCAT,
Ferran Bel, des del Congrés, per rebutjar l'acció del Ministeri Públic,
mentre presentava una petició de compareixença juntament amb ERC,
En Comú i Bildu.
La qüestió és que els
funcionaris de l'Estat no s'havien adonat dels "errors"
estratègics derivats de la mesura, assenyalats en privat per membres
del Govern català. Primer, que els edils són els càrrecs més
propers als ciutadans, i envestir-los estendria el malestar com la pòlvora,
Segon, els dubtes d'alguns catalans sobre l'acció de la fiscalia, arran de
de l'operació Catalunya. Per això, fonts properes a Rajoy giraven
l'esquena i acusaven la Generalitat del clima de revolta. "No seria
nou, Artur Mas va haver d'entrar al Parlament amb
helicòpter", recordaven sobre les retallades de CiU.
Així, a la Moncloa
es distanciaven de la qüestió amb el pretext que ja havien fet la
seva part de feina la setmana anterior, amb els recursos contra les lleis de
desconnexió presentats al TC. "El Govern
[espanyol] preservarà la concòrdia, no vol debilitar més l'equilibri
social fràgil" a Catalunya, deia el portaveu Íñigo Méndez de Vigo,
després del Consell de Ministres en què el titular d'Hisenda, Cristóbal
Montoro, va aprovar intervenir de
facto les finances de la Generalitat.
El fet és que la via
judicial ha permès al Partit Popular mantenir la cohesió entre els aliats
"constitucionalistes", que es neguitejaven per les mesures que podia
emprendre Rajoy. Un font de la direcció socialista va reconèixer
el "temor" del que pogués passar si el Govern desobeïa, alhora que
des de Ciutadans exigien més "fermesa" per no trobar-se el 1-O al
vespre comptant vots i el PNB advertia que retiraria
el suport als pressupostos de 2018 –tot i que fonts populars descarten que
passi, pels acords financers i d'infraestructures amb l'executiu
basc.
La contradicció,
però, va ser més accentuada a les files del PSOE. Les
fonts van abstenir-se d'opinar pel "respecte" a la decisió dels
jutges, inclús si al TC arribaven a suspendre càrrecs. Això, tot i que va ser
el mateix partit de Sánchez el que va presentar fa setmanes al Congrés la
petició de reprovació del Fiscal General de l'Estat per l'operació Lezo, i que
el propi PSOE va instar a derogar la llei de l'Alt Tribunal que li atorga
potestat de sancionar. Ara bé, aquest silenci es va trencar quan els
periodistes van preguntar a la jutgessa Margarita Robles si li semblava oportú
suspendre l'acte a Madrid pel referèndum. Succinta, va dir que sempre ha
estat "una defensora de la llibertat d'expressió".
Però a la Moncloa
pensen que la pugna entre legalitat i autodeterminació ja ha començat.
"L’estat de dret té les seves garanties, que ells van
dinamitar al ple de la setmana passada. Des d'aquell ple, ja no hi ha
garanties", deien, obrint la porta a qualsevol acció que es pogués emprendre.
Rajoy ho repetia a Barcelona: "Ens
obligaran a fer allò que no volem fer". I és que "l'Estat té
el seu ritme", justificava una font del govern espanyol sobre la
lentitud aparent dels moviments de l'"elefant".
Estefania Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada